VITICULTURA EN SOCIETAT

I ens dirigim a la viticultura en la seva accepció més àmplia, aquella que refereix a totes les activitats que transcendeixen al mer fet d'elaborar vi. De la mateixa manera, ens referim a fet cultural aquell que parteix de la viticultura per a arrelar en diferents àmbits i contextos de l'evolució de l'ésser humà en societat.

Portem la tesi exposada a cinc exemples que necessitin de menys profunditat poètica i ens acostin a la realitat que ens envolta:

Dissenyadora del territori

Els diferents cultius llenyosos que abunden en l'arc mediterrani i la seva posterior explotació han estat factors de vital importància en la delimitació de territoris, en la creació de senderes, pous i embassaments d'aigua; xarxes de transport per al comerç i interminables paisatges de vinyes assentades en perfectes fileres que conformen el seu propi i ric ecosistema.

La viticultura obliga a l'ésser humà a una sort deco-adaptació, transformant el seu entorn i adaptant-lo a les seves necessitats.

[[{"fid":"19144","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":916,"width":1378,"style":"height: 332px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Terrasses en El Lloar (DOQ Priorat) en fase de brotació (Família Torres)

A manera d'exercici mental, suspenguem-nos en els aguts pendents del Priorat que obliguen la creació de terrasses impossibles per a facilitar el, d'una altra manera impossible, cultiu de les vinyes.

Rehabilitació de patrimoni

El pes i pas de la història vitivinícola queden evidenciats en els vetustos cellers d'ancians i atrotinats monestirs; oblidades ermites entre sarments, velles cabanyes de pastor i un llegat de proverbial saviesa apegada a la terra i els elements.

La continuació d'aquesta herència ens obliga, com a cellers, a rehabilitar i dotar de nova vida a llocs que, ancorats en el temps, reclamen la dignitat sostinguda en una esfera.

[[{"fid":"19145","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":506,"width":762,"style":"height: 332px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

CellerPurgatori(DOCostersdelSegre), situada en l'històric Mes de l'Aranyó (s. XVIII). Família Torres

Nous espais en vells espais. Una nova activitat de la qual ens servim per a explicar els nostres vins i la història que els envolta. Espais per a, al cap i a la fi, explicar-nos a nosaltres mateixos.

Subjecte i objecte en les diferents disciplines artístiques

De l'íntima inspiració creadora, a l'obra de gaudi col·lectiu, el vi ha servit i s'ha servit de ments inquietes i esperits creadors, que han transformat la nostra realitat al llarg de la història, per a esdevenir en art i referència del passat

Totes les disciplines artístiques, sense excepció, han referit al vi com a objecte simbòlic o estètic en alguna ocasió.

Present en recepcions d'índole cultural i social, el vi esquitxa les copes de les graderies d'una òpera impol·luta, com les d'una taverna, veterana i sàvia.

Element de cohesió i dinamització social

Serveixi una cita del mestre Josep Pla per a il·lustrar i comprendre com el vi vehicula relacions i propícia enteniments:

“El que el vi ha fet per a enriquir la comprensió entre persones és inenarrable”

Allí on es cati, es conversi, s'atengui o es divagui, el vi té el seu espai en forma de comunió social.

La teoria del plaer total

Permeteu-nos fer-nos eco, ara, d'una reflexió recollida en el primer volum de La Bullipedia¹(un dels principals projectes d’El Bulli Foundation), dedicat alvi:

Que el plaer és una cosa inherent a l'esperit humà és innegable. Aquí estan els plaers de l'amor, la música, la literatura, la gastronomia… Diferents plaers per a diferents contextos que l'antropòleg canadencLionelTiger va catalogar en 1992, en la seva obraThePursuitofpleasure; plaer físic, social, psicològic i ideològic.

Adrià, Roca i Centelles assagen i reflexionen en com el vi aglutina els quatre tipus de plaer descrits, en un només: el Plaer Total.

________________________

¹Espai sobre gastronomia, creativitat i innovació, concebuda per a aprendre i educar sobre els continguts necessaris que permetin crear l'enciclopèdia de la restauració gastronòmica.

A manera de síntesi, el plaer físic l'experimentem mitjançant els nostres sentits organolèptics i la posada en marxa deendorfinesi altra química natural del nostre cos.

El plaer psíquic ve de la mà de les expectatives que tinguem, del nostre coneixement i experiència, dels nostres desitjos i anhels. En definitiva, tot allò que la nostra ment projecta i descodifica com a agents de plaer anticipatori.

Del plaer social, el poeta Pla ha donat bona compta amb el seu perfecte aforisme, perquè a tots ens uneix un desig intangible; un desig de pertinença i acceptació; de ser part d'un Tot l'entropia del qual resideix en els nostres actes envers nosaltres i els altres. Estimar i ser estimat.

Del plaer ideològic destil·len la influència dels valors; valors adquirits al llarg de la nostra cronologia personal que s'endevinen després de cada pas que donem. La nostra personalitat. En ella, el plaer cobra dimensió de benestar quotidià, on una copa de vi espera al comensal.


Així. Els cellers, com a ens físic, esdevenen en vectors actius i la relació amb el seu entorn geogràfic, climàtic i social, com a fet cultural de facto.

[[{"fid":"19146","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":499,"width":747,"style":"height: 334px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Capvespre al celler Waltraud (Pacs del Penedès), propietat de la família Torres.

I en paral·lel, el vi actua com a vector d’una nova consciència ecològica de la que compartim principis i valors. Co-creadors tots d'un nou món en el qual romandre i ser, perquè en l'ànima del vi resideix quant tot ésser viu pot oferir.