La vinya, un aliat contra el foc
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
Els científics que analitzen l'evolució de la crisi climàtica adverteixen que la intensificació de les onades de calor, cada vegada més extremes i persistents, i dels períodes de sequera, cada cop més greus i recurrents, s'ha convertit en una de les amenaces més grans per als boscos del planeta.
Una amenaça que adquireix un grau especial a la regió mediterrània, on, com estem comprovant, els models climàtics avancen cap als escenaris més inquietants i menys favorables. Uns escenaris on els ecosistemes forestals es veuran exposats a situacions d'alta vulnerabilitat davant l'amenaça dels incendis i l'avenç de les plagues.
Al sud d'Europa, els incendis forestals estan augmentant l'índex de perillositat i la capacitat destructiva. Les flames avancen per uns boscos cada cop més ressecs i malalts, on ha desaparegut la gestió forestal i on no deixa d'acumular-se combustible vegetal.
A causa d'això, i com, lamentablement, estem comprovant aquest estiu, els incendis són cada cop més virulents i difícils d'extingir, eleven el nivell de risc per a la població i multipliquen el nombre d'hectàrees afectades per les flames.
Però més enllà dels efectes del canvi climàtic, des de les organitzacions conservacionistes també assenyalen com a causes principals dels grans incendis l'abandonament rural, l'absència d'una gestió forestal sostenible i la reculada que mostra l'agricultura i la ramaderia tradicionals.
Quan les feines tradicionals del camp desapareixen, també ho fan els paisatges en mosaic: uns espais agroforestals que espongen el territori i que, a més d'allotjar una biodiversitat rica, actuen com a barreres naturals contra l'avenç de les flames.
Per això, els experts en prevenció d'incendis no deixen de reclamar la recuperació i l'impuls dels mosaics agroforestals, uns terrenys oberts entre les grans masses de matoll i arbrat que s'estenen pel camp abandonat.
Per això cal donar suport a la ramaderia extensiva i els conreus tradicionals, com la vinya. Un conreu que més enllà del seu alt valor productiu actua com a tallafoc natural, frena l'avenç dels incendis i afavoreix les tasques d'extinció dels medis terrestres.
Vinyes al Penedès
Els resultats d'un estudi recent, publicats a la revista Science i en el qual han participat investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adverteixen que, si continuem sense fer una reducció significativa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan provocant el canvi climàtic, prop del 90 % dels boscos de la regió mediterrània es podrien veure afectats per l’avenç dels grans incendis i les plagues forestals.
El doctor en biologia Josep Maria Espelta, investigador del CREAF i un dels autors de l'estudi, adverteix sense dubtes que un dels motius principals de la situació d'alta vulnerabilitat que viuen els nostres boscos és l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia tradicionals. «Ja no hi ha un paisatge en mosaic que dificulti la propagació dels incendis», anota aquest científic reputat sobre això, «cosa per la qual les flames troben cada vegada menys obstacles al seu pas.»
Afavorir la ramaderia extensiva i els conreus tradicionals, com el de la vinya, contribuirien a mitigar els danys causats pels incendis. Per això, tant les organitzacions agràries com els grups conservacionistes insisteixen en la necessitat de fer valdre els serveis que presten els agricultors i els pastors amb la seva tasca, i sol·liciten que des de les administracions es promoguin les ajudes als oficis tradicionals del camp i la ramaderia extensiva.
D'aquesta manera, a més d'afavorir l'economia local i contribuir al repte demogràfic, s'aconseguiria aturar l'avenç descontrolat de les masses forestals, i, d’aquesta manera, recuperar aquests paisatges en mosaic que donen forma a la tradicional campanya agrària. Un ecosistema altament productiu i vertebrador del territori que, a més d'acollir una biodiversitat rica i de fixar població rural, és un dels nostres millors aliats contra el foc.