FAMILIA TORRES. Jaime Torres Vendrell: una història per explicar
Incerteses i crisis econòmiques; aventures transoceàniques, guerres, tombs paradigmàtics a la societat i els efectes devastadors del canvi climàtic. Moltes són les vicissituds succeïdes a la cronologia del celler i al si de la família Torres.
Si bé l'origen del celler es remunta al 1870, la família Torres acumula a la seva esquena més de 300 anys de viticultura.
Cada una de les generacions ha estat víctima del seu temps i el seu context; de la mateixa manera, l'esperit emprenedor, la tenacitat, la perseverança i una resiliència estoica davant de les dificultats han estat una constant, gairebé genètica, en l'esdevenir dels cellers Torres fins als nostres dies. Una filosofia pròpia envers el fet vitivinícola aplaudida i reconeguda internacionalment.
Retrat de Jaime Torres Vendrell
JAIME TORRES VENDRELL (1843-1904)
Jaime Torres havia rebut des del bressol una herència immaterial: l'esperit emprenedor i creatiu innat a la família. Amb poc més de dos rals per pagar-se el viatge a Barcelona, des del Penedès, va decidir anar caminant a la ciutat comtal i estalviar-se els escassos diners per a possibles vicissituds. El jove Jaime va quedar impressionat amb la vida frenètica del port de Barcelona, on assistia a l'estiba i desestiba dels vaixells mercants amb noms que semblaven de bergantins pirates. Tots venien de les Amèriques, carregats de rom, fusta de cedre, sucre, cacau cafè...
Activitat al port de Barcelona, a prop del passeig de la Duana, on Jaime Torres va instal·lar la seva residència.
Paradigma del comerciant "vuitcentista", després d'emprendre una aventura que el va dur a Cuba, Jaime Torres va fundar, quan va tornar, Bodegas Torres l'any 1870, amb el seu germà Miguel. L'empresa es dedicaria des del començament a l'exportació de vins del Penedès a Cuba i, posteriorment, a altres països. La llavor estava sembrada.
Finalment, va aconseguir enrolar-se en un d'aquests mercants grandiosos a canvi de treballar a la cuina. Però en Jaime se les empescava per passar més hores llegint Balzac i Dumas que atenen els fogons.
Una vegada a l'Havana, el jovenet Jaime va trobar feina com a dependent d'una botiga humil de comestibles. Allà disposava del ranxo, heretava la roba vella del seu patró i dormia en un matalàs atrotinat sota el taulell. Amb el pas dels anys, Jaime va aconseguir estalviar cinc-cents pesos, amb la ment i el somni de tornar al Penedès per, des de casa, exportar a l'Illa vi de les vinyes de la família.
De ment inquieta i lector infatigable, fullejava els retalls de premsa i va arribar a la conclusió que la indústria petroliera incipient era un negoci d'un futur que oferia oportunitats a curt termini.
Així, des de la innocència i la ingenuïtat pròpia dels somniadors i visionaris va escriure a una gran empresa nord-americana i li va oferir invertir-hi els seus estalvis per integrar-se al negoci. Aquells capitosts devien veure alguna cosa en aquell escrit perquè, poc després, li van oferir la distribució de la seva firma a la capital cubana.
El somni d'una tornada triomfal anava agafant forma. I la resta és història.