MARIDATGE A L’ESTIU
Fa calor, les nostres apetències culinàries estivals transiten per un mar gairebé infinit d’amanides, sopes fredes, gaspatxos i salmorejos, ceviches i carpaccios, etc. Sempre guanyant temps al temps i evitant les pesades digestions hivernals. Menjar lleuger, però menjar bé.
Migdia d’estiu a la terrassa del Jardí Restaurant El Celleret, a Pacs del Penedès. Propietat de Família Torres.
Un dels primers aliments que ens venen al cap en aquesta època són els fruits de mar en cru, sense massa intervenció a la cuina. Les ostres vives, regades amb unes gotetes cítriques, agraeixen el frescor d’un escumós d’acidesa bona. Tot i que la gamma de possibilitats s’amplia si pensem en un vi blanc sec, que no sigui aromàtic en excés, per tal que no emmascari els sabors. Al Penedès, degut a la seva proximitat amb la costa, la tendència d’acompanyar-les amb xarel·lo ha resultat ser un maridatge d’èxit segur. Vinyarets blanc, esclar.
El maridatge perfecte, Vinyarets blanc acompanyat d’un plat perfecte per a l’estiu.
A la vegada, sota el mateix perfil de vins, en trobarem de molt convenients per acompanyar mariscos cuits i servits freds, tant poden ser gambes, llagostins o cloïsses. Albariños, com el Pazo das Bruxas, i verdejos, com el Celeste Verdejo, seran una aposta segura.
Celeste Verdejo, en un capvespre d’estiu, a la terrassa del Jardí Restaurant El Celleret, a Pacs del Penedès.
Si parlem de les peces de marisc de més volum, més carnoses, com la llagosta o el llamàntol, una amanida amb una vinagreta de fruits secs serà l’acompanyant perfecte. Acompanyat amb un chardonnay amb criança en roure. Aquí l’aposta de Família Torres és Sons de Prades.
En la cerca de la frescor total, les reines són les sopes i les cremes fredes (o semifredes). En clau nacional, salmorejos, gaspatxos i ajoblancos són, a priori, de difícil maridatge degut als ingredients complicats i àcids que impliquen. De la mateixa manera i transcendint les fronteres, la Tarator amb iogurt, anet i cogombre búlgar, o la crema freda de carbassa i taronja del Marroc, venen molt de gust. Verdejos, escumosos i, en especial, la verdor seductora d’un sauvignon blanc ben fred com el Fransola s’erigeixen els guanyadors. Però si atenem a la temperança de la vichysoisse, un chardonnay revestirà la cremositat d’aquesta “alguna cosa més” que ens acaricia el paladar.
Fransola, que acompanya una esqueixada de bacallà amb tomàquet, ceba i oliva.
Per suposat, no hem de deixar de banda els vins negres. En aquesta ocasió, posarem tota la nostra atenció en els vins negres lleugers i de bona acidesa, amb intensitat fruitera i amb els tanins justos. Aquesta classe de negres admet un servei a més baixa temperatura sense perdre la seva personalitat i ens permetrien, per exemple, acompanyar una amanida amb peces de carn de vedella confitada i vinagreta agredolça de fruits vermells. Vinyarets negre o el flamant Secret del Priorat són dues opcions que suposaran el cenit en aquesta cerca del plaer total.
I fins aquí aquesta guia breu per estimular la imaginació i la curiositat, per maridar plats típics d’estiu amb vins de Família Torres. Salut!
Tarda d’estiu al celler de Pacs del Penedès, propietat de Família Torres.