La cinquena generació impulsa aquest projecte iniciat fa tres dècades que ha permès identificar prop de 50 varietats prefil·loxèriques
Miquel i Mireia Torres, cinquena generació de la Família Torres, han ofert aquest dimarts, 17 d’abril, al Saló Alimentaria de Barcelona, un tast exclusiu de vins experimentals elaborats amb varietats de raïm ancestrals. Vins únics, que són el resultat d’un projecte que va iniciar el celler del Penedès fa més de trenta anys per contribuir a recuperar el patrimoni vitícola que existia a Catalunya abans de l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX.
De les prop de 50 varietats recuperades a dia d’avui, la Família Torres ha presentat als periodistes, sommeliers i restauradors assistents al tast, les que centralitzen en aquests moments els seus esforços per tractar-se de varietats amb enorme potencial enològic i amb la capacitat de fer front al canvi climàtic. Segons Miquel Torres, director general de Familia Torres: “Portem molts anys experimentant amb aquestes varietats, coneixent-les a poc a poc i prenent consciència del seu potencial. La nostra idea és poder-les compartir amb altres viticultors de les zones on millor s’han adaptat ja que és una oportunitat per recuperar, entre tots, la viticultura antiga i fer vins molt singulars”.
Aquestes varietats són la forcada, pirene, gonfaus, moneu i querol, localitzades en diferents llocs de la geografia catalana. Cadascuna d’elles està ara plantada de manera experimental a aquelles finques de la Família Torres on millor expressen el seu potencial. Però per arribar a aquest punt, han sigut necessaris més de 10 anys ja que cada varietat identificada com a ancestral passa per un llarg procés que implica el sanejament i reproducció in vitro, reproducció en hivernacle, adaptació al camp, microvinificacions per determinar el seu potencial, i finalment el registre als organismes pertinents en cas de confirmar-ne l’interès enològic.
Per a Mireia Torres, directora d’Innovació i Coneixement de Familia Torres: “Encara existeix a Espanya molt patrimoni vitícola per mostrar i potenciar. Si som capaços de recuperar aquelles varietats que no només són enològicament interessants sinó que també s’adapten al canvi climàtic, podrem convertir-nos en un país vitivinícola realment interessant”.
Varietats ancestrals: frescor, intensitat aromàtica i elegància
Les cinc varietats ancestrals tastades presenten diversos aspectes en comú: són varietats molt aromàtiques i expressives, tenen molt bona acidesa i són molt resistents a les altes temperatures i a la sequera, fet que les fa especialment interessants de cara al nou escenari climàtic. De totes elles, s’han realitzat vinificacions suaus per deixar que la varietat s’expressés plenament.
La forcada és l’única varietat blanca de les recuperades que té interès enològic. Està plantada a l’Alt Penedès i és intensament aromàtica i amb una gran capacitat per envellir gràcies a la seva elevada acidesa. És un vi de caràcter fresc, amb notes cítriques i de flor blanca i que envelleix molt bé, com demostra l’anyada 2015. “Forcada 2015 serà el primer vi monovarietal d’una varietat ancestral que traurem al mercat, esperem que sigui a finals d’any, amb una producció molt limitada” ha comentat Miquel Torres.
També al Penedès està plantada la moneu, concretament al Castell de la Bleda, a poca distància de Mas La Plana, l’epicentre de la Família Torres. L’anyada 2017 va ser la primera d’aquesta varietat i els seus vins mostren un perfil afruitat, de cireres i fruits negres. “Són vins elegants, frescos i amb molt bona acidesa”, sentencia Mireia.
Les varietats pirene i gonfaus es troben plantades a Costers del Segre, però a dues finques totalment diferents: mentre que la primera està plantada al Pre-Pirineu, a Tremp, a la vinya de major altitud de la Família Torres, la segona es troba a la finca Purgatori, a les Garrigues, la més àrida de les que té. La pirene dona lloc a vins de gran intensitat aromàtica, amb molta fruita, on destaca la seva frescor i finor. La gonfaus és, per a Mireia Torres, “la varietat més equilibrada de totes les que s’han recuperat”. “Són vins atractius, rodons i amb una bona acidesa”, explica Mireia.
Finalment, la querol va ser de les primeres varietats que es van recuperar, junt a la garró. Porta el nom de la població on va ser localitzada, al límit del Penedès, d’on també prové la moneu. Està plantada a la finca Muralles, de la DO Conca de Barberà. És una varietat especialment curiosa, ja que és de les poques que es coneixen que són femenines, amb unes baies extremadament petites, que donen lloc a vins “amb molta fruita, bona evolució i tanins suaus i rodons”, comenta Mireia.
El tast ha finalitzat amb Grans Muralles 2010, el primer vi de la Família Torres en incorporar dues varietats recuperades, la querol i la garró, al cupatge de varietats autòctones catalanes. És un vi únic, de personalitat inconfusible, no només per les varietats que l’integren sinó també pels sols de pissarra on neixen, als peus de les muralles que protegien antigament el Monestir de Poblet. Un vi que va rebre el premi Aliments d’Espanya al Millor vi 2017 pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, entre altres reconeixements.
