GUIA DE MARIDATGE DEL VI A CASA

Consells que garanteixen una experiència sensorial perfecta

Aquesta guia presta una atenció especial al paper que exerceix l'elecció de la copa adequada, al moment i a la forma de decantar, com també als secrets del maridatge.

La importància de les copes

El coneixement de les parts d'una copa i les funcions ens ajudarà a comprendre millor la importància de l'elecció:

• A la part superior hi ha la boca. El major o menor grau d'obertura provocarà una concentració d'aromes més o menys intensa i guiarà el pas del vi a la boca.  El diàmetre determinarà el potencial de les nostres sensacions. A tall d'exemple, les diferències entre tastar en una copa estreta i una de més ampla seran significatives atès que la posició del cap durant l'entrada a la boca és molt diferent. 

• La tija de la copa és l'element de subjecció per on la sostenim. Ha de ser prou llarga per a la nostra comoditat. El peu és la base, el punt de suport de la copa. 

• La forma de la copa va íntimament lligada a les característiques varietals, aromes, alcohol i acidesa. Una forma bombada (copa tipus baló) accentuarà el potencial aromàtic del vi. 

• La mida de la copa (la seva capacitat) incideix sobre la intensitat i qualitat de les aromes del vi. 

La copa adecuada

En general, els negres prefereixen copes una mica més amples per afavorir l'oxigenació i l'eliminació de possibles aromes de reducció sorgides durant la criança a l'ampolla. Els blancs busquen boques de diàmetre més estret per conservar les aromes varietals i l'acidesa, mentre que els escumosos se serveixen en l'anomenada copa «flauta», més estreta, amb una mica de panxa o tulipa a la forma per mantenir el carbònic. 

• Davant de tanta diversitat, no convé angoixar-se per adquirir totes i cadascuna de les copes que ofereix el mercat.

La copa adecuada necesita de un cristal fino, translúcido, con una altura de entre 20 y 25cm y con la capacidad suficiente para que el vino pueda desarrollar su potencial aromático más delicado.

• Amb les Bordeus i Borgonya bàsiques, més versàtils i molt esteses, sumades a un tipus de copa genèrica amb els estàndards descrits anteriorment, en tindrem prou per gaudir de qualsevol vi tranquil a casa nostra.

Els consells en la neteja de copes

Un manteniment correcte de les copes ens evitarà molts problemes. L'objectiu és aconseguir netejar amb la màxima neutralitat, sense contaminar el sentit de l'olfacte. De manera que cal fugir dels detergents potents i parar atenció a la higiene dels draps, baietes i altres estris d'assecatge:

• Convé rentar les copes amb aigua calenta. Tot i això, si volem afegir detergent és recomanable triar els més neutres, els menys perfumats. 

• L'esbandida i l'assecatge és fonamental per evitar que les copes no conservin olors no desitjades. Hem d'aclarir en abundància i repetir, per després assecar amb un drap sec i net que no deixi restes de teixits ni olors.

• Per acabar, guardarem les copes dretes per evitar l'aparició d'olors estranyes a l'interior.
   

Servei: què és l'acció de decantar un vi? 

L'acció de decantar consisteix a traspassar el vi de l'ampolla a un decantador per evitar la precipitació a la copa de partícules sòlides acumulades al fons de l'ampolla, bé sigui per la longevitat del vi o bé perquè, a voluntat de l'elaborador, aquest es presenta sense filtrar. 

• Farem el transvasament de l'ampolla al decantador amb molt de compte, i mantindrem l'ampolla gairebé en horitzontal de manera que controlem que el flux de vi està net d'impureses. 

• Hem de tenir en compte que els vins realment vells s'oxiden molt ràpidament, per la qual cosa convé evitar una exposició massa perllongada del vi amb l'oxigen.

• Airejar, ventilar, obrir… tots sinònims, que ens ajudaran a entendre l'acció d'oxigenar i la diferència amb el fet de decantar. 
   

L'objectiu és alliberar totes les aromes del vi i evitar aromes de reducció no desitjades que es generen a l'interior de l'ampolla.

