La vinya troba a faltar les tórtores

 Per: Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

Les tasques agrícoles al camp, i molt especialment les relacionades amb el conreu de la vinya, solen dur-se a terme en companyia d'un grup nodrit d'aus silvestres. Aus de totes les mides i colors que amenitzen les feines del pagès amb el seu cant i la seva companyia. Des de petits passeriformes com el pardal, l'alosa o el cruixidell, fins a altres de mida mitjana, com la merla, el cucut o la tórtora europea: un dels ocells més bells de l'entorn rural.

La tórtora europea (Streptopelia turtur) és més petita i estilitzada que el colom i llueix un plomatge molt més vistós, en què el to tigrat de la part superior de les ales contrasta fortament amb el gris rosaci de la resta del seu plomatge. Mostra una taca característica, que sembla un petit codi de barres, a la part lateral del coll que permet la seva ràpida identificació. Té les potes molt curtes i el bec estret i de punta esmolada. 

Tórtora europea posada en una branca. Aquesta espècie lligada tradicionalment al medi agrari ha patit un fort declivi en les darreres dècades.

Exclusivament arborícola, la tórtora comuna (com també se l’anomena) prefereix els boscatges fluvials i les arbredes clares que s'obren al voltant dels camps de conreu cap a l'espessor dels boscos. També freqüenta les deveses i els parcs urbans. Au granívora, s'alimenta bàsicament de llavors i baies silvestres. El seu cant és un parrup suau i profund (rurrr-rurrr-rurr) que es distingeix des de lluny. Fa 27 centímetres i pesa 140 grams.

Ja fa temps que els aficionats a l'ornitologia assistim al declivi d'aquesta espècie familiar. Abans, coincidint amb el retorn primaveral a la península després de passar l'hivern a les planes de l'Àfrica subsahariana, era freqüent sentir-ne el reclam o gaudir de la seva bella presència a partir de finals de març. Ara, però, cada vegada és més difícil veure-la o sentir-la.

Tórtora posada entre la vegetació. L'espècie aprofita aquests refugis per descansar i alimentar-se durant la primavera i l'estiu.

Segons l'organització conservacionista SEO/BirdLife, la seva població ha baixat gairebé un 75 % en els últims 25 anys. I una de les causes principals de la seva regressió ha estat el canvi d'usos del sòl agrícola i l'alteració de l'hàbitat tradicional d'aquesta espècie. 

En les darreres dècades el paisatge agrari tradicional, en el qual abans abundaven les zones de matoll i els marges arbrats, ha donat pas a un entorn molt menys biodivers, en què predominen les grans extensions uniformes de monocultiu lliures de flora silvestre. Un model agrícola molt més industrialitzat, en què es fan servir més agroquímics, inclosos els pesticides neonicotinoids: els mateixos que s'han relacionat amb el descens de les abelles i que afecten greument les aus silvestres. 

Una parella de tórtores posades en una branca. 

Una altra de les causes relacionades amb el declivi de la tórtora europea és l'elevada pressió cinegètica que pateix aquesta espècie al nostre país, amb temporades en què s'arribaven a abatre més de mig milió d'exemplars. La situació era tan clarament insostenible que, davant l'alerta dels ornitòlegs i la comunitat científica, el 2018 es va aprovar una moratòria europea de caçar-la. A Espanya aquesta aturada es va produir a partir del 2021, i els seus efectes van ser gairebé immediats, i es va produir un repunt evident de les poblacions. Fins que el 2025, al marge del criteri científic, se’n va tornar a autoritzar la caça.  

Al costat de tot això, l'ocàs de la tórtora europea ha coincidit amb l'arribada d'una competidora propera, una altra mena de tórtora que va arribar als nostres paisatges sobre els anys setanta i que, a poc a poc, ha aconseguit instal·lar-se als seus territoris: ens referim a la tórtora turca (Streptopèlia decaocte).

Tórtora turca descansant en un entorn urbà. Aquesta espècie exòtica s'ha expandit ràpidament i és avui molt comuna a pobles i ciutats.

Originària de l'Àsia i el Pròxim Orient, l'espècie invasora també és estilitzada, una mica més gran i un plomatge molt més uniforme: marró cendrós, amb tonalitats lleugerament rosades. Per acabar de diferenciar-la de l'europea cal que ens fixem en la taca del coll: una sola franja negra en lloc d'un codi de barres. 

La capacitat d'adaptació d'aquesta espècie invasora l'ha duta a expandir-se arreu d'Europa en mig segle, i s’ha convertit en una tórtora molt més abundant que l'autòctona als entorns rurals i urbans de tota la península Ibèrica, les Balears i les Canàries.

Per contribuir a la recuperació de la tórtora europea i aconseguir que la seva presència al camp torni a ser tan comuna com ho era abans, SEO/BirdLife demana treure-la del llistat d'espècies cinegètiques i declarar-la espècie protegida. Una petició que compta amb el suport dels científics. Cal recordar que actualment la tórtora europea està catalogada com a 'vulnerable' al Llibre vermell de les aus d'Espanya 2021, però no apareix al Catàleg nacional d'espècies amenaçades.

Tórtora europea alimentant-se a les proximitats d'una vinya. Aquests paisatges tradicionals ofereixen aliment i refugi a nombroses aus agrícoles.