Plantes aromàtiques: passeigs perfumats que curen
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
Les seqüències olfactives que gaudim durant els passeigs primaverals al camp componen una altra mena de paisatge, molt més íntim i personal que el paisatge visual. Una percepció sensorial que, en el cas del camp mediterrani i molt especialment al maig, quan l'entorn ens trasllada el perfum agradable de les plantes aromàtiques, acaba per vincular-nos d'una manera molt més personal amb la terra.
D'aquesta manera, la combinació de l'aroma suau de les diferents espècies d'espígol, la fragància inconfusible del romaní o l'essència elegant de la farigola ens recorden, fins i tot abans que la mirada, que estem en plena natura.
Una de les lavandes més fragants i comunes al camp mediterrani és l'espígol, que els botànics classifiquen amb el nom científic de Lavandula spica. Aquesta espècie forma un petit arbust molt ramificat, amb fulles lanceolades i fines, d'uns quatre centímetres i de color verd clar, blanquinós quan brota. Les tiges de les espigues on es pinten les flors, d'un color violeta elegant, sobresurten en altura per quedar-se com a varetes nues quan s'assequen, cosa que li dona un aspecte marcit i esfilagarsat a la planta, que, així i tot, és molt fragant.
Exemplar de lavanda.
L'espígol creix en sòls pedregosos, ressecs i ben assolellats, per la qual cosa és abundant fins i tot als erms i a les estepes més àrides. Pel que fa a les seves propietats medicinals, l'espígol s'ha fet servir des de fa molt temps per tractar molèsties de les articulacions i alleugerir el dolor produït per petits torçaments i cops. Es pot preparar un tònic natural mitjançant la maceració de vint grams de fulles i flors en un litre d'alcohol durant tres dies per fer fregues suaus sobre la zona afectada.
Otra de las plantas aromáticas más comunes es el romero (Rosmarinus officinalis), cuyo aroma es para muchos el perfume más característico del monte mediterráneo. Este arbusto perennifolio y leñoso puede llegar a hacerse muy alto, dependiendo de las características del suelo, la abundancia de nutrientes y la humedad. Las hojas son como cortas acículas de pino, muy duras y enganchadas al tallo de manera individual y uniforme. Son de color verde por el haz y blancas por el envés. Las flores crecen durante todo el año, aunque de manera más señalada en primavera, y aparecen pegadas a las ramillas y entre las hojas. Son de un delicado color azul claro, violetas o rosadas.
Exemplar de romaní amb una abella a sobre.
Encara que prefereix els terrenys calcaris, el romaní s'adapta a tota mena de sòls i condicions i creix per tot arreu, per la qual cosa és un company habitual en els nostres passeigs al camp i als boscos. Es fa servir molt a la medicina natural, l'alcohol de romaní és un reconegut diürètic, antireumàtic, tonificant, carminatiu i antisèptic. La infusió d'un grapat de fulles de romaní en aigua bullent durant quatre minuts facilita la digestió i contribueix a alleugerir els problemes hepàtics i biliars.
Juntament amb l'aroma agradable de l'espígol i el romaní, no hi ha una recompensa olfactiva més gran als nostres passeigs al camp que la que sentim en acaronar una mata de farigola (Timus vulgaris) i aspirar-nos les mans. Aquesta fragància delicada, impossible de sintetitzar, és una altra de les notes més característiques del perfum de la Mediterrània.
Exemplar de mata de farigola
Planta rastrera, molt esvalotada i esfilagarsada, la farigola sovint sembla embolicada amb la resta del matoll a la muntanya baixa, i és comuna als ribassos de les pinedes i als vessants assolellats de terreny argilós o calcari. Finalment ramificada, forma tiges estretes i flexibles però molt dures, difícils d'arrancar, per la qual cosa en intentar-ho sol saltar la mata sencera.
Les fulles minúscules formen rams densos. Les flors, també molt petites, són de color rosat o violeta, apareixen a la primavera i exhalen una aroma intensa i molt penetrant que s'escampa al camp com un aromatitzant natural.
La farigola es fa servir molt en fitoteràpia perquè és un antisèptic potent que afavoreix la circulació sanguínia i actua com a digestiu excel·lent i estimulador del sistema nerviós. A moltes regions es prenen sopes de romaní amb ou i pa, un plat tradicional que, a més de ser deliciós i molt nutritiu, ajuda a prevenir i alleugerir els refredats.