Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

De totes les aus rapinyaires que poblen la gran regió de la Mediterrània hi ha una que ressalta per sobre de la resta, tant per la seva bellesa com per la llegenda que roman associada al seu nom: el falcó d'Elionor.

Aquesta bella falcònida, parent propera del falcó peregrí, rep el seu nom de la noble dama catalana Elionor d'Arborea (també s'anomena falcó de la reina), que va viure a mitjans del segle XIV i va exercir, primer, com a jutgessa, i després com a reina de l'illa de Sardenya, i va lluitar per la seva independència fins a aconseguir-la, cosa que la va convertir en la gran heroïna dels sards.

Exemplar del falcó d'Elionor 

Però més enllà dels seus hàbils dots per al comandament, la reina Elionor va ser una gran amant de la natura. Durant el seu mandat va promulgar les primeres lleis per a la protecció de les aus, i es va interessar especialment per la conservació d'una espècie bella de falcó que arribava a cada primavera per criar als penya-segats de l'illa i que la tenia fascinada. 

No oblidem que a l'edat mitjana els falcons eren un dels béns més preuats entre els nobles, que competien entre ells en la pràctica de la falconeria o caça amb aus rapaces. Aquella espècie de falcònida que va encisar la noble Elionor no va ser identificada per a la ciència fins a mitjans del segle XIX, i va rebre el nom científic de Falco eleonorae en honor a la reina naturalista.  

Respecte a les seves característiques biològiques i aspecte, el falcó d'Elionor és el parent mariner del falcó peregrí (Falcus peregrinus), amb el qual comparteix un aspecte general. També s'assembla al falcó mostatxut (Falco subbuteo), tot i que mostra diferències notables respecte a ambdós. 

Per començar, el falcó d'Elionor és una mica més alt i estilitzat que el peregrí i molt més gran que el mostatxut. Té el pit profusament motejat i molt més fosc, amb tons argilosos.  El dors és d'un color negre pissarra elegant, com la part superior del cap i les bigoteres. Les ales són molt llargues i estretes, com la cua. En comptes de grogues, com al peregrí, el d'Elionor té les potes verdoses. Té una fase fosca que encara és més fàcil de diferenciar dels seus parents. Fa al voltant de quaranta centímetres i té una envergadura de gairebé un metre.

Es tracta d'una de les rapaces amb un domini més gran del vol, capaç de capturar orenetes, falciots i altres grans especialistes aeris gràcies al disseny de les ales i la seva cua àmplia, que li permeten fer tota mena de piruetes.  Caçador crepuscular, posseeix un dels sentits visuals més afinats entre totes les aus, cosa que li permet prolongar les seves batudes de caça fins a gairebé el vespre.

Falcó d'Elionor durant el vol. 

És una de les poques rapinyaires que han triat viure exclusivament al costat del mar, on habita els penya-segats marins i les illetes solitàries. A l'estiu es pot veure ocasionalment als camps oberts i a les zones humides properes a la costa, però sempre torna als seus posadors enfront de les ones. La seva àrea de cria a Espanya es redueix a punts molt concrets de les illes Balears, especialment Mallorca i Eivissa, i els Columbrets.  

La dieta alimentària del falcó d'Elionor està adaptada al pas migratori de les seves preses principals: els ocells migratoris. Coincidint amb el viatge postnupcial d'aquestes espècies, el falcó d'Elionor es converteix a finals de l'estiu en una rapaç fonamentalment ornitòfaga.  A la primavera, en canvi, és bàsicament insectívor, i captura llagostes, libèl·lules i papallones grans, nocturnes i diürnes.

Tot i que pot arribar a niuar en solitari, per norma general sol criar en colònies petites situades als penya-segats rocallosos. Durant el zel la parella fa vols d'exhibició que sovint inclouen picats espectaculars sobre les ones. Al niu, la femella és l'encarregada de la incubació dels ous, mentre que el mascle caça per a ambdós. Una vegada nascuts els pollets, la parella es dedica per igual a alimentar-los. 

Exemplar de falcó d'Elionor posat en una branca d'un arbre. 

Pel que fa a la seva fenologia, és a dir a la manera com es relacionen amb el pas de les estacions, tot i que els falcons d'Elionor arriben a les nostres costes mediterrànies a finals de març, no comencen la temporada de cria fins ben entrat el mes de juliol, cosa que la fa la més tardana entre les rapinyaires ibèriques.  La causa d'aquest retard és que la criança dels pollets coincideixi amb el pas de la tardor de les seves preses, per tal que no els falti aliment. El novembre comencen la tornada a les seves zones d'hivernada a l'Àfrica.