VITICULTURA REGENERATIVA. Un canvi de paradigma contra el canvi climàtic

Per segon any consecutiu, el Vinseum de Vilafranca del Penedès ha acollit el passat dilluns, 9 de maig, el Simposi de Viticultura Regenerativa, una sèrie de conferències orientades a recuperar aquesta manera d'entendre i treballar la terra que torna la vida als sòls i recondueix la relació de plantes, animals i humans, per tal que els viticultors i elaboradors la puguin conèixer millor i implementar-la pel bé tant de les vinyes com del planeta.

Ponents presencials del Simposi. D'esquerra a dreta: Margalida Ripoll, Elisenda Guillaumes, Manel Badia, Dania García, Josep Ramon Sainz de la Maza i Miguel Torres Maczassek. 

Què és la viticultura regenerativa?

La viticultura regenerativa és un model nou en la gestió de les vinyes basat en el cicle del carboni per regenerar els sòls, frenar l'erosió, fomentar la biodiversitat, la producció d'aliments saludables i frenar els efectes del canvi climàtic. 

D'aquesta manera, la viticultura regenerativa es centra a recuperar la fertilitat natural dels sòls, alimentar la xarxa tròfica, augmentar la matèria orgànica, millorar el cicle de l'aigua i fixar el carboni. Tot i això buscant l'equilibri entre la matèria orgànica, els minerals i els microorganismes.

En el simposi, Miguel Torres Maczassek, director general de Família Torres i president de l'Associació de Viticultura Regenerativa, ha anunciat el naixement [el proper mes de juliol] del segell de certificació internacional en viticultura regenerativa:  Regenerative Viticulture Alliance (RVA). Definit per Miguel Torres com "un primer pas", establirà les bases per obtenir la certificació i també oferirà recomanacions de pràctiques en el camp, a més a més d'ajudes d'autodiagnòstic i auditories externes dels nivells de matèria orgànica, fixació de carboni i presència de biodiversitat.

El simposi: Les frases

A continuació, una selecció del més destacat i les cites més transcendents dels diferents ponents durant la jornada:

La inauguració ha anat a càrrec del granger nord-americà Joel Salatin, que ha compartit les línies mestres de Polyface Farm, un exemple de regeneració i simbiosi natural. Des de fa 60 anys, Salatin produeix aliments d'altíssima qualitat i regenera la fertilitat d'uns camps degradats per l'ús que se n'havia fet. Així, tant conreus com animals participen d'una relació que beneficia a tots. 
 

Joel Salatin durant la seva presentació en el segon Simposi de Viticultura Regenerativa. 

“El canvi a l'agricultura regenerativa és molt necessari. Enfront dels problemes d'esgotament del sòl, regenerar-lo és imprescindible." Joe Salatin. Polyface Farm

“La base és el sòl, on els minerals, la matèria orgànica i la microbiologia es relacionen i donen eficiència i resiliència a l'ecosistema. Aquest cicle de descomposició i recomposició dona riquesa a la terra, aliment a les plantes i una capacitat més gran per retenir l'aigua i emmagatzemar carboni." Josep Ramon Sainz de la Maza, assessor en agricultura regenerativa

“Cal desaprendre per tornar a aprendre i aplicar els coneixements que ens ha transmès la natura durant milers de milions d'anys". Dania García, Doctora en Biologia Molecular, Universitat Rovira i Virgili

Dania García durant la seva presentació en el segon Simposi de Viticultura Regenerativa.

“Conrear amb la natura, no contra ella, un canvi que requereix reeducar-se. Com a gran contribuent a l'escalfament global, l'agricultura no pot despertar-se cada dia i empitjorar les coses. Pots ser part del problema o de la solució" Johan Reyneke, viticultor sud-africà 

L'aigua ha estat el gran exemple de Reyneke: des que treballa amb regenerativa, el sòl ha millorat molt i ara necessita la meitat d'aigua que a l'any 2000. Ara la reté molt millor i es redueix l'erosió, gràcies a la coberta vegetal de les vinyes i al fet de no llaurar. 

“Els consumidors estan passant de voler luxe a marques amb integritat, i la combinació de tot això pot ser el futur del sector." Johan Reyneke

“La coberta vegetal crea microclimes, millora la salut de la terra i elimina l'erosió, un problema gravíssim que, a l'estat espanyol, s'endú 15 tones de terra per hectàrea i any. Cal convertir el sòl en una esponja" Manel Badia. Expert en el disseny Keyline

Manel Badia durant la seva presentació en el segon Simposi de Viticultura Regenerativa. 

El simposi també va tenir un espai per a la ramaderia regenerativa, disciplina germana que comparteix els mateixos fonaments amb la vessant viticultural. És el camp d'experiència de l'argentí Pablo Borrelli, que insta a "passar de decisions reduccionistes a contemplar les connexions entre tots els elements, incloent el negoci i la vessant social."

Amb paciència, replanificació i correcció s'aconsegueixen millores mesurables, per exemple, amb el mètode EOV, desenvolupat pel Savory Institute de Borrelli, que ha posat com a exemple la província argentina de Corrientes: si les vaques emeten 6.000 tones anuals de diòxid de carboni equivalent (CO2eq), gràcies a la gestió holística, el sòl captura 26.000 t CO2eq, "una oportunitat fantàstica" de revertir els efectes del canvi climàtic "en un moment crucial". 

Pablo Borrelli durant la seva presentació en el segon Simposi de Viticultura Regenerativa. 

"La regenerativa es convertirà en la norma, una nova cultura que també farà que comunitats rurals que estaven desapareixent tornin a la vida, recuperant els seus costums i la seva història, enriquits amb una nova mirada. No hi ha res a perdre" Pablo Borrelli.

El director general de Família Torres, Miguel Torres Maczassek, també ha pres la paraula al Simposi, i ha reivindicat la viticultura regenerativa com a resposta a les amenaces del canvi climàtic, l'erosió i la pèrdua de fertilitat dels sòls. Com a president de l'Associació de Viticultura Regenerativa ha celebrat la continuïtat del Simposi i la "tracció" que esta prenent l'associació, que ja té uns trenta membres. Miguel Torres ha explicat les experiències d'alguns dels seus membres en el trajecte per tornar la vida a la terra i fer-la més fèrtil i resilient per tal que contribueixi a mitigar els efectes del canvi climàtic d'una manera semblant a com ho fan els boscos. 

Miguel Torres Maczassek durant la presentació en el segon Simposi de Viticultura Regenerativa. 

Així, la viticultura regenerativa requereix d'una mirada enrere, un respir. Una reflexió. Hem de conèixer la terra i com funciona, per ajudar-la a estar més sana, restaurar el dany causat i que doni els màxims beneficis possibles, aprofitant els processos que la natura ha desenvolupat al llarg de milions d'anys.