Manolo del Águila

Antic propietari i actual viticultor de la finca Mas de la Rosa (DOQ Priorat)

Natural de Porrera, la vida d’en Manolo del Àguila s’ha perfilat en el temps en diferents formes, llocs i menesters professionals per convergir en la seva ànima mater, que no és altra que la terra i l'entorn de Mas de la Rosa; de la qual va ser propietari i on avui segueix aferrat com a viticultor.


 

No ha estat un trajecte fàcil. Les vel·leïtats de l'esdevenir i un context d'obligada laboriositat fan d’en Manolo un home fort i d'honorabilitat a la feina. Lliçons d'una vida que ens reprodueix amb una franquesa vertiginosa:



 

“Quan vaig néixer, els meus pares tenien camps d'avellaners, pel que recordo passar molts caps de setmana durant la meva infància al camp, ajudant a la meva mare i germans, ja que el meu pare va morir quan jo només tenia 6 anys.”

 

Manolo del Àguila, realitzant tasques de llaurat amb mula a Mas de la Rosa (propietat de Família Torres), a Porrera (DOQ Priorat)

 

Als 14 anys, Manolo va sortir de l'escola sense acabar l'EGB per ajudar, com assalariat i amb un jornal mínim, a les necessitats econòmiques del nucli familiar.


 

Quan va acabar el servei militar, amb 19 anys, va provar sort treballant diversos mesos com a ajudant de topografia a la carretera de Porrera, uns altres en l'hostaleria, altres en una fàbrica de paper i més endavant en la construcció. Però existia un denominador comú: entre feines es dedicava al camp.


 

Des de llavors, Manolo ha dedicat la seva vida a cellers i finques, fins que Mas de la Rosa va entrar en la seva vida, com entren els grans amors:



Capvespre d’estiu a Mas de la Rosa (Porrera, DOQ Priorat), propietat de Familia Torres.

 

 

“Em vaig enamorar de Mas de la Rosa treballant en una finca de l'avi de la meva dona, que està just davant, recollint ametlles. Cada dia em quedava una bona estona mirant Mas de la Rosa; com més la mirava, més m'agradava, i somiava en poder treballar aquella finca. Vaig prendre la decisió d'adquirir-la quan l'anterior propietari em va dir que a partir de 1987 no podria treballar-la, per falta de salut. No em va costar gens preguntar-li si la vendria i, per sort, de seguida ens vam posar d'acord ".

 


 

La visió i intuïció de Manolo aviat van albirar el potencial de Mas de la Rosa per al desenvolupament de, a més d'ametllers, vinyes per a la projecció d'un vi únic, heroic: "Una de les coses que més em van agradar de Mas de la Rosa era seva exposició inclinada a sol ixent; per això no fa molt de fred a l'hivern, i per la seva exposició a l'aire de mar o 'garbinada', com se'l coneix al Priorat; per això les tardes d'estiu no són tan caloroses.”

 

 

Miguel Torres Maczassek (5ª generació) i Manolo del Águila (viticultor), revisant l’estat de Mas de la Rosa durant la poda.

 

 

L'escassa experiència de Manolo com a viticultor la va suplir amb la determinació de qui sap el que vol. Assessorat per viticultors de Porrera i, d'una manera autodidacta, Manolo va desgranar els secrets de la feina d'aquella finca: les podes, les amenaces a la salut de la vinya i tot allò necessari per assolir un equilibri en el moment de la collita.



 

"Preguntant a alguns viticultors de Porrera vaig anar aprenent a podar i a realitzar la poda en verd, que desconeixia completament, i amb l'ajuda d'alguns llibres vaig aprendre sobre paràsits i plagues".

 


 

Ha plogut molt i, des d'aleshores, Manolo del Àguila atresora una experiència i saber fer inqüestionable. L'home fet a si mateix era això. Orgullosos de comptar amb ell.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't