Una primavera cada vegada més descompassada
Als que apreciem el ritme harmònic de les estacions i gaudim dels diferents esdeveniments naturals que se succeeixen en cada una d’elles —aquells que estudia la fenologia—, l’alteració del calendari de la naturalesa ens deixa absolutament afligits.
Aquesta pèrdua es torna angoixa en conèixer els models climàtics que elaboren els científics i arribar a la conclusió que, molt probablement, el pas de les estacions no tornarà a ser com abans, especialment en el cas de les primaveres.
Oficialment aquesta estació neix amb l’equinocci de primavera, que s’esdevé entre el 20 i el 21 de març a l’hemisferi nord i entre el 21 i el 23 de setembre a l’hemisferi sud, i mor en el solstici d’estiu, que té lloc cap al 21 de juny a l’hemisferi nord i entre el 21 i el 22 de desembre a l’hemisferi sud.
Però l’alteració dels patrons climàtics i la circulació atmosfèrica deguda a l’escalfament global està malmetent el calendari natural de la primavera, avançant-lo i escurçant-lo any rere any.
El nostre entorn és ple de semàfors vermells que ens avisen d’aquesta alteració. Són el que els científics anomenen bioindicadors: espècies de la flora i la fauna que, sigui amb la seva presència a deshora o amb els seus canvis de comportament per adaptar-se a la nova situació climàtica, ens envien un senyal d’alerta.
El cas de la brotada i la floració de les plantes és un d’aquests senyals d’emergència. Al bosc mediterrani, i en els últims cinquanta anys, els arbres broten entre una i dues setmanes abans, i les flors s’avancen entre dues i tres setmanes al calendari natural de mitjana, atès que hi ha espècies que floreixen fins i tot un mes abans.
Com a conseqüència d’això, s’està produint una alteració del ritme fenològic de tot l’ecosistema. La fenologia és la ciència que estudia la relació dels éssers vius amb el calendari, i el ritme fenològic de la fauna salvatge i la flora silvestre és el que marca la sèrie d’esdeveniments biològics que se succeeixen amb el pas de les estacions.
Es tracta d’una cadena compassada d’esdeveniments que s’entrellacen, com en una orquestra simfònica. Així, quan les flors s’obren apareixen els insectes voladors que les pol·linitzen, uns insectes que serveixen d’aliment a les aus que arriben en aquelles dates per criar aprofitant la seva presència. Així és la partitura de la primavera al bosc mediterrani.
Però, quan el clima canvia, acaba alterant els processos biològics, i aquests deixen d’esdevenir-se de manera harmonitzada. Així, el canvi climàtic està alterant la partitura de la primavera, cosa que provoca que l’orquestra no soni bé, ja que molts dels instruments toquen a destemps i provoquen que la simfonia soni descompassada.
En el cas de la vinya, tan vinculada al ritme de les estacions i l’evolució de les temperatures, el fet que les primaveres arribin abans i siguin cada vegada més curtes està alterant el procés natural de floració i maduració del raïm, la qual cosa dificulta enormement la tasca dels enòlegs per mantenir la qualitat dels vins.
I és que, finalment, el bon vi és el resultat de la simfonia de les estacions. Una simfonia en la qual la primavera era el seu principal moviment, el que marcava el to general de la composició, però al qual el canvi climàtic està deixant cada vegada menys espai en la partitura.