Motius per a l’optimisme climàtic

Mentre els informes dels científics que segueixen l’evolució de la crisi climàtica indiquen que podríem estar avançant cap als pitjors escenaris, la resposta internacional sembla que per fi comença a estar a l’altura de les circumstàncies.

En el nou escenari polític, i sota el lideratge indiscutible de la Unió Europea i el seu Green Deal, els Estats Units i la Xina han anunciat que reactivaran les seves polítiques mediambientals per avançar cap a una economia neutra en carboni abans de 2050 (10 anys més tard en el cas del gegant asiàtic). Cal recordar que aquestes tres potències sumen més de la meitat de les emissions globals de CO2.

Pel que fa a Espanya, si a començaments de l’any passat declarava l’emergència climàtica, aquests dies supera l’últim tràmit parlamentari la Llei de canvi climàtic i transició energètica, per la qual s’haurà d’assolir la neutralitat climàtica no més tard de 2050.

Imatge

Plaques fotovoltaiques de Família Torres.

Cap a aquest objectiu, el 2030 les emissions del conjunt de l’economia espanyola s’hauran de reduir en almenys un 20 % respecte a l’any 1990. Per aconseguir-ho, aquell any el 35 % de l’energia ja haurà de ser d’origen renovable, amb l’objectiu que abans de 2050 les energies netes subministrin el 100 % del consum elèctric.

Però si l’acció climàtica dels governs sembla haver accelerat per fi el ritme, en el cas de les empreses el nivell de compromís encara és més gran. El sector productiu viu una autèntica revolució sostenible. El respecte al medi ambient i la reducció d’emissions s’han convertit en factors de competitivitat davant d’un consumidor cada vegada més sensibilitzat amb la cura del planeta i la crisi climàtica.

Les grans companyies revisen els processos de producció per detectar les possibilitats d’aplicar mesures correctores per reduir la petjada de carboni i contribuir a la mitigació de l’escalfament global.

Un dels millors exemples n’és el projecte d’agricultura del carboni (Carbon Farming) que porta a terme el celler Jean Leon, de Família Torres, en col·laboració amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per avaluar la capacitat de les vinyes per absorbir CO2 i fixar-lo al sòl, la qual cosa contribuiria a reduir-ne la concentració a l’atmosfera.

Imatge

Cobertes vegetals (espontànies o sembrades) a les vinyes del celler de Jean Leon.

I juntament amb tot això, cal destacar l’augment de la consciència mediambiental de la societat, un fet que no deixen d’assenyalar tots els sondeigs d’opinió que s’han fet durant els últims mesos.

Com la macroenquesta de l’ONU i la Universitat d’Oxford que es va fer a finals de 2020 (és a dir, en plena pandèmia) sobre un univers d’1,2 milions de ciutadans, els resultats de la qual destaquen que el canvi climàtic és la primera preocupació de futur per al 68 % dels enquestats.

Totes aquestes dades conviden a mantenir l’esperança quant al repte més gran que afronta la humanitat. Un repte davant del qual el temps de la reflexió ha de donar pas a un nou temps per a l’acció, a totes les escales: política, institucional, econòmica i social.