L'estimat i simpàtic pit-roig
Missatger del canvi climàtic, per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
En un dia ennuvolat, mentre fem una volta pel camp o passegem pel parc, sentim un reclam que ens és familiar. Un xip-xip elèctric, metàl·lic i sec, que es repeteix de manera cadenciosa entre els arbustos, i al qual segueix una melodia preciosa i aflautada. I aleshores, amb un somriure, reconeixem que es tracta del pit-roig, que ha tornat dels seus territoris de cria al nord d'Europa.
El pit-roig (Erithacus rubecula) és un dels ocells més populars de la fauna europea, i un dels més estimats pels seus habitants. L'any 2015, després d'una votació en la qual van participar prop d'un quart de milió de ciutadans, va ser elegit com a au oficial del Regne Unit. En aquella ocasió el ministre de medi ambient britànic, Rory Stewart, va afirmar «és una meravella que tanta gent hagi votat aquest ocellet simpàtic com la seva au favorita, atès que el pit-roig és sinònim de la campanya britànica.» Però no només allà, sinó a tota Europa.
Inquilí habitual de tota mena d'arbredes i, molt especialment, dels parcs i jardins urbans, a Espanya també és un dels habitants més comuns de la nostra campanya. Les poblacions decreixen a l'estiu, quan una bona part migra al nord del continent per criar, i augmenten a la tardor. Especialment als anys més freds, quan els pit-roigs russos i escandinaus tornen als nostres camps i boscos per evitar els rigors hivernals d'aquelles terres.
És molt fàcil d'identificar pel color ataronjat característic al pit. Però les seves potes, llargues i extraordinàriament fines, i sobretot l'aspecte rodanxó i bonastre li confereixen una silueta que el permeten ser reconegut fins i tot a contrallum. El jove és de tons més apagats, amb un color menys definit i clapat de crema. Ales curtes i arrodonides. Fa al voltant de 15 cm i pesa 20 grams.
El pit-roig és un ocell molt sociable i curiós, que suporta molt bé la nostra presència i no dubta a sortir del matoll i plantar-se al bell mig del camí per veure qui entra a la seva parcel·la. Però més que la simpatia, el motiu d'aquest comportament és la seva extraordinària territorialitat, que el du a enfrontar-se amb qualsevol intrús que tregui el nas als seus dominis, especialment si es tracta d'un mascle de la seva espècie.
Exemplar de pit-roig, fotografia feta per Jose Luis Gallego
D'alimentació bàsicament insectívora, captura els invertebrats que són més comuns als arbres o al sòl del parc: tisoretes, formigues, escarabats i aranyes. No és gaire hàbil a l'hora de capturar insectes al vol. A la tardor i a l'hivern completa la seva dieta amb fruits i baies del bosc. Comensal habitual de les menjadores urbanes, sent una autèntica passió pels cucs de la farina (Tenebrio molitor). La seva afició per aquests invertebrats és tan alta que fins i tot no dubta a alimentar-se'n de la nostra mà, com he tingut ocasió de comprovar personalment.
Molt beneficiós per al camp i la ciutat com a controlador natural de plagues i enemics dels conreus, la seva presència és molt apreciada tant pels agricultors i la gent del camp com pels ciutadans en general. Comú i abundant, fins ara el pit-roig figurava a la llista vermella de les aus d'Espanya com a 'espècie de preocupació menor'. Una categoria que, tanmateix, podria canviar.
I és que a les últimes dècades, i per causa de l'avanç de l'escalfament global, s'ha detectat un descens important a l'arribada de pit-roigs hivernants al nostre territori; és a dir, d'aquells que decideixen desplaçar-se des dels seus territoris de cria al nord d'Europa fins als nostres boscos temperats per passar-hi l'hivern. I no es tracta d'una xifra menor. Un treball publicat a la revista científica d'ornitologia Ardeola, editada per l'organització conservacionista SEO/Birdlife, calcula que aquest descens podria acostar-se ja al 80 %.
La biodiversitat és un sensor excel·lent de l'escalfament global, i aquesta dada significativa destacaria el pit-roig com un nou bioindicador de la crisi climàtica. Els científics anomenen bioindicadors aquelles espècies que, amb els seus canvis de comportament, fenològics o de distribució, actuen com a testimoni de l'avanç del canvi climàtic. I amb la seva caiguda poblacional a Espanya, el pit-roig estaria actuant com un signe d'aquest avanç.