La Universitat de Barcelona ha tornat a ser l’escenari de la Jornada Ambiental que organitza juntament amb Família Torres. Enguany, la catorzena edició d’aquest matí de conferències i debats s’ha fixat en les polítiques ambientals i la controvèrsia que generen. Una temàtica que se suma a les que, durant els darrers anys, han anat desgranant aspectes clau i que determinaran el futur de tots.
Durant la benvinguda, el rector de la UB, Joan Guàrdia, ha destacat que cal passar de la «diagnosi» i les «proves pilot» a l’acció per assolir la transició energètica. Tomàs Molina, que a més d’exercir de conductor de la jornada és qui ha dirigit el comitè assessor d’experts que l’ha organitzat, ha destacat com les Jornades uneixen els punts de vista de la ciència i de la societat, que sovint tenen punts de fricció, i que pot ajudar a identificar-los.
El president de Família Torres, Miguel A. Torres, s’ha reconegut «més aviat pessimista». Per bé que hi ha hagut avenços en energies renovables i electrificació del transport, ha recordat que les empreses petrolíferes continuen rebent subvencions dels estats malgrat la situació en què ens trobem i que, a més, impulsen un «negacionisme climàtic» que impedeix avançar més i més ràpidament.
Polítiques ambientals i fonts de conflicte
L’encarregat d’obrir les ponències ha estat Marc Vilahur, ambientòleg i director general de Polítiques Ambientals i Patrimoni Natural de la Generalitat de Catalunya, amb una xerrada orientada a l’aplicació política de les idees sobre el medi ambient i la sostenibilitat. Les polítiques ambientals, ha dit, generen polèmica perquè impliquen «canvis reals». Això, ha afegit, suposa revolucionar molts hàbits de manera transversal, una complicació que cal tenir molt en compte. No obstant això, ha conclòs, és imprescindible per a la supervivència de les nostres societats tal com les coneixem, i cal explicar-ho i posar-ho al centre de la presa de decisions, adoptant escales, indicadors i mecanismes que permetin avançar.
Aquestes polítiques ambientals, és clar, generen conflictes i debats, i d’això ha parlat Amaranta Herrero, llicenciada en Sociologia, doctora en Ciències Ambientals i professora de la UB. D’entrada, ha recordat, els conflictes socials són motor de canvi, i els ambientals no en són un cas particular. Prenen formes molt diferents -urbanisme, residus, activitat extractiva...- però sempre són «un xoc entre l’industrialisme i l’ambientalisme». Una oposició econòmica però sobretot de concepció del món, que duu a situacions com les protestes ecologistes contra els parcs solars. Una lluita on els mateixos valors prenen formes contradictòries en una etapa de transició. El que cal entendre, ha afirmat, és que no es poden fer canvis localitzats i que les societats continuïn exactament igual, sinó que aquestes també han de variar per adaptar-se al futur, en una transformació profunda i transversal.
Ricard Ramon, cap de la unitat d’Estratègia i Política Agrícola Comuna (PAC) a la direcció general d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea, ha intervingut a través d’un vídeo per parlar de la competència pels usos de la terra. Durant els darrers anys s’han perdut nou milions d’hectàrees de conreu, per bé que la producció ha augmentat gràcies a les millores tecnològiques. La urbanització és la primera causa de pèrdua de sòl agrícola, amb l’abandonament i la reforestació com la segona. A més, és clar, hi ha els usos energètics. La seguretat alimentària és una prioritat central, i cal protegir la producció actuant «amb claredat». Aquí és, on ha dit Ramon, entra la nova PAC, que ha de permetre «acompanyar el sector agrari» davant dels nous reptes, fent-lo competitiu i adaptant-lo al canvi climàtic.
Un debat amb punts de vista diversos
Vistos aquests punts de conflicte, s’ha obert una taula rodona per debatre’ls. Hi han participat, a més de Marc Vilahur, Carles Vicente, responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos i José Donoso, CEO d’Unión Nacional Española Fotovoltaica (UNEF). Tot i el compromís en els camps del medi ambient i la sostenibilitat, el debat ha mostrat les diverses formes d’entendre aquests conceptes i, també, els interessos de cada sector. Donoso ha assenyalat que, per assolir els objectius d’energies renovables, només caldria destinar aproximadament un 0,4% del sòl agrícola a Espanya a instal·lacions solars, mentre que Vicente ha posat de manifest les grans dificultats normatives amb què topen les comunitats energètiques, especialment des de la perspectiva del sector agrari. Tots han coincidit, però, a assenyalar la necessitat de coherència entre les idees i els actes, especialment a nivell polític, on tant el sector agrari com el fotovoltaic han assenyalat incongruències molt importants Vilahur, però, s’ha defensat apel·lant a combatre el «reduccionisme cartesià» i a «abraçar la complexitat» per incorporar totes dues coses i trobar la manera de beneficiar-se mútuament.
Una visió positiva
El tram final de la Jornada Ambiental l’ha obert la doctora Cristina Monge, analista i professora de ciència política i sociologia, especialitzada en la qualitat de la democràcia i la governança per a la transició ecològica i guanyadora del Premi Paidós 2026. Seguint amb el debat, Monge ha sentenciat que la ciència diu que el canvi és necessari i que ha de ser imminent. El debat, és clar, és com fer-ho, i hi ha diferències per la seva complexitat i profunditat, per com afecta les relacions de poder i per les divergències ideològiques entre els diversos actors i les seves propostes per a la transició energètica. A més, la crisi climàtica és «una amenaça de primer ordre» per a la democràcia. Tot plegat, però, ha conclòs, crea una gran oportunitat per trobar solucions que millorin la justícia social, que posin les persones al centre, que tinguin visió global i que, així, ajudin a pal·liar desigualtats.
Finalment, Tomàs Molina i Miguel A. Torres, acompanyats de Teresa Sauras-Yera, vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica de la UB, han acomiadat aquestes intenses hores de conferències i debats que, un any més, han permès sentir veus informades i diverses exposant les seves idees sobre un assumpte cada dia més urgent i que ens afecta a tots.
