Un jardí a la teva copa
"Només els bevedors saben apreciar el llenguatge de les roses i el vi"
Omar Khayyamm
És normal que els vins blancs ens evoquin - (de fet ja ho fan per analogia cromàtica) - a les flors de tonalitats més clares i per conseqüència, els negres, a flors de tons foscos, com la violeta. A l'edat mitjana s'utilitzava aquesta flor per reduir la sensació d'embriaguesa i en perfumeria es continua utilitzant moltíssim per la seva força i seducció.
També els negres joves de merlot, ull de llebre i syrah poden donar aquestes notes violàcies tenyides de llaminers tocs de fruita vermella .... I acàcia, i arç blanc, i gessamí, i pi, i farigola ... tot un jardí hi cap dins una copa!
Sobre el bouquet
La primavera arriba primer a les nostres copes a través del bouquet de les notes varietals. De fet, aquesta paraula d'origen francès significa "ram de flors". No obstant això, en el vocabulari de tast ens referim a ella com el conjunt d'aromes terciàries que es desenvolupen durant la criança, aconseguint la complexitat aromàtica en perfecte equilibri amb les aromes primàries (varietals, fruita) i les secundàries, les procedents de la fermentació. En suma, un ram d'expressió aromàtica. Recordeu doncs, que, només els vins que han passat per criança tenen bouquet.
Les varietats més terpèniques (altament aromàtiques) amb propietats florals i vegetals es noten més quan no estan emmascarades per notes de fusta. Entre elles es troben la riesling (heu provat el Waltraud?), la sauvignon blanc (Fransola) i la verdejo (Verdeo).
Feu una prova: tapeu-vos el nas quan degusteu el vi. Fins que no us el destapeu no podreu notar el seu gust. Entendreu aleshores l'enorme importància de l'olfacte durant el tast. No és el que el vi tingui gust de flors si no que els seus aromes retro nasals també es mostren a través de les aromes a la boca.
La rosa, la reina per antonomàsia la podem regalar de manera líquida amb vins fets de moscatell o gewürztraminer. Però cal tenir en compte que les notes de gerani denoten problemes d'evolució.
No ens podem oblidar de les plantes aromàtiques, grans components olfactives dels millors vins del món. Les notes misterioses de la menta, de les falgueres, l'eucaliptus, de la terra mullada, que són molt profundes i que doten al vi de gran distinció i personalitat.
El toc especiat de l'orenga, l'herba fresca, la humitat del sotabosc ens regala la sensació d'estar en plena natura sense sortir de casa.
Al març arriba el brot de la vinya que té com a pitjor enemic les últimes gelades primaverals. Les fulles es van fent més grans fins que al maig s'omplen de flors. Uns mesos ideals per passejar per les vinyes. Flors de maig que seran fruits i que a l'agost perdran el verd de la clorofil·la per acolorir-se segons la tipologia de les seves varietats.
La flor de la vinya és efímera i ens anuncia el pas de les estacions. El mediterrani comença i acaba amb aquest paisatge que ja des de la Grècia antiga representava la pau i la fertilitat. La vinya reneix com les divinitats que se li associen des que el temps és temps: Osiris a Egipte, Dionisos a Grècia i Bacus a Roma.
Meritxell Falgueras
