VI I MÓN ANTIC (II)

Lluny d'una narració epopeïca, centrem la nostra atenció en una sèrie d'esdeveniments del passat que van gravar en foc l'esdevenir de la cultura del vi. Una severa síntesi cronològica que ens retrotrau a l'edat mitjana i el posterior tortuós camí recorregut fins al s.XIX, el segle dels més significatius avenços científics en el camp de la viticultura i l'enologia moderna.

Mals temps per al vi

Amb l'inici de l'Edat Mitjana a Europa, també van esdevenir dos fets que incidirien en la cultura del vi, posant en perill els èxits que, des de temps pre-històrics, l'ésser humà havia aconseguit: Identificar, domar i vinificar la vinya i el seu fruit:

• D'una banda, els moviments migratoris dels pobles del nord cap al sud, els anomenats "bàrbars". Clans i tribus de diferent índole, amb una concepció del fet social i cultural molt diferent. Habituals bevedors de cervesa, la vinya i el seu cultiu no entrava en els seus plans.

• D'altra banda, l'expansió del territori musulmà, on es restringeix el consum del fruit fermentat, acabaria gairebé del tot amb la cultura del vi al Líban, Síria, Palestina, Egipte, Iran, el nord d'Àfrica, Sicília i la Península Ibèrica.

Aquests esdeveniments, si bé van delmar el consum de vi, van topar amb el cristianisme de l'època, combatiu, coneixedor i al seu torn promotor i impulsor de la cultura de la vinya.

Les ordres monàstiques com a catalitzadors del fet enològic

L'estreta relació del binomi església-vi com a expressió litúrgica va portar amb si, en aquell temps, els primers tractats de viticultura, noves legislacions al voltant del vi i un nou boom de coneixement sobre la vinya.

El Codex Euricianus visigòtic, que data del s.V, legislava a favor del cultiu de la vinya. Un dels seus principis consistia en la plantació de dues soques per cadascuna que fos arrencada.

Així, benedictins i cistercencs, des de Bordeus a Mosel·la passant per Santes Creus, compartien les seves troballes en matèria de varietats i tècniques de cultiu i vinificació, generant significatius avanços.

Revolucions i invents que perduren

Sens dubte, l'aparició de l'ampolla de vidre al S. XVII, i posteriorment la del tap de suro, van revolucionar la logística i el comerç del vi. En paral·lel, les revoltes que van acabar amb l'antic règim van generar una nova estructura de la possessió de la terra i el seu cultiu.

• L'empresa anglesa Tiquets & Co Glassworks va ser la primera a patentar un enginy amb el qual elaborar mecànicament l'ampolla tal com la coneixem avui, transparent o verd.

• Poc després s'origina una segona revolució, principalment a Catalunya, Extremadura i Portugal: la invenció del tap de suro extret de les suredes.

• Els convulsos segles XVII i XVIII van acabar amb l'antic règim de la mateixa manera que amb la vella concepció del vi i el seu comerç. Així, la Revolució francesa va propiciar el repartiment de les vinyes dels senyors i monestirs entre la gent. De la mateixa manera, a Espanya, la desamortització de Mendizábal va generar les mateixes conseqüències temps després.

I la ciència ho va canviar tot

• Les innovacions dutes a terme entre els segles XIX i XX a la ciència enològica, van permetre modernitzar els processos d'elaboració i control de qualitat.

• Entre segles, el raïm ja es cotitzava per la seva qualitat i en funció del seu lloc de procedència i clima. La delimitació de territoris de cultiu (les actuals DO) garantien la informació adequada per identificar els grans vins.

L'aparició de formació acadèmica vinculada al món del vi durant el s.XX (enologia, ampelografia, edafologia, geologia...) i les últimes investigacions dutes a terme, han propiciat avanços científics que fan dels vins d'avui productes de primera qualitat, respectuosos amb l'entorn i al seu torn dinamitzadors del mateix, establint un teixit social que es sustenta en el coneixement i en la transmissió d'uns valors que s'han d'expressar en la copa.

Bibiliografía:

• Historia del vino de Hugh Johnson. ED. BLume
• El mundo del Vino. ed. Larousse
• Diccionario Salvat del Vino, MW. Ed. Salvat.