L’adaptació a l’escassedat d’aigua i les estratègies de gestió sostenible han estat al centre de la XII Jornada Ambiental, celebrada aquest dilluns, 27 de maig, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Organitzada per aquesta institució i per Família Torres amb el títol “Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?”, ha reunit especialistes, activistes i polítics que han debatut sobre la crisi hídrica i com podem gestionar-la per assegurar un futur millor.

En la inauguració del certamen, la secretària d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Anna Barnadas, ha explicat que som en «el moment de sequera més llarg i intens» de la història i que això està directament relacionat amb el canvi climàtic. Tot i la gravetat de la situació, «encara som a temps de redreçar moltes dinàmiques», ha sentenciat, apuntant que cal una reducció dràstica del consum i augmentar l’eficiència de l’ús d’aquest recurs. Un missatge que ha reiterat la conductora de l’acte i meteoròloga de TV3, Gemma Puig, dient que cal ser «més sostenibles» i «més eficients» per reduir l’impacte de les sequeres i que cal continuar treballant perquè en el futur la situació no millorarà.

Miguel A. Torres, president de Família Torres, ha recordat que la sequera és conseqüència dels «cent milions de barrils de petroli» que consumim cada dia. Al Penedès, l´any passat, es va perdre aproximadament un 50% de la producció de raïm a causa de la sequera, una situació «molt greu» que, a més, no és excepcional. Torres ha advocat per «un futur sense petroli i sense plàstics», que ha relacionat directament amb la sequera i l’escalfament, i amb la contaminació i la salut. El vicerector adjunt al rector de la UB, Ernest Abadal, ha tancat la inauguració posant en valor la Jornada Ambiental tant per les seves 12 edicions com per les temàtiques que ha abordat. «Aquesta és una jornada que vol canviar coses», ha conclòs.

Un problema mundial que s’aborda a molts nivells

Elena Domene, doctora en Ciències Ambientals, ha aportat una mirada global al problema. El canvi dels patrons globals ja fan que la meitat d’infants del món estiguin exposats a un estrès hídric alt. L’economia també és important: la distribució desigual de l’escassetat duu a mesures més costoses d’obtenció d’aigua i això dificulta pagar-la als més vulnerables. Això també passa al nord global, on les sequeres poden complicar l’accés a l’aigua a persones que la tenien garantida.

A Catalunya, els darrers tres anys, ha plogut la meitat i la temperatura ha estat 1ºC superior a la mitjana del darrer segle, ha recordat el director d’abastament de l’ACA, Jordi Molist. Una situació que ha obligat a establir restriccions i que les darreres pluges no han resolt. Molist ha recordat que les sequeres de principis dels 2000 van promoure «canvis estructurals» com una reducció del consum domèstic o la implementació de la dessalinització que han evitat que ara s’arribés a «una situació de buidat total dels embassaments» i han fet decidir duplicar la capacitat dessaladora. En aquest sentit, ara s’ha produït un efecte semblant amb l’aigua regenerada: el seu ús s’ha acceptat, alentint la caiguda de les reserves, i també se’n vol augmentar la importància.

Un altre element clau, ha dit Molist, és l’eficiència en la distribució. Un aspecte en què també han incidit tant Elisenda Realp, de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, com Braulio Moreno, gerent de SABEMSA, l’empresa pública d’aigua de Barberà del Vallès. Hi ha fuites a molts indrets, amb pèrdues que poden arribar al 40%. És per això que els municipis treballen per resoldre el problema, amb més de 1.200 actuacions planificades i una inversió de gairebé 130 milions d’euros.

Amb «més ambició», doncs, es poden optimitzar rendiments i assolir la «independència hídrica». Moreno ha  presentat el cas de la seva localitat, on fa 10 anys que només es perd entre un 5% i un 7% de l’aigua. El fruit de 40 anys d’esforços per abastir el màxim de població possible amb recursos propis, reinvertint els beneficis en renovació i millora de la xarxa i minimitzant les pèrdues d’unes canonades que, com ha recordat Moreno, sovint encara són de fibrociment.

