VINS DEL CEL (II)

Llegats cartoixà i cistercenc

Els vins de la família Torres al Priorat i a la Conca de Barberà són els hereus vinificats de la empremtes expansives de cartoixans i cistercencs a les nostres terres. Partint de les regles monàstiques benedictines, l'axioma ora et labora era portat al paroxisme, fent de les pràctiques envers la vinya una característica comuna en les tres ordes.

 

 

Llegat Cistercenc (Orde de Citeaux)

L'orde fundada per sant Robert de Molesme en 1098 a la Borgonya va edificar els seus primers monestirs per entre les vinyes de la Côte-d'Or; de manera que podríem submergir-nos en la història de l'orde, a través dels seus vins, des dels seus orígens.


 

En la línia de les normes de sant Benet, els cistercencs van crear un bell ideal de recolliment, espiritualitat, austeritat i treball que incloïa l'artesania, la còpia de llibres i les tasques de la vinya per disposar del vi consumit en la comunitat.

 

 

El castell medieval de Milmanda, un enclavament singular de la historia europea.

 

El llegat arquitectònic i històric-patrimonial, reflectit en les màgiques muralles que envolten la finca homònima de Grans Muralles, a Poblet (DO Conca de Barberà) o el Castell de Milmanda, situat a la mateixa finca homònima, és una mostra de la influència de l'orde en terres de vinyes, que també es fonamentava en la contractació de camperols locals, que d'aquesta manera s'obrien a nous coneixements, fins aleshores en mans dels monjos. Aquest fet va permetre el desenvolupament embrionari de la modernització en la viticultura a la comarca.


 

La singularitat de Grans Muralles, Milmanda i Sons de Prades, els vins, resideix així, en una abstracció que transcendeix la pròpia enologia. Un vincle entre història i memòria; temps i experiència que descansa embotellat a la noblesa d'uns vins únics.

 

 

 

Llegat Cartoixà

Parlar de l'herència cartoixana és parlar de Priorat. I és que, si bé els seus vins formaven part de l'antiga vinya tarragonina citada des de Plini el Jove, i els romans van conrear i van estandarditzar la viticultura des d'un prisma extractiu i colonialista, els cartoixans esdeveniren precursors des de l'estètica i l'ètica de la feina; establint-se en els paratges més bells d'Europa per erigir abadies i monestirs entre cuidades vinyes.

 

 

La Cartoixa d’ Escaladei (s. XII), emmarcada per la Serra de Montsant, va subsistir fins a la desamortització de Mendizábal (1835).

 

En 1163 van fundar la Cartoixa d'Escaladei, evocant el lloc on diu la llegenda que un pastor va tenir un somni místic on afirmava haver vist com els àngels pujaven a al cel mitjançant una escala infinita.



 

El lloc va esdevenir, mitjançant el desenvolupament de la viticultura, a la Conreria de la Cartoixa; una mena de proto-Priorat, responsables dels vins que avui s'emmarquen i entenem sota l'actual DOQ Priorat.


 

Avui, els vins elaborats al nostre celler de El Lloar (Priorat); Mas de la Rosa, Perpetual, Salmos i Secret de Priorat, conviden a la descoberta d'un passat que recull en els seus noms el misticisme i espiritualitat d'un lloc que cavalca a mig camí entre la terra i el cel.


 

Transcendir a lo religiós i abraçar allò cultural per compartir-lo amb el món. El llegat de les diferents ordes monàstiques resideix en l'ànima de el vi; part del que som i del que projectem.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't