Més enllà del grau i mig d'escalfament
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
El 2024 la temperatura mitjana del planeta va superar per primera vegada els 1,5 °C d'augment. La humanitat avança cap a un escenari climàtic insòlit.
Les dades científiques contrastades verifiquen que l'any 2024 la Terra va marcar rècords de temperatures diaris, mensuals i anuals sense precedents, i es va convertir en l'any més càlid a escala mundial des que hi ha registres.
Va ser el primer any natural en el qual la temperatura mitjana del planeta va superar en 1,5 °C respecte al període 1850-1900, considerat com a «nivell preindustrial». En concret es va elevar 0,72 °C per sobre de la mitjana de l'última dècada. La temperatura mitjana va ser fins i tot 0,12 °C més alta que la registrada el 2023: l'any anterior més càlid registrat fins aleshores. De fet, els deu anys més càlids des que hi ha registres corresponen als de l'última dècada.
La terra està àrida i clivellada a conseqüència de la sequera prolongada.
Per mesos, excepte el juny, tots els del 2024 van ser els més càlids que s'han registrat mai. El mes de juny va ser el segon més càlid després de juny del 2023. Quant a això, cal assenyalar que, tal com van pronosticar els experts, l'any 2025 ha arrancat amb la mateixa tendència i aquest gener ha passat a ser el més càlid de la història.
Per dies, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) va ratificar el 22 de juliol de 2024 com el dia més calorós de la història des que hi ha registres, i va anotar un nou rècord de temperatura mitjana global: 17,16 °C.
La quantitat total de vapor d'aigua acumulat a l'atmosfera també va batre tots els registres anteriors, i es va situar un 5 % per sobre de la mitjana. Aquest valor supera en un 1 % els dos rècords anteriors (2016 i 2023). Segons els científics, aquesta circumstància estaria al darrere d'alguns dels fenòmens meteorològics més violents viscuts el 2024, com ara la dana de València. Uns fenòmens els nivells d'excepcionalitat dels quals només s'expliquen en un escenari de canvi climàtic com el que vivim.
De fet, els informes que es van fer després de la tragèdia viscuda a València han demostrat que una de les causes principals de la magnitud i l'extrema virulència de les precipitacions registrades al País Valencià i a altres territoris va ser l'augment constant i accentuat de les temperatures a la Mediterrània. Un mar reescalfat que, com subratllen els informes de l'IPCC (el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), s'ha convertit en una autèntica «benzinera» atmosfèrica. Una estació de recàrrega que augmenta la potència de les gotes fredes tradicionals, pròpies del clima mediterrani, i que provoquen que succeeixin amb molta més virulència i capacitat destructiva.
A nivell global, l'any passat la temperatura mitjana del mar en superfície va consignar un altre màxim històric: 20,87 °C, més de mig grau per sobre de la mitjana registrada el 2023. A les Balears l'aigua va arribar als 31,87 °C el 12 d'agost, curiosament també va batre en més de mig grau el rècord anterior, assolit el 2022. La sincronització de les estadístiques ve a confirmar que som davant d'una situació d'emergència climàtica a escala planetària.
L'extensió del gel marí al voltant de l'Antàrtida va tornar a assolir valors mínims històrics durant gran part del 2024. A l'Àrtic, la capa de gel marí es va mantenir relativament estable fins al juliol, però a partir d'aleshores va caure en picat fins a situar-se molt per sota de la mitjana en els mesos següents, i va marcar la cinquena extensió més baixa des que es tenen registres.
A Europa, el 2024 va ser l'any més càlid que s'ha registrat mai, amb una temperatura mitjana de 10,7 °C: 1,47 °C per sobre de la mitjana i, el que és fins i tot més significatiu, 0,28 °C més càlida que el rècord anterior, establert fa tan sols quatre anys. L'estiu va ser especialment càlid, i va superar en 1,54 °C la mitjana.
Com insisteixen a assenyalar els experts que segueixen l'evolució de la crisi climàtica, és cert: La Terra ha experimentat molts canvis climàtics al llarg dels seus més de 4.500 milions d'anys d'existència, però mai ho havia fet amb nosaltres en ella.
Branca de cep amb el cel de fons
Les concentracions de CO2 a l'atmosfera ja són de 422,5 parts per milió (ppm). L'espècie humana no havia habitat mai sota una atmosfera amb uns nivells tan alts. I sabem que aquestes altes concentracions es deuen principalment a l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) provocades per l'augment incessant de la crema de combustibles fòssils: gas natural, petroli i carbó.
Segons el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, el programa d'observació de la Terra de la Unió Europea, que coincideix amb l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA) i la NASA, el canvi climàtic d'origen antròpic, és a dir, el provocat per les activitats humanes, va ser el causant principal de les temperatures extremes de l'aire i la superfície del mar registrades el 2024, mentre que altres factors, com ara el fenomen d'«El Niño» iniciaven una transició cap a condicions molt més neutres.
La crisi climàtica està evolucionant cap als pitjors escenaris previstos pels experts: aquells en què les emissions de GEH, lluny de contenir-se i retrocedir, continuen en augment. De fet, les emissions procedents de la crema de combustibles fòssils van augmentar el 2024 un 0,8 % respecte al 2023, any en el qual també havien incrementat. La solució a aquesta crisi continua estant en l'abandonament dels combustibles fòssils. No en la reducció, en l'abandonament. Una altra cosa és que a l'escenari polític actual això arribi a ser possible. Vivim temps d'incertesa.