Breu anecdotari del vi (II)
Desgranem passat i present de l'Univers Vi, una mirada al món antic i el seu tracte al vi en societat, per donar a conèixer anècdotes, crucials avenços científics del XIX i altres dades d'interès, en una missió d'arqueologia de la cultura de la vinya que a continuació presentem:
El s.XIX, el segle de les llums per al vi
Sens dubte un dels segles crucials per a la viticultura i l'enologia. Si bé l'elaboració de vi no havia canviat en excés pel que fa a mètodes des de l'edat mitjana, el s.XIX va resultar de summa importància a causa dels avenços científics que van permetre conèixer més sobre la biologia del vi, que al seu torn, van propiciar articular els primers tractats de viticultura moderns, així com els tractaments efectius per al míldiu i altres malalties de la vinya, aquests de la mà del francès Alexis Millardet, creador del caldo bordelès (una barreja de coure i calç apagada).
En 1863 l'emperador Napoleó III va realitzar un encàrrec a Louis Pasteur: realitzar un estudi sobre les malalties de la vinya. No n'hi havia per menys tractar l'assumpte com una emergència nacional, ja que la fil·loxera o el míldiu, entre d'altres, s'estenien veloçment per la vinya francesa. Així, en 1866 veuria la llum "Études sur le vin", obra fonamental de la viticultura moderna.
De la mateixa manera, Pasteur va ser el primer a demostrar la importància del paper de l'oxigen en l'evolució del vi: "És l'oxigen el que fa el vi, és per la seva influència que el vi envelleix, és l'oxigen qui modifica el vi nou i fa desaparèixer el mal gust ", va sentenciar.
Després d'aquesta increïble sèrie de descobriments les universitats de Bordeus i Califòrnia van crear sengles departaments d'enologia, generant avenços en els processos de clarificació i descobrint les bondats de la fermentació malolàctica.
Els Symposion. Lloc per filosofia
El vi juga un paper molt rellevant en l'aparició del que avui coneixem com a filosofia, i per això hem de destacar el paper del vi en societat.
Entorn al vi, i després dels àpats, es generava el Symposion. Una mena d'espai de debat inspirat pel vi per donar resposta a les preguntes que ens expliquen a nosaltres mateixos, la nostra existència i el nostre lloc en el món.
El mateix Plató va titular Symposion (traduït com El Banquet) a una de les obres magnes de la història de la filosofia.
Kottabos. Joc de taula i vi en l'antiga Grècia
També pel que fa a l'oci té el seu espai el vi, com a element aglutinador social. En aquesta ocasió, ens allunyem de les reposades sobretaules dels primers pensadors i ens endinsem en el bullici de la joventut.
Kottabos és el nom d'un joc molt popular entre els homes joves de l'antiga Grècia. Consistia a llançar les últimes gotes de vi de la copa i arribar a un plat situat a l'altre extrem de la taula, sostingut en complex equilibri per un pal.
No cal dir que parlem d'un tipus de vi aromatitzat amb diferents herbes, espècies, mel, i diluït en aigua, pel que la seva qualitat era, si més no, sospitosa.
[[{"fid":"8414","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","link_text":null,"attributes":{"height":855,"width":528,"class":"media-element file-default"}}]]
Joves jugant a kottabos, a l'antiga Grècia
Fonts:
- Atles Mundial del Vi, Hugh Johnson i Jancis Robinson (Blume)
- Diccionari Salvat del Vi, Mauricio Wiesenthal (Salvat)
- El Món del Vi (Larousse)
