EL VI: SENTITS[S] I SENSIBILITAT

Més enllà d'un diàleg, la interpel·lació del vi amb els nostres sentits és el germen d'una nova experiència. Perquè després de cada destapament, després de cada copa, es viuen moments que no es repetiran, i tot quedarà modelat a la nostra memòria, distorsionat, si es vol, per les sensacions viscudes.
Els paràmetres que intervenen en aquest procés són tan heterogenis com complexos; ja que és la suma de tots ells i la seva interrelació, tangibles i intangibles, els que ens proporcionaran aquest més enllà del plaer, que només el vi pot proporcionar.
D'una banda, la matèria, el vi. La veritat irremissible de les seves varietats i mètode d'elaboració. De l’altra, la nostra interpretació del mateix mitjançant un nou momentum vi on els nostres sentits manen:
VISTA
Veure i mirar. Sabem que el color del vi i la seva intensitat ens aportaran pistes de la seva edat i condició. Potser es pot anar més enllà i apuntar fins i tot notes sobre l'elaboració.
Observar-lo. Amb atenció o en un exercici de mera abstracció momentània, hipnotitzats per brillantors i espurnes, per la profunditat i el subtil, gairebé imperceptible moviment del vi estancat a la copa. Aixeques la mirada i veus els teus, a taula parada. I llavors, tot cobra sentit.
OÏDA
Potser no li prestem atenció, ja que no intervé en una nota de tast habitual. Però els sons del vi hi són per a qui els sàpiga gaudir.
No és so el pop del destapament, o el gloc-gloc de la precipitació del vi caient a la copa? És que no sona eixordador en les nostres emocions un brindis multitudinari? Sons plens d'emocions, com el d'una riallada irrompent en el silenci, o un petó; la nostra sonora expressió d'amor.
OLFACTE I GUST
Gairebé indivisibles, són sentits elementals per "obrir les portes de la percepció" (William Blake). I l'ànima del vi, afegim.
El nostre nas i paladar s'interrelacionen en dècimes de segon per esbrinar la veritable expressió del vi; el seu origen, la maduresa del raïm, el seu grau de dolçor ...
Per això, la nostra interpretació serà clau: En un diàleg, pot ser que el nas ens relati una història de fruita fresca mentre la nostra llengua s'assenta en les prestatgeries dels seus laterals una biblioteca d'acidesa. A la punta de la llengua, alcohol i sucre es mostraran altius o tímids, i el volum del vi ens omplirà la boca d’opulenta fruita, o bé complexes i subtils notes de criança. Tot això s'articularà un discurs sensorial que incidirà en el nostre primitiu i atàvic hedonisme: Ens agrada. No ens agrada. Memorable. Intranscendent.
TACTE
El tacte del vi ho inicia tot. A la copa i en el nostre paladar, el vi exhibeix excelsa acidesa; lleuger, prim, fi i nerviós; o pel contrari s'alça de grau generós i estructura musculada, amb una arrogant joventut fruitera que ens envaeix, irreverent però desitjada.
Els tanins ens toquen i acaricien des d'una verdor secant i astringent, o de manera amable i dolça, mentre que les textures cremoses i notes de rebosteria ens proporcionen calor i abric.
Les mans entrellaçades sota la taula, la carícia, el petó. El fet de jugar amb la càpsula o el suro a la sobretaula. Tot això, és tacte.
La interpretació d'un vi mitjançant els sentits s'articula la mateixa construcció d’aquest, que transcendeix i evoca els nostres valors vinícoles; la nostra memòria olfactiva; els nostres records d'infància; el que vam ser i el que som. Una mena de filtre sensorial i experiencial que ubicarà al vi al nostre particular Olimp del record, o bé, en el més absolut oblit. Del tast, a la memòria.