Empreses i biodiversitat: una relació desequilibrada
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
El paper important de les empreses en la conservació de la natura i la biodiversitat que allotja és una cosa coneguda i de la qual ningú no en té cap dubte. Ara, però, un equip internacional d'investigadors que pertanyen a diferents disciplines, des de l'economia i les finances a les ciències naturals i l'agronomia, ha determinat els termes exactes d'aquesta relació i n’ha aportat xifres i dades concretes.
L'IPBES és la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes, un organisme molt semblant al famós IPCC, però centrat en el monitoratge de la natura del planeta i els efectes negatius del seu deteriorament, no només per al medi ambient, sinó per a l'economia i els negocis.
Com els seus homòlegs climàtics, aquest equip d'experts també està vinculat a l'ONU, encara que en aquest cas ho fa a través del seu programa de medi ambient (PNUMA), i també elabora informes d'evolució que serveixen com a base per al desenvolupament d'estratègies polítiques i empresarials per millorar la biodiversitat, vista com una oportunitat.
Què és el IPBES?
A la darrera reunió, celebrada el mes de febrer a la ciutat britànica de Manchester, els responsables de l'IPBES van presentar el seu informe d'avaluació sobre empreses i biodiversitat. En aquest informe es recullen els fonaments científics que permeten descriure i comprendre la interdependència entre les empreses i la natura, com també determinar l'impacte que genera l'activitat econòmica en la biodiversitat.
A l'estudi hi han participat al voltant de 80 experts de 35 països durant tres anys, i les seves conclusions han estat supervisades i ratificades pels representants governamentals dels més de 150 països que integren l'IPBES.
Segons les seves conclusions, les empreses són les que impacten més en la natura i les que més en depenen; per la qual cosa, més enllà de qualsevol altra qüestió, preocupar-se pel seu estat és també una qüestió de supervivència empresarial. I la finestra de possibles actuacions per frenar i revertir-ne el deteriorament és cada vegada menor.
L'informe fa balanç dels equilibris i demostra que el creixement de l'economia mundial s'ha fet a costa d'una pèrdua immensa de biodiversitat, cosa que està posant en risc els serveis ecosistèmics que ens presta la natura i, per tant, la mateixa economia, l'estabilitat financera i el benestar humà.
Balanç contraposat
Així, segons exposa l'estudi comparatiu entre l'evolució dels mercats i la dels ecosistemes, en termes de riquesa des del 1992, l'augment mitjà del capital humà ha vorejat el 100 %, mentre que les reserves del capital natural s'han reduït un 40 %, cosa que suposa una de les dades més rellevants de l'informe.
Una altra de les aportacions més significatives d'aquest estudi és la que assenyala que fins i tot aquelles empreses que puguin semblar més allunyades de la natura, com les tecnològiques, en depenen, tant de manera directa com indirecta.
Tot i això, mentre la immensa majoria de les empreses de tots els sectors mostren un interès per reduir la seva empremta de carboni per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, menys de l'1 % es preocupen per mesurar el seu impacte en la natura i reduir la crisi de biodiversitat.
Per divulgar aquesta situació amb la rellevància i la urgència que mereix, i segons defensa l'IPBES des de fa anys, la crisi de la biodiversitat s'ha d'afrontar juntament amb la crisi climàtica, atès que totes dues estan íntimament relacionades i es retroalimenten.
Això ja ho estan fent moltes empreses del sector agroalimentari, especialment les vitivinícoles, amb la seva aposta per l'agricultura regenerativa o la ramaderia extensiva, cosa que millora de manera natural la fertilitat dels sòls o la presència de pol·linitzadors, entre altres aportacions, i contribueix a frenar la minva silenciosa de la vida silvestre.
De fet, encara que tots ja estem notant les conseqüències del canvi climàtic a través de la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems, hi ha poques persones que paren atenció a la pèrdua de la biodiversitat, que en molts aspectes és fins i tot igual o pitjor d'inquietant.
En caiguda lliure
Una de les dades més destacades és la que assenyala que les poblacions de vertebrats han baixat un 70 % en tan sols 30 anys. La taxa d'extinció s'està accelerant a un ritme que molts científics ja parlen de la sisena extinció massiva que pateix la Terra. L'últim dels cinc episodis anteriors va tenir lloc fa 65 milions d'anys i va acabar amb l'extinció de totes les espècies de dinosaure.
Com declarava la doctora Vanessa Rodríguez Osuna, que ha coordinat el capítol dedicat a l'àrea de negoci i biodiversitat, «el missatge principal que ens trasllada aquest informe és que la pèrdua de biodiversitat i el deteriorament de la natura no permeten més temps d'espera. Hem d'actuar ara des de totes les empreses, a tots els sectors i a tots els països.»
Com destaca aquesta prestigiosa investigadora al seu perfil de l'IPBES «La natura constitueix la base de totes les economies, que només poden prosperar si protegim, restaurem i fem servir sosteniblement el nostre capital natural. El nostre benestar i prosperitat depenen de la nostra relació amb la natura.»