Cigales: el so estiuenc de les vinyes

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego) 

Els migdies d'estiu a les vinyes tenen una banda sonora molt particular: el so de les cigales, un dels reclams més estridents i monòtons de la natura.  

Ocultes entre les branques dels arbres que envolten la vinya (ametllers i garrofers, oliveres, pins, alzines i molts d'altres) les cigales aprofiten l'augment de les temperatures estivals per repetir com un corcó l'estrofa monòtona i poderosa del seu cant. Tot i això, són poques les ocasions en què ens interessem per saber d'on procedeix aquest so i intentem localitzar-ne l'autora.  

Una cigala posada al tronc d'un arbre (Foto: Jose Luis Gallego) 

Si ho féssim, si ens aproximéssim a poc a poc al tronc de l'olivera o l'ametller on creiem que està posada la cigala, ens esperaria una sorpresa tremenda, perquè amb més de sis centímetres de longitud es tracta d'un dels insectes més grans de la fauna ibèrica. Tot i que veure-les no és una tasca fàcil. En primer lloc, perquè en adonar-se de la nostra presència les cigales deixen automàticament de cantar. I, en segon lloc, perquè gràcies als seus tons de camuflatge, gairebé idèntics als de les branques i el tronc de l'arbre, en emmudir es tornen pràcticament invisibles.  

Més enllà de la seva grandària gegantina i la seva lliurea mimètica, la cigala comuna, a la qual els científics classifiquen amb el nom llatí d'Orni cigarra, també sorprèn per la manera com emet el seu so, que no és un cant. Perquè, encara que anteriorment m'he permès una llicència literària sobre això, la veritat és que les cigales, com els grills, no canten, sinó que xerriquen, i igual que els seus parents nocturns, només els mascles emeten aquest so  inconfusible.  

Les cigales no xerriquen amb la boca sinó amb el cos. I ho fan gràcies a uns sacs d'aire situats a l'abdomen que inflen i desinflen a través d'unes membranes que els entomòlegs anomenen encertadament timbals, perquè a la pràctica ho són, i molt potents.  

Un parell de cigales en un arbre 

La intermitència contínua i l'empenta poderosa d'aquest so característic, un so molt irritant per a la nostra oïda i que algunes persones no poden suportar, s'accelera i augmenta amb la pujada de les temperatures. Per això ens sembla sentir les cigales amb més intensitat durant les onades de calor, cada cop més freqüents i intenses a conseqüència del canvi climàtic. I certament és així.  

Però aquesta estridència constant, aquesta cacofonia en aparença tan monòtona, té, en canvi, molts matisos sonors que, tot i que passen desapercebuts per a la nostra oïda irritada, obeeixen als diferents missatges que volen transmetre aquests insectes.  

Així, les cigales mascles xerriquen de manera diferent en funció de si pretenen marcar territori davant dels seus competidors o, en canvi, volen atraure sexualment les femelles. En aquest darrer cas, el dels missatges d'amor, la potència del so pot arribar a ser tan alta que, en condicions favorables, les femelles arriben a sentir-lo fins a més d'un quilòmetre de distància. Però no pensem que tot el mèrit en la transmissió dels missatges amorosos sigui d'ells.  

Perquè les femelles puguin sentir la proposta del seu pretendent des d'una distància tan llunyana, l'evolució les ha dotades també d'una eina complementària: un timpà sofisticat, molt més gran i sensible que el dels mascles.  

Esperem que, en conèixer les curiositats d'aquest habitant insòlit dels nostres camps, especialment comú entorn de les vinyes envoltades d'arbres, sentim més admiració i curiositat en sentir el so poderós dels seus timbals. Un so que, com hem descobert, té molts secrets, inclosos els missatges d'amor més entusiastes i enèrgics.