Un exemple llunyà però amb moltes semblances

Karla A. Nemeth, directora del Departament de Recursos Hídrics de l’estat de Califòrnia, ha posat  perspectiva al problema de l’aigua. A través d’un vídeo, ha explicat com allà tres anys seguits de sequera han acabat amb tres setmanes de pluges intensíssimes. Un exemple clar dels efectes del canvi climàtic i del repte que suposen. D’aquesta crisi només se’n pot sortir amb noves solucions, eficiència i col·laboració. Uns reptes «molt complexos» que obliguen a treballar contrarellotge en una situació climàticament molt semblant a la de Catalunya. És per això que Nemeth ha afirmat que la innovació i la tecnologia són essencials, no només adaptant-se sinó també optimitzant la predicció meteorològica per saber on i quan hi haurà aigua. És per això que s’han fet grans inversions en aquest sentit.

Més enllà dels ciutadans: l’adaptació de l’economia

L’adaptació de la xarxa i la reducció i l’optimització de l’ús de l’aigua dels ciutadans, però, no pot mitigar aquest problema si els actors econòmics no fan la seva part. És per això que la Jornada Ambiental ha comptat amb representants dels sectors agrícola i turístic. Així, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals i pagès, ha reconegut la complexitat d’abordar el problema des dels «principals consumidors d’aigua» del país. L’agricultura s’ha d’adaptar al canvi climàtic i reduir la demanda d’aigua mantenint la sostenibilitat econòmica. Seguint els principis de l’agricultura regenerativa, ha proposat mesures com cobertes vegetals, mínima llaurada, l’agroforesteria, la pastura intercalada i l’aplicació de matèria orgànica i micronutrients al sòl per tornar-li la salut i fer l’agricultura el màxim d’eficient amb el mínim impacte ambiental.

Un altre sector que ha estat a l’ull de l’huracà durant aquesta sequera ha estat el turístic. Com a membre de la Federació Catalana de Càmpings, Josep M. Pla ha recordat que el seu sector representa gairebé la meitat de l’oferta turística del país i que, entre 1999 i 2023, el consum per família i dia als càmpings catalans va caure més d’un 40%. Ha reconegut, però, que no n’hi ha prou i que estan prenent més mesures: digitalització dels consums per a optimitzar-los, formació i sensibilització de personal, clients i proveïdors, manteniment preventiu d’instal·lacions, reutilització d’aigua de les piscines per als sanitaris, etc.

Planificació a llarg termini i defensa dels drets de les persones

La taula rodona “Nova visió de futur de l’aigua” ha tingut un gran punt d’acord: la necessitat d’un marc de planificació a llarg termini que tingui en compte la ciència, la demografia, els sectors econòmics... Marc Oliva, enginyer de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, ha recordat que en el futur hi haurà més població i menys aigua. L’ambientòloga i investigadora del CSIC, Núria Catalán, ha apuntat la necessitat d’una transició hídrica que repensi el model. Un aspecte en què han estat d’acord M. Teresa Vadrí, professora de la UB especialitzada en Dret Ambiental, i Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, que han recordat que l’aigua ha de ser un bé comú i no un negoci i que cal una planificació pública coordinada i que desvinculi les previsions de demanda d’interessos econòmics concrets.

L’activista alemanya pel clima Luisa Neubauer ha intervingut just després amb un discurs que ha complementat el que s’acabava de dir. Quan parlem de l’emergència climàtica «és essencial», ha dit, que  parlem de democràcia. La raó és molt senzilla: «la mateixa gent és la que està en contra de totes dues coses: els antidemòcrates, els feixistes, els negacionistes, els escèptics». Aquestes dues lluites, ha afirmat, són la mateixa i són «el nostre deure». Protegir la democràcia, ha conclòs, és protegir l’acció climàtica i un futur per a tothom.

XII Jornada Ambiental “Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?" | UBtv