Com funcionen les guies de vins?
Per: Laura Conde, periodista
Les guies de vins formen part del paisatge habitual del sector des de fa dècades. Per a molts consumidors, són una referència a l'hora de triar una ampolla; per a cellers i professionals, una eina més de visibilitat i posicionament. També són una bona radiografia d'un sector que, en part, és imprevisible, perquè cada any és diferent de l'anterior.
No obstant això, no sempre és clar com funcionen, què hi ha darrere d'una puntuació o com cal interpretar-ne els resultats. En termes generals, les guies de vi neixen amb l'objectiu d'ordenar un mercat enorme i complex, i ofereixen una avaluació comparativa de milers de referències a través del criteri d'un o més tastadors professionals. Aquestes són algunes de les més prestigioses.
The Wine Advocate
Robert Parker és un advocat nord-americà que, cap als setanta, es va posar a fer crítica de vins. La seva passió data –assegura– d'un viatge a Europa a la seva època d'estudiant, quan es va adonar que al Vell Continent no només hi havia més cultura vinícola, sinó que els vins eren econòmics, mentre que als Estats Units els preus eren (i continuen sent) prohibitius. Va ser així com va fundar The Baltimore-Washington Wine Advocate, que el 1979 esdevindria The Wine Advocate actual.
Gaudint d'un vi blanc de Familia Torres
El seu impacte va ser especialment notable a partir dels anys vuitanta i noranta, quan les puntuacions van començar a condicionar el mercat internacional. Parker va apostar per un sistema de tast rigorós i per una narrativa detallada de cada vi, cosa que va ajudar molts consumidors a entendre millor el que bevien. Amb el temps, l'equip de tastadors s'ha ampliat i diversificat, i ha mantingut una metodologia professional basada en tasts a cegues i un coneixement profund de les regions que analitzen.
El seu sistema de puntuació utilitza una escala de 100 punts, un model àmpliament acceptat a la majoria de guies. Tot i que cada publicació té els matisos propis, l'esquema sol ser similar: es valoren aspectes com la qualitat aromàtica, l'equilibri en boca, l'estructura, la persistència i, en alguns casos, el potencial d'envelliment. A partir de certa puntuació -en el cas de Parker per sobre de 90- es considera que un vi destaca clarament sobre la mitjana.
Guía Peñín: el referent a España
La Guía Peñín és, probablement, la més consultada dins del mercat espanyol. Fundada per José Peñín el 1990, la seva fortalesa resideix en l'ampli nombre de vins tastats cada any, fet que la converteix en una eina molt útil per tenir una visió global del panorama vinícola nacional. A més de les puntuacions, ofereix informació contextual sobre cellers, zones i estils.
Igual que a la Guia Parker, els vins es puntuen d'1 a 100, i els que superen els 90 punts són sempre excel·lents. L'estrella daurada és un indicador de qualitat: fixar-se en els vins que la tenen pot ser clau per trobar-ne alguns amb una relació qualitat-preu excel·lent, fins i tot davant d'altres amb més puntuació.
Degustant un vi negre de Familia Torres
Guía Vinos Gourmets 2026
Aquesta publicació arriba la seva edició número 41 i reafirma el seu paper com una de les publicacions de referència del vi a Espanya, fidel a la seva filosofia de tast a cegues i a un criteri independent que es manté intacte des dels inicis. A diferència d'altres guies basades en un únic equip estable, les seves valoracions provenen d'un panell de tast format per diferents professionals —sommeliers, enòlegs, periodistes especialitzats i tastadors—, cosa que aporta diversitat de criteris i una visió més àmplia del mercat. Més enllà del volum de vins tastats, aquesta nova edició posa l'accent en les novetats i millores de contingut, amb una actualització exhaustiva de zones vinícoles, cellers i vins presents al mercat.
Tim Atkin
Tim Atkin MW és una de les veus més influents del periodisme vinícola. Els seus informes, organitzats per països o denominacions, combinen tasts, viatges i entrevistes amb viticultors per oferir un panorama real de cada regió. Més enllà de les puntuacions, analitza estils, tendències, canvis generacionals i reptes climàtics, i inclou rànquings com ara el Top 100 Wines o el Best Value Wines. Aquest prestigiós Master of Wine britànic escriu habitualment en mitjans de primer ordre com ara The Times, The Guardian i The Wall Street Journal, i destaca per un estil directe i proper, que connecta bé amb les noves generacions de consumidors.
Wine Spectator
Una de les revistes de vi més conegudes i prestigioses del món. Fundada el 1976 als Estats Units, publica ressenyes, puntuacions i articles sobre vins, regions vitivinícoles, tendències i cultura del vi. Les seves guies i llistes, com el Top 100 Wines of the Year, són molt influents al mercat, i les seves puntuacions poden afectar notablement la demanda i el preu dels vins.
Vi Malpastor amb una copa servida
Decanter
La Decanter és una altra de les revistes de vi més importants del Regne Unit i del món. Fundada el 1975, publica articles, ressenyes i puntuacions sobre vins de totes les regions, a més de notícies, entrevistes i reportatges sobre tendències del sector. És coneguda per les seves guies de vins, classificacions i concursos internacionals, com també per la seva influència al mercat i a la percepció de cellers i vins. Elabora llistes com els Decanter World Wine Awards (DWWA), molt respectades internacionalment.