Consells per triar vi als sopars de Nadal
Per: Laura Conde, periodista
Nadal és el moment de l'any en què probablement més persones amb diferents gustos i sensibilitats es reuneixen al voltant d'una taula. Això sol ser motiu d'alegria per als amfitrions, encara que també d'algun maldecap cap a l'hora d'aconseguir la quadratura del cercle i servir un menú del gust de tots.
En matèria de vins, hi pot haver convidats que gaudeixin analitzant cada copa i d'altres que no volen sentir a parlar de denominacions d'origen o varietats de raïm.
Davant d'aquest panorama, escollir el vi perfecte per a cada plat pot ser complicat. Per això, més que cercar combinacions exactes, el més pràctic és optar per vins versàtils i equilibrats, capaços d'acompanyar un menú variat i aconseguir que tots els gaudeixin, sàpiguen molt o poc de vi.
Escumosos per començar: el comodí perfecte
Els àpats de Nadal solen començar amb aperitius variats: marisc, embotits, canapès, patés i altres entrants freds. Un escumós és infal·lible perquè neteja, refresca i acompanya sense dominar. A més, combina amb pràcticament tot allò que apareix al principi de la taula. Tria un brut nature, fresc i sec, i quedaràs bé amb tothom, perquè és una opció versàtil i elegant, ideal per anar fent boca.
Rosé de Mar de Vardon Kennett és un rosat escumós elaborat per Familia Torres
Per Nadal més que mai, menys és més
El sopar de Nadal no és el millor moment per complicar-se amb maridatges rebuscats ni per encetar massa ampolles «per si de cas». Primer, perquè ja és un dia força intens per afegir més decisions a la llista; i segon, perquè amb tants plats, salses i sabors diferents sobre la taula, el paladar se satura amb facilitat. En lloc de buscar combinacions perfectes per a cada mos, és més assenyat triar un parell de vins versàtils i equilibrats que funcionin bé amb la majoria de receptes. Així, tots gaudeixen i tu pots centrar-te en l'important: la taula, la conversa i la celebració.
Un negre i un blanc per acompanyar tot el menú
Per simplificar l'elecció de vins, cal optar per un blanc i un negre versàtils que acompanyin tot el menú sense complicacions. Pel que fa als blancs, l'ideal és un vi fresc i aromàtic amb bona acidesa i certa estructura, que pugui maridar bé amb peixos, mariscs, cremes i aus. Quant a negres, el que és recomanable és un suau i equilibrat, amb tanins polits, capaç d'acompanyar carns blanques, rostits suaus, plats de cullera i fins i tot peixos grassos, i que ofereixi harmonia sense eclipsar els sabors del plat. En tots dos casos, convé fugir de criances molt llargues i de vins amb una personalitat molt marcada.
Taula de Nadal amb els vins Clos Ancestral Blanc i Salmos
La norma és que no hi ha normes
La veritable norma del bon maridatge és que no hi ha normes. O que, si n'hi ha, estan per saltar-se-les, perquè cadascú ha de beure el vi que li agradi i com li agradi. Així doncs, no cal treure el blanc amb el peix i el negre amb la carn, o retirar l'escumós quan s'acabi l'aperitiu: l'ideal és deixar les ampolles sobre la taula i que els comensals se serveixin al seu gust sense atendre regles preestablertes. És quan se'n gaudeix més.
Si diem que no hi ha normes, és que no n'hi ha
Això vol dir que no ens hem d'escandalitzar si algú afegeix refresc de Cola a un gran negre, si el rebaixa amb aigua, si hi posa gel o si se'l serveix al got que no toca. Cada persona el gaudeix a la seva manera, encara que algunes siguin poc ortodoxes.
Sí als vins amb història
Quan un convidat porta una ampolla, les normes de protocol no són del tot clares. Alguns consideren que és un regal per a l'amfitrió i que, per tant, no s'hauria d'obrir aquella nit; altres opinen que seria de mala educació no encetar-la, perquè el convidat segurament la vol compartir. En un entorn relaxat i entre amics, on el protocol se suavitza, el més natural és encetar l'ampolla i gaudir-ne junts, i integrar el gest del convidat a la vetllada. El que tenen de bo aquestes dates és que les sobretaules són llargues, així que segur que s'acaba bevent i hi ha temps per gaudir també de les propostes de l'amfitrió.
I els vins que porten els convidats?
Quan un convidat porta una ampolla, les normes de protocol no són del tot clares. Alguns consideren que és un regal per a l'amfitrió i que, per tant, no s'hauria d'obrir aquella nit; altres opinen que seria de mala educació no encetar-la, perquè el convidat segurament la vol compartir. En un entorn relaxat i entre amics, on el protocol se suavitza, el més natural és encetar l'ampolla i gaudir-ne junts, i integrar el gest del convidat a la vetllada. El que tenen de bo aquestes dates és que les sobretaules són llargues, així que segur que s'acaba bevent i hi ha temps per gaudir també de les propostes de l'amfitrió.
Vins dolços per a les postres
Torrons, troncs de Nadal, panettone, o fruits secs caramel·litzats troben en els vins dolços un company ideal. Aquí és el moment de treure el sommelier que portem a dins i encetar ampolles especials, d'aquelles que sempre generen consens entre tots els paladars.
El consell més important: tria vins que t'agradin
Maridar no és una ciència exacta i per Nadal no estem per a normes rígides, sinó per gaudir-ne. Tria vins que t'emocionin i que encaixin amb la taula i la família. El maridatge més bo sempre és aquell que fa que tothom gaudeixi una mica més d'estar junts i, sobretot, aquell que és capaç d'explicar coses de la persona que ha triat les ampolles.
