Consells per triar els vins per a la taula de Nadal

Per Laura Conde, periodista 

Els vins són una part important a les taules nadalenques. Una tria difícil per als amfitrions, que han de buscar opcions de consens que satisfacin tots els paladars i realcin els plats, des de l'aperitiu fins a la sobretaula. 

Hi ha qui es planteja una vetllada ambiciosa i aposta per un maridatge llarg amb propostes variades, una opció complicada quan en una taula s'ajunten moltes persones de sensibilitats diferents. A la tensió inherent a l'organització dels detalls de la jornada, cal sumar-hi la tria dels vins, que, a més a més, cal obrir, servir i conservar convenientment, i canviar les copes amb cada proposta nova. Per tant, el més bo, tant pel que fa als vins com a l'hora d'organitzar el menú, és ser sobris i precisos, i apostar per opcions de consens que conjuguin qualitat i versatilitat. 

Taula de Nadal preparada per rebre els comensals. 

A poc a poc

Deixar per a l'últim moment l'elecció dels vins no és la idea més bona. A qualsevol àpat festiu, sempre hi ha detalls dels quals cal encarregar-se a última hora, des d'enllestir la decoració fins a comprar el pa, fregir les croquetes o haver de comprar un regal que se'ns ha resistit. Els dies anteriors al festí també cal dedicar-los a comprar i cuinar, de manera que l'opció més bona és tenir els vins llestos cert temps abans, perquè es conserven sense problema. De fet, una bona idea és estar atents a les ofertes durant les setmanes i, fins i tot, mesos previs a Nadal, per poder adquirir els vins que volem a bon preu, tastar-los amb calma i pensar amb deteniment com maridar-los amb un menú que els faci justícia.

Vins al servei del menjar

Hi ha qui adora els menús llargs i complexos, amb els seus maridatges corresponents, i després estan els qui abracen la filosofia del menys és més tant a l'hora de menjar com de beure. Pocs plats i pocs vins, encara que amb abundància i de qualitat excel·lent, basten per a un sopar que serà tot glamur. 

Per sort, ja ha quedat enrere allò que els negres són per a les carns i els blancs per als peixos, de manera que cadascú pot triar el vi que li agradi sense tenir en compte aquestes regles clàssiques que, sortosament, fa temps que van passar a la història. Amb un blanc fresc i versàtil i un negre jove, potser amb una criança lleugera, n'hi haurà prou per tal que els comensals puguin triar. O per combinar-los: el blanc per als aperitius i entrants i el negre per a les carns i els guisats. Podem completar l'assortiment amb algun vi dolç per a les postres i un escumós per al brindis. 

Llegir la taula

Abans de prendre qualsevol decisió i començar a tastar i comparar vins, cal llegir bé la taula nadalenca i triar-los en funció de la seva composició. En moltes ocasions, les persones més grans prefereixen els negres clàssics amb criança, de personalitat potent, ideals per combinar amb aquestes peces de carn al forn, tan pròpies de les festes nadalenques. Els més joves o aquells menys acostumats a beure vi, és probable que prefereixin un blanc afruitat o un rosat totterreny: ambdós poden ser bones opcions de consens per recórrer el menú des de l'aperitiu fins a les postres. La taula està plena de connaisseurs? Un vi natural d'alguna denominació d'origen poc coneguda causarà sensació.  

La temperatura adequada

En dates nadalenques és habitual tenir la nevera fins al capdamunt, de manera que refredar el vi correctament sol ser una odissea. Si no hi cap a la nevera o al congelador, l'opció d'un cubell amb gel sol ser la més útil. A la taula, els blancs i els rosats cal servir-los amb glaçonera per tal que estiguin sempre a temperatura òptima. La franja tèrmica se situa entre els 8-9  °C d'un blanc jove i els 10-12  °C d'aquells que tenen més cos. Pel que fa als negres, els més joves se serveixen entre els 10 i els 14  °C, mentre que els de criança poden oscil·lar dels 14 als 18  °C. Per tant, és important també ser curosos en el cas dels negres, perquè si els deixem a la cuina a temperatura ambient és probable que s'escalfin massa amb la calor dels fogons. 

Quina quantitat de vi cal comprar

Atès que Nadal sol ser una època d'àpats llargs i sobretaules interminables és fàcil superar la recomanació clàssica d'una ampolla cada quatre persones. El més encertat és anar sobre segur i tenir a punt una ampolla per a cada tres persones, i sempre tenir alguna de reserva perquè mai no falti vi. És probable que, per algun motiu, una de les ampolles acabi triomfant i calgui recórrer a les que hi ha al rebost. 

Maridatges que triomfen

Els qui decideixin filar prim i apostar per maridatges de precisió per als paladars més exigents han de tenir en compte algunes regles bàsiques. Si l'aperitiu va d'ibèrics, convé recordar que el pernil marida de meravella amb un fino, que el foie gras és perfecte amb vins dolços (i amb xocolata!) i que un vi semidolç marcarà la diferència a les postres. Si la cosa va de marisc, el més bo és un albariño i un chardonnay, tot i que un negre jove o un rosat lleuger també poden funcionar a la perfecció. 

El vi negre Purgatorio, propietat de Familia Torres, marida a la perfecció amb aquests canelons de pollastre ecològic, amb beixamel d'ibèrics i suc de rostit. 

Quin vi porto?

Si nosaltres som els convidats i volem portar un vi als nostres amfitrions, cal tenir en compte diversos aspectes. Una bona opció és dur un de la nostra terra o d'algun lloc que hàgim visitat recentment, perquè la manera més bona de conèixer les particularitats d'un territori és a través de la seva viticultura. 

En aquests casos també és important optar per vins de consens, i més si no tenim clara la composició de la taula. Els grans vins de les DO de referència sempre són un valor segur enfront d'opcions més minoritàries i arriscades, que és millor deixar per a altres contextos. 

Milmanda, vi blanc de la DO Conca de Barberà, propietat de Familia Torres. 

La cristalleria importa

No serveix de res tenir un gran vi si es pot arruïnar per culpa d'una mala copa i d'un tirabuixó de qualitat escassa. Nadal és el moment de treure la cristalleria bona, i, si calgués, renovar el nostre tirabuixó per tal que no falli res.  

Detalls que marquen la diferència

Si som els amfitrions, és un detall conèixer bé els vins que servim per poder explicar les seves particularitats als invitats: l'amor pel vi és contagiós! El millor és sempre emplenar la copa fins a la meitat (fins i tot tres quarts) i estar atents per tal que mai no es buidin del tot. Tampoc hi ha de faltar l'aigua i cada comensal també ha de tenir un got o una copa per beure-la.