L'augment de les onades de calor posa a prova la vinya

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

Aquest estiu ja estem comprovant les evidències i no els pronòstics que demostren que el canvi climàtic avança cap als models menys confortables, especialment a la Mediterrània.

Tot i tractar-se d'un conreu mil·lenari, perfectament adaptat al clima mediterrani i a les altes temperatures estivals, la vinya s'està veient seriosament afectada per les conseqüències de l'escalfament global que pateix el planeta. I una de les àrees on s'està veient més compromès el conreu és la península Ibèrica. Aquí, les onades de calor actuals, cada cop més primerenques, intenses i persistents, n'estan posant a prova la resiliència davant del canvi climàtic. 

En algunes de les principals regions productores espanyoles, les altes temperatures, superiors als 40 graus, i la forta insolació acaben cremant les fulles i els pàmpols, cosa que provoca que la planta aturi el seu ritme de creixement vegetatiu, freni el cicle de maduració i entri en procés d'estiatge per intentar sobreviure.

Vinya al Priorat, propietat de Familia Torres

En el cas que l'onada de calor coincideixi amb la fase de maduració, el raïm pateix un deteriorament greu. La pell dels grans es torra, esquitxada de taques, i en alguns casos la polpa arriba fins i tot a bullir (literalment) a l'interior, amb la qual cosa fa malbé totalment la collita i, encara pitjor, posa en risc el mateix cep. 

Però l'augment de les temperatures extremes no només posa a prova la planta, sinó que suposa tot un repte per als enòlegs que, amb el treball al celler, aspiren a continuar elaborant vins d'alta qualitat com els que, fins ara, oferien les diferents denominacions d'origen espanyoles.  

El professor Fernando Zamora, catedràtic de la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili i un dels enòlegs més experts del país, en posava un exemple al documental «El vi i el clima: una relació amenaçada» produït per Familia Torres i emès per TVE. A l'entrevista per a aquest documental alertava que el seu equip havia pogut comprovar que a la Denominació d'Origen (DO) Conca de Barberà i durant els últims 30 anys, la verema de la varietat macabeu s'havia avançat 30 dies: és a dir un dia per any. D'això fa deu anys, i el procés no ha fet sinó que accelerar-se. 

Trobaríem casos similars (i fins i tot més accelerats) en altres DO i amb altres varietats. El dilema de què ens parlava el professor Zamora és que, davant de l'avenç d'aquest procés, un procés vinculat directament al canvi climàtic, els productors tenen dues opcions: o veremar abans per evitar un excés de grau alcohòlic, o esperar que el raïm assoleixi la maduresa fenòlica adequada, però a risc d'obtenir un vi massa alcohòlic que va en contra de la demanda actual del mercat.

Nombrosos estudis duts a terme per l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat de Catalunya (IRTA) assenyalen la mateixa tendència, i els seus resultats confirmen que la floració de la vinya es produeix dues setmanes abans del que és habitual mentre que la verema s'ha avançat (de mitjana) gairebé un mes en els últims 50 anys. Un trastorn fenològic que, en funció dels escenaris cap als quals ens condueixi el canvi climàtic, podria comportar un avenç de la floració d'un mes i mig i de la verema entre dos i tres mesos.

El problema és que si, tal com recullen els models climàtics elaborats pels experts, l'avenç de l'escalfament global va per bé, aquest desenvolupament desigual s'agreujarà fins al punt que impossibilitarà no només l'elaboració de vins de qualitat, sinó el mateix conreu de la vinya, i amenaçarà una de les principals indústries agroalimentàries espanyoles. 

La resposta a aquest dilema seriós està en la posada en marxa de les diverses tècniques d'adaptació que està posant en marxa el sector: canvi en els sistemes de conreu, substitució de varietats, desplaçament en altura, aportació de reg i d'altres. Una cosa a la qual els grans cellers del món, com Família Torres, es dediquen cada vegada amb més afany per plantar cara al repte climàtic i preservar la pròpia activitat vitivinícola. 

En el cas de Familia Torres, Familia Torres, a més dels grans projectes de mitigació que ha engegat, una de les respostes adaptatives que està duent a terme és la de recuperar varietats ancestrals que s'havien deixat de conrear fa molts anys. 

Varietat de raïm moneu, a les vinyes de Familia Torres (DO Penedès)

Estem parlant de raïm autòcton, perfectament adaptat als rigors del clima mediterrani i les característiques singulars del terreny i que, com en el cas de la forcada, rescatada de l'oblit per Torres, mostra un alt potencial enològic i una resistència natural a l'augment progressiu de les temperatures. El propòsit no és cap altre que posar la vista en el passat per continuar mirant el futur amb confiança.