Rosa al poder

Un vestit fúcsia, les ungles cirera i els talons, gerds. Una copa plena de llum, ampolla a la glaçonera transparent; música chill-out, sofàs de pell blanc. Una festa a la posta de sol en una de les terrasses més chics de Barcelona. Però també podríem estar a la Costa Azul, a Nova York o en una illa mediterrània.El rosat sembla ser el nou blanc en quan a drinkability, versatilitat en les seves harmonies i com a objecte de desig. Ja no queda rastre d’aquells rosats intensos que volien imitar la criança dels negres. Es prenen frescos, lleugers i es degusten amb tota la seva fruita. Arriba l’hora de la veritat: en un aperitiu, podries demanar un rosat davant dels teus amics? Ja no és quelcom de moda sinó que és molt “cool” per això a França, Regne Unit o Estats Units els seu consum és in crescendo. De moment, Espanya és el quart consumidor. Ha passat de ser l’aneguet lleig del consum a ser el cigne amb més glamour dels cellers.

El seu cromatisme no és l’únic que caracteritzava els vins rosats. Els seus aromes recorden les fruites vermelles silvestres (gerd, mora) i domèstiques (cirera, fresa). I moltes vegades gaudeixen d’un fons vegetal, d’incipients notes cítriques; espígol o violeta que aporten el toc floral. La frescor de l’acidesa fosa amb el carbònic provocant el somriure de qui degusta el rosé sparkling wine Estelado de Chile, o la mediterraneïtat de l’atractiva pal·lidesa de Viña Esmeralda Rosé...

Les grans firmes de champagne sempre han presumit del seu rosat, i ara toca jugar la partida a casa. El que està clar és que el rosat, marginat durant anys a l’aperitiu, està al cim. Dalí ja el va posar de moda a les seves festes a Port Lligat.

Les tonalitats depenen de les varietat i l’elaboració. Les notes salmó ens expressen l’evolució del vi rosat i el taronja, i la seva defunció per oxidació. La intensitat depèn del temps que ha estat en contacte amb la pell del raïm. Els vins tranquils rosats tornen a vestir les taules. Anys enrere havien quedat enclaustrats en la simplesa del maridatge “tu demanes carn i jo peix, doncs prendrem un rosat”. Recordarem per elaborar aquests vins es poden utilitzar tant varietats blanques com negres, el que “no es pot” es barrejar els vins base. El que fa que el color no sigui negre són les 24-48 hores en contacte amb els antocians, les matèries colorants del raïm.

Una temperatura de 10 a 12 graus és la més idònia, per poder gaudir-los i que ens refresquem. Com un salmó fumat, o un bonítol, formatge de cabra, un toc lleuger, especiat... Són vins que donen molt joc, amb una acidesa intel·ligent, un pes en boca lleuger i unes aromes molt refrescants. A part, per menjars amb un punt picant, pastes i arrossos són de gran companyia.

Però no hi ha rosa sense espines. Hi ha qui encara creu que és un vi dedicat a les dones. Que és un vi que no es decideix. Que no sap si és blanc o negre. N’hi ha que tenen la sensació de que no està junt al pòdium dels productes de qualitat. El rosat no és un vi inferior als demés, sinó que és un alternativa de consum i amb una infinitat d’aromes seductors. Hi ha gent que opina que la vida depèn amb els ulls amb que la mires. Veure la vida de color de rosa i beure-la pot ser quelcom molt gratificant. Aquest estiu, més que mai, les begudes roses, estan de moda!

Meritxell Falgueras