ORIGEN DE LES VARIETATS

Valls d'Imerètia, actual Geòrgia. Finals de setembre, al voltant del 6.000 a.C. Es fa de dia. Un petit grup, membres del mateix clan, s'endinsa entre una espessa boira, pròpia de l'estiu subtropical en les rodalies del mar Mort ...

El descobriment

... D'entre la densa vegetació, aquest grup de caçadors i recol·lectors del Neolític - (Neolític B, per ser precisos) - observen una mena d'arbustos trepadores, amb lianes que arriben fins als trenta metres! D'elles penja un fruit que destaca per la seva grandària i diversitat de colors seductors.

Algú, en algun lloc, aviat observaria que aquests fruits no només tenien un gust agradable, sinó que a més es podien emmagatzemar en les seves mateixes coves, tal com feien amb la resta d'aliments. Previsió per al dur hivern. Secs i pansificats, aquells fruits eren d'una dolçor inimaginable, cosa totalment nova.

Aviat, aquell grupuscle va aprendre a identificar el moment de major maduresa del fruit per a la seva recol·lecció. D'aquesta manera s'iniciava l'aventura de la viticultura.

De fet, podem afirmar que, d'entre els factors que van convergir en la transició del fet nòmada al sedentarisme, el pas de vinyes silvestres a vinyes conreades i la seva posterior identificació varietal, representa un fet diferencial.

Identificació, migració, hibridació

És en la Transcaucàsia (regió que comprèn des de l'Europa meridional fins a Àsia Menor (Tur-quia, Geòrgia, Azerbaidjan) on el sedentarisme arrela i després s'expandeix.

I com dèiem, la viticultura hi té molt a veure. El cultiu de la vinya s'inicia amb vinyes silvestres de la família llambrusca. Es tracta d'una planta femenina el fruit concentra una elevada acidesa i escàs dolçor. Amb els anys, mutarà en una planta hermafrodita que afavoreix el cultiu i serà reproduïda mitjançant arcaics mètodes de estacatge pels nostres protagonistes i posteriorment treballada mitjançant la poda.

Així, les varietats que coneixem avui provenen d'aquesta selecció realitzada durant anys d'entre la població llambrusques.

Les primeres migracions massives de l'ésser humà cap al sud (Palestina, Egipte, El Líban); i després cap a l'oest (Grècia i l'Imperi Romà) van assegurar la multi-plicació varietal, sent adaptada a un nou context climàtic.

Durant mil·lennis, aquestes varietats primigènies s'han creuat, mutat i hibridat amb les varietats indígenes de cada regió, creant noves espècies més productives i resistents i amb marcada intenció enològica.

Una classificació iniciàtica

Atenent a la classificació de les vinyes originades a la conca mediterrània, i realitzada pel professor rus Negrul, es distingeixen tres grups diferents denominats proles:

• Proles Pontica. Aquesta classificació agrupa el conjunt de vinyes originals de Grècia, Romania, Hongria, Geòrgia i Àsia Menor. Totes elles sorgides de les llambrusques de la Transcaucàsia. saperavi, vermentino, furmint o clarette són algunes de les seves encarnacions varietals modernes.

• Proles Orientalis. Són les varietats procedents d'Armènia, Azerbaidjan, Iran, Afganistan. Es caracteritzen per la seva dispersió i baia grossa i són utilitzades com a vi de taula o passa. Alguns noms: ohanes, sultanina, moscatell d'Alexandria o cinsaut.

• Proles Occidentalis. Aquí ens endinsem en terreny conegut. Parlem de varietats amb bressol a Espanya, França, Portugal, Itàlia i Alemanya. Baies rodones i petites, ben atapeïdes en raïms mitjans. Aquesta família varietal s'ha treballat durant mil·lennis per a l'elaboració dels millors vins tranquils. Cabernet, pinot, chardonnay, riesling ...

Com observem, les nostres varietats d'avui, tan allunyades de les silvestres d'ahir, són fruit del sedentarisme i els primers cultius, les migracions de l'ésser humà i l'encreuament de les vinyes "viatgeres" amb les indígenes.

Des de llavors fins als nostres dies, no desistim en l'obstinació de ser més fidels al nostre entorn, al nostre passat per, des d'aquest arrelament que ens protegeix i inspira, treballar i innovar per fer del món del vi un lloc en ple equilibri i respecte cap a la nostra terra.

Bibliografía:

• Atlas Mundial del Vino. Hugh Johnson, Jancis Robinson. Ed. BLUME
• Pasión por el Vino. Joan C. Martín. Ed. LINCE
• Enología Práctica. Jaques Blouin, Émile Peynaud. Ed. MUNDI- PRENSA