El futur de les varietats autòctones
El cultiu de la vinya i la civilització humana sempre han anat de la mà. Les tècniques de cultiu i la selecció de varietats també. La domesticació de la vinya per part de l'home pel seu consum directe i producció de vi, sempre ha buscat obtenir un fruit cada vegada de major qualitat. I així continua fins avui.
A Espanya, com aprimer país en extensió de vinya del món, la riquesa de les varietats de raïm autòctones és un tema molt important. El 90% dels raïms, de les més d'un milió d'hectàrees, s'utilitzen per produir vi. Com a part de la viticultura europea, on els conceptes de sòl, clima i territori són predominants, la importància, defensa i investigació de les varietats autòctones és primordial. Un fet diferenciador de qualitat que no posseeixen tots els països productors.
En un món globalitzat i competitiu on cada vegada resulta més complex distingir-se, no són les varietats particulars de cada regió un dels millors ambaixadors del territori? Territori en un sentit ampli de la paraula: cultura, paisatge, societat i patrimoni.
El patrimoni varietal hauria de ser una prioritat, però tot sembla indicar que no és així. Una qüestió complexa si tenim en compte alguns factors que ho dificulten: La legislació de moltes denominacions d'origen, la diferenciació entre varietats autoritzades i preferents, la pèrdua de superfície de vinya, l’arrencada de ceps vells, la dificultat per identificar-les degut a les nombroses sinonímies i homonímies, l’alt cost de les investigacions, criteris exclusivament comercials, auge de raïm internacionals...
La marginalitat de les varietats minoritàries és òbvia. La seva desaparició suposa també perdre el nostre patrimoni varietal. El futur de les varietats autòctones és tan evident que no posar-les en valor és un error amb conseqüències a llarg termini.
Una dada: aproximadament, només unes 10 varietats ocupen el 80% de la superfície espanyola de vinya. Una evidència de, que allò tan manit com el concepte d'identitat i territori està, si més no, diluint-se.
A Espanya només es poden cultivar les varietats incloses en el Registre de varietats comercials, que al seu torn les divideix en una Llista Definitiva (86 varietats) i una Llista Provisional (129). Existeix documentació sobre 116 varietats autòctones conreades a les DO espanyoles, 19 estrangeres i 74 en perill d'extinció. En total, 235 varietats de raïm de taula i vinificació.
Bé sigui per iniciatives públiques o privades, l'estudi, investigació i aposta per les varietats minoritàries i en vies d'extinció és un lent treball de camp on els resultats no són a curt termini.
Investigacions recents dutes a terme per l’Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària i la Col·lecció de Vinyes del Encín (Alcalá de Henares, Madrid) dirigida per Félix Cabell, han catalogat més de 200 varietats noves. Els treballs d'identificació de raïms locals per a la recuperació del patrimoni de les Estacions Enològiques repartides per tot l’estat són imprescindibles per a la recuperació i el futur de la vitivinicultura.
Però no només de les iniciatives públiques depèn la defensa del nostre llegat varietal. Investigacions promogudes per empreses privades també tenen i tindran molt a dir en el futur. Com a exemple, la col·lecció de varietats ancestrals de la família Torres, qui porta investigant i recuperant durant dècades varietats dins i fora de Catalunya. De fet, ja han incorporat algunes d'elles en les seves vinificacions, com la Garró o la Querol. Sens dubte, un exemple lloable per l'aposta de la identitat local i la diferenciació global.
Què reflecteix més la identitat local que allò autòcton, original i originari? Si la vinya ha acompanyat durant milers d'anys a la civilització, no conservar el patrimoni genètic i varietal és un símptoma agut de ceguesa. No hi ha res més universal que allò local i genuí.
Cristina Alcalà
Màster en viticultura i enologia. Periodista especialitzada. Tastadora professional.