GUIA DE CONSERVACIÓ I SERVEI DEL VI A CASA

Consells que garanteixen una experiència sensorial perfecta

Emmagatzematge i servei

El moment d'emmagatzemar i conservar el vi a casa nostra persegueix un doble objectiu, d'una banda, mantenir-lo en òptimes condicions per servir-lo aviat, i, de l’altra, crear un lloc on bressolar les nostres ampolles amb més potencial evolutiu. 

Ubicació, humitat i temperatura conformen la triada elemental per a una conservació òptima. És obvi que no totes les cases disposen d'un celler subterrani entre fèrries parets de pedra a manera de santuari. En aquest cas, l'ideal és buscar una habitació orientada al nord i convenientment aïllada de l'exterior. L'absència de finestres suposa un plus. 

Prestatgeria on estan exposats els vins

• Si atenem els factors de temperatura i humitat, l'ideal orbita sobre uns 12 graus sense oscil·lacions i un nivell d'humitat elevat, proper al 75 %; tot i que aquestes condicions en una casa estàndard es converteixen en una gesta difícil. Només caldrà trobar un lloc que no superi els 20 graus durant el període estival. 
• Arribat el moment del servei, una temperatura adequada del vi; una manipulació correcta de l'ampolla durant el destapament i abocar-lo correctament marcaran la diferència entre «posar» el vi i servir-lo. 

Assaborint un vi blanc en una terrassa

Si entrem en detall, el límit superior de temperatura per a vins negres amb criança parcial o total oscil·la entre els 17 i els 19 graus. De la mateixa manera, el límit inferior el determinarà la naturalesa de les aromes, la càrrega de sucre, i l'estructura tànnica del vi, si bé es considera que oscil·la entre els 4 i 6 graus (blancs i escumosos). 

• Però cada vi demanarà la seva temperatura adequada. Per exemple, un negre jove, intens i afruitat, agraeix una temperatura de servei una mica per sota del límit superior. Igualment, els blancs i els escumosos amb certa criança buscaran el llindar de servei per sobre del límit inferior.

L’acte de destapar, pas a pas

• En el moment del destapament convé no manipular l'ampolla en excés i mantenir-la en posició vertical per evitar qualsevol mena de pòsit o sediment no desitjat. 
• És important també que el desencapsulat es faci de manera correcta per evitar precipitacions del material de la càpsula. Per fer-ho, la tallarem just per sota de la part superior del coll de l'ampolla.
• A continuació, s'introdueix el llevataps al centre i mitjançant moviments suaus s'introdueix fins a assolir el topall del tirabuixó. I recordem que es mou la mà, mai l'ampolla.

Un cop extret el tap, la seva olor ens pot revelar l'estat del vi i descobrir-nos possibles defectes. És un exercici apropiat i necessari.

Com conservem el vi, un cop obert?

• Hem d'entendre que, un cop obert, el vi està exposat a l'oxigen. I una exposició perllongada el pot fer malbé. De manera que recomanem que, després de cada servei tornem a posar el tap. 
• De la mateixa manera, un cop obert, no és recomanable deixar-lo més de dos dies a la nevera, perquè el suro s'assecarà. Així mateix, sempre és una bona idea disposar d'una bomba d'aire per optimitzar l'estructura i la frescor del vi. 

En definitiva, el moment d'emmagatzemar i conservar el vi a casa nostra respon a una doble finalitat: d'una banda, mantenir-lo en condicions òptimes per al seu gaudi immediat i, de l'altra, crear un espai on bressolar aquelles ampolles amb més potencial d'evolució.