Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

La garsa blava és una de les espècies més exòtiques de l'avifauna ibèrica. Aquest petit còrvid forestal llueix una cua que supera amb gran diferència la seva mida corporal. Les llargues plomes que la formen són d'un color blau cel  bell i delicat, una tonalitat elegant que repeteix a les ales i que combina a la perfecció amb el dors i les parts inferiors, que són de color marró crema, amb lleugers matisos rosats. 

Al cap destaca el capirot negre que baixa fins a les galtes, per sota de l'ull, en contrast amb el blanc nivi de la gola. El bec, llarg i punxegut, especialitzat en la captura d'insectes, també és de color negre, com les potes. 

La silueta de vol i els hàbits de comportament són similars als de la garsa. De fet, el seu nom científic, Cyanopica, significa literalment 'Garsa blava' i el nom llatí d'aquesta és Pica pica. Tot i que veritablement és força més petita i esvelta: fa 34 cm de longitud, fa tot just 40 cm d'envergadura i pesa poc més de 70 grams.

Exemplar de garsa blava. Autor de la fotografia: Jacek Urbansk (Unsplash)

Les garses blaves també són molt més gregàries que els gaigs i les garses, cosa que fa pràcticament impossible veure un exemplar en solitari. La bandada de garses blaves forma una autèntica societat cooperativa, amb un entramat social sofisticat en què es donen papers curiosos entre cadascun dels individus: com el del vigilant.

Quan es desplacen d'una banda a l'altra, una se situa al capdamunt d'un arbre per controlar el terreny mentre la resta s'alimenta. La seva missió és atalaiar l'entorn i avisar al menor senyal d'alarma mitjançant el seu reclam característic: un xiulet aspre que repeteixen immediatament els uns i els altres i que mobilitza la bandada per abandonar el lloc.

Pel que fa a la seva àrea de distribució a Espanya, està clarament dividida en dues zones. Ocupa territoris del centre i el sud-oest peninsular, i és especialment abundant a Extremadura, l'oest d'Andalusia, Madrid i algunes parts de totes dues Castelles.

En canvi, falta completament a les comunitats del nord i l'est, bona part d'Andalusia i als dos arxipèlags. En aquestes zones és impossible veure una sola garsa blava, perquè són molt sedentàries i territorials, per la qual cosa mai no es desplacen més enllà dels límits que marca el seu mapa de localització.

És precisament en aquest àmbit, el de la ubicació de les àrees de cria, on descobrim una altra de les curiositats de l'espècie. La raó és que, a escala mundial, la garsa blava mostra dos nuclis poblacionals únics, separats per milers i milers de quilòmetres: la península Ibèrica i el nord-est d'Àsia.

Els ornitòlegs han dedicat grans esforços a intentar trobar una resposta a una ubicació tan incomprensible al mapamundi. Com van arribar aquests ocells a Espanya? Aquesta va ser durant anys la pregunta: Potser van ser traslladats fa segles amb vaixell com a aus exòtiques per ornar els aviaris palatins de la cort espanyola?

Així i tot, gràcies als avançats sistemes d'estudi genètic de què disposem actualment, s'hi ha aconseguit donar resposta en demostrar que les garses blaves ibèriques i les asiàtiques, en realitat, pertanyen a dues espècies diferents: Cyanopica cooki i Cyanopica cyanus.

Poc amant dels boscos humits i densos, viu a alzinars, savinars i arbredes obertes de secà, on s'alimenta bàsicament d'insectes terrestres, llavors i baies silvestres. Però també sent atracció per la fruita madura dels camps de conreu, com ara les figues, les cireres o les prunes i, molt especialment, el raïm.

Garsa blava. Crèdit fotogràfic: Jacek Urbansk (Unsplash)

A causa d'això, la garsa blava pot causar danys a les vinyes els dies previs a la verema, quan els ceps s'ofereixen als ulls com un gran rebost. En els darrers anys, i a les zones vitícoles on es distribueixen aquestes aus, se n'han incrementat les denúncies tot coincidint amb l'augment dels incendis forestals. 

Pel que sembla, en aquests casos la vinya es converteix en un refugi on acudeixen les garses blaves i altres animals del bosc a la recerca d'aliment. La situació de malestar entre els viticultors ha portat els sindicats agraris a sol·licitar un capítol d'ajudes per als afectats, perquè al·leguen que aquests ocells elegants s'han convertit en una plaga.

Tot i això, les organitzacions conservacionistes defensen la coexistència amb la fauna silvestre, i en el cas de la garsa blava recorden els serveis  importants que presten en el control de plagues que afecten la vinya: com les paneroles, els escarabats i les puces, per les quals aquest còrvid preciós sent predilecció.