La nit de la geneta a la vinya

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego) 

Les nits de tardor, especialment les de lluna plena, solen ser el moment propici per intentar observar un dels carnívors més bells i elegants del bosc mediterrani: la geneta (Genetta genetta). I un dels millors llocs per aguaitar i poder gaudir de la seva observació és l'entorn de les vinyes, especialment les enclavades en un paisatge forestal de muntanya mitjana.  

Imatge de la Geneta

D'aspecte i mida semblant a la d'un gat (en alguns llocs rep el sobrenom de gat mesquer), aquest vivèrrid singular posseeix una de les lliurees més críptiques de la fauna ibèrica, per la qual cosa si la nostra intenció és observar-la haurem d'estar especialment atents per localitzar-ne la presència. Té un cos llarg i prim, amb pelatge de color marró grisenc tacat de negre. Cua llarga i gruixuda del mateix to, anellada en comptes de clapada. 

Les potes són curtes i el cap molt petit, cosa que li dona un aspecte estilitzat, ressaltat per un musell molt fi en el qual despunta el bigoti negre i el morro blanc. Orelles grans i rodones, ulls de color caramel, de grans dimensions, amb una taca blanca a sota que ressalta encara més la seva mirada escrutadora. Lleugera i extremadament gràcil en els seus moviments, la geneta fa una mica menys d'un metre de longitud i pesa al voltant dels dos quilos.  

Tornant als seus ulls cridaners, el més sorprenent en ells és la seva pupil·la vertical, cosa que denota una sensibilitat visual especial per caçar a la nit. Les vibrisses desenvolupades del morro l'ajuden a detectar els petits habitants del terra en ensumar entre la fullaraca. Les orelles àmplies equipen una de les orelles més fines del bosc, a les quals no hi ha res que passi desapercebut, fins i tot la respiració d'un petit talpó amagat al seu cau. Les ungles, fines i acerades, són retràctils i li permeten enfilar-se a les copes dels arbres amb gran prestesa. 

Alguns naturalistes sostenen la teoria que la geneta va arribar a la península Ibèrica de la mà de l'home, procedent d'Àfrica, probablement a l'inici de la dominació musulmana. Al món àrab, la geneta era tractada com a animal de companyia. Tot i això, les troballes arqueològiques recents suggereixen que l'espècie ja era present a la península abans de l'arribada de les tropes de l'islam l'any 711.  

En qualsevol cas, des de la seva arribada a Europa la geneta s'ha aconseguit adaptar perfectament al medi d'acollida, i ha estès la seva presència a tots els ecosistemes: des de la franja litoral fins a l'alta muntanya. Així, tot i que es tracta d'una espècie eminentment forestal que ha trobat al bosc mediterrani el seu entorn més favorable, no falta en cap altre tipus d'hàbitats com ara els aiguamolls i les arbredes fluvials. És una rondadora habitual dels entorns rurals i d'alguns camps de conreu, com l'oliverar o la vinya, on acudeix a la recerca de preses fàcils de capturar. 

D'alimentació omnívora, la geneta captura animals de qualsevol mida: des de petits invertebrats fins a llebres. La dieta varia segons el calendari i l'hàbitat que ocupa. Els rosegadors i els ocells no falten mai. A la primavera caça preferentment rosegadors i conills. 

A l'estiu incorpora amfibis, rèptils i tota mena d'invertebrats, i a la tardor fruits silvestres. Durant l'hivern, quan les captures escassegen a la muntanya, la geneta ronda pels corrals i les quadres a la recerca d'aliment, cosa que provoca conflictes amb la gent del camp que solen considerar-la com a feristela.

Tot i això, les seves pautes de comportament i hàbits alimentaris demostren que allà on són abundants, la geneta s'alimenta bàsicament de talpons, per la qual cosa es converteix en un aliat de l'agricultor en el control d'aquests rosegadors. Uns animals extraordinàriament prolífics que, quan es converteixen en plaga, poden causar danys greus en alguns conreus, com ara la vinya. 

Els talpons s'alimenten de les puntes dels grans de raïm, els borrons i els brots dels sarments, cosa que no només arruïna la collita, sinó que acaba per malmetre els ceps. Per això els viticultors celebren la presència del carnívor als boscos que envolten les vinyes i esperen que entrin al capvespre per ajudar-los a mitigar els danys.   

Si les condicions són propícies, aquest vivèrrid emparentat amb els felins pot arribar a criar dues vegades l'any: a principis d'any i a la tardor, el mes d'octubre és un dels moments en què es produeixen més parts, amb ventrada d'entre dos i tres cadells. 

Es distribueix per l'Àfrica, la península Aràbiga i el sud-oest d'Europa, on és una espècie recent, de la qual no hi ha cap fòssil conegut. Se la troba a Espanya, Portugal i la meitat sud-occidental de França. A la península Ibèrica la seva abundància sembla decréixer des del sud-oest al nord-est, i és absent o és rara a les àrees cerealistes de la Meseta nord. És present a les illes de Mallorca, Cabrera i Eivissa, on s'ha identificat una subespècie: Genetta genetta isabelae. No n’hi ha a les Illes Canàries.

La geneta és una espècie rigorosament protegida per la llei, per la qual cosa no pot ser capturada ni caçada. Catalogada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com a risc baix, la subespècie eivissenca es considera en estat de conservació vulnerable. Els atropellaments, la caça furtiva, els incendis forestals i l'ús il·legal de verí al camp són, juntament amb el deteriorament dels seus hàbitats, les amenaces principals.