Passejades pel bosc de tardor
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
El bosc caducifoli és un dels ecosistemes més fèrtils de la natura, i a la meitat nord de la península Ibèrica es troben algunes de les fagedes, rouredes i castanyers més bells del continent europeu. Una bellesa que va mudant amb el trànsit de les estacions: dorment a l'hivern, exuberant a la primavera, refrescant a l'estiu i profundament malenconiós a la tardor, una de les millors èpoques de l'any per gaudir del paisatge.
La geografia peninsular acull nombrosos boscos caducifolis per gaudir d'un passeig tardorenc en ple contacte amb la natura. Tants que seria impossible citar-los tots. Els que aquí citem són tan sols una petita mostra, a la qual hauríem d'afegir les arbredes urbanes, els protagonistes de les quals també es vesteixen aquests dies amb els colors i els perfums de la tardor. Un bon exemple són els castanyers del madrileny parc del Retiro, que ens brinden una tardorada còmoda al centre de la capital.
Parc del Retiro (Madrid)
Però sens dubte un dels boscos ibèrics més famosos és la Selva d'Irati: al cor verd de Navarra. Les boires de l'alba espesseeixen l'ambient interior fins a fer-lo embafador. Fa olor de pluja, la fullaraca sembla una catifa mullada i les ulleres del passejant s'entelen a cada tros del passeig. El gaig enterra nous per fer rebost i superar l'hivern i la salamandra troba en la humitat de l'ambient el seu moment propici per sortir a recórrer els camins per lluir les seves espectaculars llibreres negres i grogues.
Selva d'Irati (Navarra)
Mentrestant, seguint la línia d'ostentació que marca la cornisa cantàbrica, el bosc de faigs de Muniellos, a Astúries, es tenyeix de vermell intens i acull les últimes passejades del gran carnívor dels nostres boscos: l'os bru, que amb el caminar lent vagabundeja pels camins forestals a la recerca dels suculents fages, les fruites del faig. A mig camí entre els glans i les castanyes, tenen forma de triedre i són molt rics en olis, per la qual cosa els ajuden a acumular greixos abans de retirar-se al fons d'una cova per hivernar fins a la primavera.
Bosc de Muniellos a Astúries
La tardor també es fa notar amb força a la comarca catalana de la Garrotxa, on s'ubica una de les fagedes més belles de tota la península: la Fageda d'en Jordà. Els cabirols corren aquests dies per l'interior i es confonen amb els tons ocres i daurats del paisatge. Se sent el cant del pit-roig, nouvingut del nord d'Europa, i els esquirols salten de copa en copa com a funambulistes davant la mirada atònita dels nens, que acudeixen a les seves excursions escolars per descobrir la naturalesa tardorenca abrigats amb els seus anoracs. I és que el bosc caducifoli es converteix per aquestes dates en la millor aula a l'aire lliure.
Fageda d’en Jordà (La Garrotxa)
El liró gris ja descansa al seu cau d'algun faig vell als boscos de Montejo de la Sierra, la fageda de Madrid regada pel riu Jarama. Diuen els qui van ser carboners i llenyataires a Montejo que el bosc està habitat per fades que els agradava enamorar els vianants amb els seus cants per atraure'ls fins als seus caus i convertir-los en víctimes dels seus sortilegis per passar la resta dels seus dies com a granotes o salamandres a l'interior del bosc.
Montejo de la Sierra (Madrid)
Olmedes de la Alcarria, al costat de la llera de rius d'aigua mineral. Salzedes, alberedes, vernedes i freixedes del Riaza i del Duratón, en ple altiplà castellà. Castanyars extremenys i gallecs, nogueres del Pirineu. Com dèiem, el llistat d'espais forestals per gaudir d'una passejada tardorenca seria gairebé interminable. Una activitat que, com va escriure el mateix Charles Darwin, constitueix un dels millors exercicis que pot fer l'ésser humà.