El que ens diuen les copes
Hi ha moltes coses que s’expressen a la copa quan removem el vi. És per això que hi ha sommeliers que aconsegueixen endevinar coses com la varietat, la zona, l’anyada, captar la gamma de preus i fins el sòl on s’elabora... No és que se sentin il·luminats i un ésser celestial els hi xerri tots aquestes dades a l’orella per art de màgia. És que hi ha certes pistes que et poden ajudar a desxifrar aquestes coses d’un vi amb molta experiència i formació. Anem per passos.
- Les notes aromàtiques t’expliquen el tipus de varietats que s’han utilitzat. N’hi ha de més aromàtiques com la moscatell i la gewürztraminer, que per les seves notes de fruita fresca i flor blanca ja et predisposes a pensar en una d’elles. O notes per exemple de cabernet sauvignon que t’evoquin a un pebre verd amb mil excepcions a aquestes regles basades en l’experiència individual.
- El tipus d’aromes (primaris, secundaris o terciaris) parlen de com s’elabora el vi. Per exemple si notem torrats, especies, vainilla en el cas del roure francès o coco en l’americà voldrà dir que ha passat algun temps per bóta. Igual que les fragàncies que vénen de la fermentació (també denominats aromes secundàries) poden donar notes a làctics al realitzar la desedificació dita fermentació malolàctica o si ha estat en contacte amb les mares del vi, regala notes que recorden a la briocherie. Per l’exemple el nostre Milmanda en Conca de Barberà tenen notes de mantega i una acidesa gràcil amb notes torrefactes de la bóta. En canvi, la mateixa varietat a Russian River Valley, California, Marimar Chardonnay Dobles Mares, en estar un llarg període de temps amb les mares del vi tenen unes marcades notes a pastisseria.
- La zona també és fer per descart. Per exemple la sauvignon blanc dóna diferents fragàncies, depenen el lloc on estigui plantat i com estigui elaborat. Al Loire està criat amb mares i tenen un fons mineral. A Nova Zelanda ens recorda a l’herba acabada de tallar, als Estats Units té notes més cítriques i a Sudàfrica el mateix raïm ens regala sensacions d’espàrrecs. El Fransola en canvi, de la DO Penedès, conserva els aromes florals barrejades amb tropicals i un fons vegetal on llueix la seva tipicitat i mestria.
- Per endevinar l’edat del vi, factors com el color del vi, els seus reflexos i el seu rivet ens ajuden perquè el vi blanc, amb el temps, es va tornant més fosc, i el negre, en canvi, va perdent el color.
- Els sòls amb ferro doten de color als vins, la sílice aporta suavitat i graduació. L’argila tanins i consistència. Per això es pot entreveure el terroir segons el paladar del vi.
- L’anyada es pot suposar, depenen les característiques climàtiques de cada any i l’evolució del vi en ampolla. En una anyada molt bona el vi brillarà mentre en d’ altres més discretes, l’intel·ligent coupage de l’enòleg, intentarà que sigui més estable i que continuï amb el llegat de qualitat que caracteritza a la marca.
- El seu pes en boca també ens demostra la gamma de preus. És veritat que algunes vegades aquest està basat en l’exclusivitat, però un paladar acostumat a posar preu a un vi reconeix quan el pes en boca, l’equilibri amb l’acidesa i les notes terciàries vénen d’una sèrie de cures i d’una laboriosa elaboració.
- També l’alcohol ens explica si vénen d’una zona càlida o freda, ja que la insolació fa madurar el raïm i fa que cada 17 grams de sucre es transformin en un grau alcohòlic a través de la fermentació alcohòlica. L’acidesa també denota el seu origen.
- La denominació d’origen marca un estil, uns rendiments per hectàrea, unes determinades varietats que creen escola.
Així que la ment de l’expert de vins té totes aquestes dades per anar descartant les possibilitats fins a arribar a la resposta. Per això tantes vegades ho encerta com s’equivoca, però l’important és el mecanisme que es posseeix. I per calma dels winelovers es pot aprendre. Però no estudiant, sinó tastant. Així i tot quan us sorprengueu que el vostre cunyat endevina l’anyada del vi... segurament és perquè haurà llegit l’etiqueta de l’ampolla abans!
Meritxell Falgueras