L'oxigenació als vins joves

• Els vins joves també es beneficien de l'oxigenació, mitjançant un transvasament contundent (al contrari que la decantació) de l'ampolla al decantador i l'agitació posterior. És cert que alguns sommeliers i enòlegs prefereixen gaudir de l'evolució del vi a la copa, «trencant o fent saltar» el vi de manera ocasional, és a dir, rotar la copa en una direcció i canviar-la a la contrària de manera brusca, cercant la màxima expressió aromàtica del vi, la seva identitat. 

Idees de maridatges amb vins de Família Torres

Tot seguit, us oferim cinc maridatges que garanteixen una experiència sensorial completa:

Purgatori (DO Costers del Segre)

Una petita DO, un gran vi. El Purgatori vesteix d'intens color granat, ben cobert. Al nas és expressiu, ric i fruiter (nabius, confitura de griottes o cireres amargues) amb notes especiades (pebre negre) i un fons de fruita seca (figues, dàtils, prunes) que s'integren en els torrats del roure. En boca és lleuger i vellutat, més delicat que enèrgic, encara que persistent i grat.

• Amb el Purgatori, una senzilla safata de canelons s'elevarà a la màxima potència hedonista. De la mateixa manera, abraça amb gust una bona taula de formatges forts de pasta cuita, com el munster.

Purgatori (DO Costers del Segre) marida a la perfecció amb els canelons

Clos Ancestral Negre (DO Penedès)

La moneu ancestral i recuperada, de la mà de l'ull de llebre i la garnatxa fan del Clos Ancestral un vi irreproduïble. Rubí lluminós i atractiu. Intens i seductor al nas, amb notes fruiteres madures (cireres) i un toc torrat (cafè) i especiat. A la boca és saborós, agradable, lleuger.

• La finesa i la versatilitat d'aquest vi permet maridar-lo amb una varietat de formatges semicurats i embotits, amb receptes de carns magres i peixos amb salses a base de crema o mantega. També plats d'arròs com la paella de muntanya o el risotto ai funghi.

Clos Ancestral Negre (DO Penedès)

Clos Ancestral Blanc (DO Penedès)

La forcada, recuperada de l'oblit, i també la xarel·lo autòctona donen vida al Clos Ancestral Blanc. Color palla pàl·lid, net i brillant. Deliciós al nas, amb fresques notes florals i vegetals sobre un fons afruitat (cítrics, pinya). A la boca és viu, alegre, net i saborós. Amb bona persistència.

• Ideal com a aperitiu. Acompanya molt bé menjars amb ingredients senzills, amb prou feines condimentats, com els mariscs crus o fregits, les ostres i les gambes. Amb peixos senzills a la planxa, com el llobarro. Excel·lent per acompanyar els sempre complexos plats japonesos com el sushi i el sashimi o el dim sum fregit.

Clos Ancestral Blanc (DO Penedès)

Malpastor (DOC Rioja)

El Malpastor ens mostra la cara més avantguardista dels vins de La Rioja tradicionals: color cirera amb bon pigment. Al nas exhibeix una rica aroma fruitera (confitura de nabius) amb fines notes de bona criança. A la boca és sedós, àgil, lleuger.

• Marida a la perfecció amb plats de xai rostit, o costelles de xai acompanyades amb verdures. Ideal amb embotits ibèrics i formatges curats.

Pazo das Bruxas (DO Rías Baixas)

Vi de perfil atlàntic envoltat de boirina i misteri, folklore i llegat experiencial. Ens trobem amb l'epítom de l'albariño: color palla, amb reflexos daurats. Seductor al nas, amb finíssimes notes de flors blanques i un deliciós fons afruitat (pinya, poma, llimona). A la boca és delicat, suau, sedós, però amb personalitat.

• Aperitiu excel·lent. Acompanyarà perfectament peixos blancs suaus i marisc al natural, cuits o a la planxa, com també sushi i vegetals. Els formatges frescos de cabra harmonitzaran amb la frescor vibrant d'aquest vi.

El fet de parar atenció i cura dels nostres vins tracta de maximitzar el plaer. De la seva cura depèn que un dinar o sopar transcendeixin. Convertir el que és habitual en excepcional.