La veu femenina del vi

Elles són la prova palpable que alguna cosa ha canviat en el sector. Dones joves, talentoses, blocaires i "tuiteres" inquietes que han posat els seus smartphones i teclats, a més dels seus paladars, al servei de la viticultura, l'enologia i l'enoturisme.

Feu-les-hi un "follow" i sabreu del que parlem.

Elles són:

Cristina Alcalá (@alcalacristina). Màster en viticultura i enologia, periodista especialitzada, tastadora professional.




Ruth Troyano (@rtroyano). Periodista, Màster en planificació i gestió de l'enoturisme, aprenent de sommelier.




Meritxell Falgueras (@winesandthecity). Sommelier, periodista, jurat internacional i investigadora universitària.

Al gra i sense embuts:

Què ha fallat en la comunicació de la cultura del vi perquè molta gent la senti com una cosa aliena i fins i tot inabastable?

Cristina Alcalá (C.A): Crec que han succeït diverses coses. D'una banda, en el nou impuls de cultura del vi, els consumidors pertanyen a una altra generació i la seva manera tan d'apropar-se al vi com les seves expectatives són diferents. El context socioeconòmic és diferent i les formes que abans valien ara estan obsoletes perquè la segmentació del mercat és molt més gran i més variada. Potser la indústria del vi -cellers, mitjans de comunicació, distribució etc- ha evolucionat més lentament que la demanda dels aficionats al vi. S'han mantingut discursos tradicionals i un llenguatge lligat a tecnicismes que provoquen rebuig en certs públics.

Ruth Troyano (R.T): L’educació, està clar. Molts la vàrem rebre de manera gairebé innata. Jo recordo la bóta de l’avi a Riba-roja d’Ebre i d’enviar-me a treure vi, el porró a taula i els berenars de l’àvia, el pa vi i sucre. Ara hi ha una gran desconnexió del món rural i això ens ha fet perdre aquest coneixement a casa. L’assignatura, al meu entendre, és fer-lo possible a les escoles. Tenim una riquesa i diversitat agroalimentària increïbles i s’ha de comunicar als més petits. El reciclatge a les cases ha funcionat perquè els nens l’han après a les escoles i han incentivat a molts pares a practicar-lo. Per què no ho fem amb el vi? Conèixer els orígens, les arrels, la nostra cultura és imprescindible i penso que ens n’hem deslligat, i molt, en els últims anys.

Meritxell Falgueras (M.F): No s'ha tractat d'una manera assertiva. El vi ha passat d’ésser és una beguda no entesa i mal utilitzada per embriagar-se a viure en el pedestal d'un producte difícil. Hem de poder mirar el vi a la cara i entendre'l de manera personal i natural.

Què ha de canviar?

C.A: L’enfoc. Crec que els missatges s'han d'adaptar al tipus de persones a les quals vagin dirigits. El vi és plural, dinàmic, hedonista, social, moltes vegades un complement altres un objecte de desig. Eliminar complexos, prejudicis per fer del vi quelcom natural, fresc dinàmic, ajudaria a que moltes més persones s'hi interessessin.

R.T: La sensibilitat per tornar als orígens. Ara, gràcies al moviment slow food i els productes de quilòmetre zero tornem a valorar el que tenim a la vora i és bo. Qualitat primer, proximitat després. I en la cultura del vi penso que ha fallat l’educació vers un sector que és cabdal a Catalunya, i després la comunicació. Ho hem fet tant distant i difícil que a vegades moltes persones es fan enrere a l’hora de tastar, experimentar i gaudir amb el vi.

M.F: La seva comunicació. El vi no és difícil, no és per esnobs, no és per a gent gran.. El vi és fàcil, divertit, modern i tradicional, cultura, disseny, art, natura .... i tot el que vulguem!

Parlem del paper de les xarxes socials en la divulgació. Des de la vostra pròpia experiència, què han aportat les noves tecnologies i els nous canals al món del vi?

C.A: En el meu cas, he desenvolupat la meva carrera professional a mitjans generalistes (premsa i ràdio), publicacions especialitzades i ara també a les xarxes. En cada mitjà de comunicació es pot innovar però en el cas de les xarxes socials crec que han fet caure moltes barreres -no només en el vi- en molt poc temps. Han canviat la tradicional unió entre mitjà i missatge donant veu a qui no la tenia, fent molt més global tan informació com opinió. Les xarxes socials també han diversificat els negocis vinculats al vi, són una font d'informació en constant canvi, de noves tendències, experiències personals, notícies globalitzades ... Crec que estem només en l'inici d'alguna cosa tan nova que no se sap molt bé què ha de venir. En qualsevol cas, crec que serà positiu perquè el món del vi necessita un impuls i assolir noves fites per aconseguir trencar aquesta imatge de quelcom inabastable i exclusiu.

R.T: Un nou canal en què poder parlar de vi, cadascú des de la seva especialitat. Jo reclamo per les xarxes socials un ús rigorós, responsable i professional. I penso que si es treballen d’aquesta manera podem escurçar distàncies, contactant amb veus autoritzades, amb el target desitjat... Però cal saber-ne. El món del vi s’ha democratitzat una mica més com tots els sectors que són presents a les xarxes. Però ser-hi no és garantia de res, cal treballar-les amb estratègia, planificació, pensar que els resultats són a llarg termini. Per tant, constància i persistència. I sobretot diàleg. Les xarxes estan fetes per conversar, els monòlegs no van enlloc. L’ús ens en va ensenyant cada dia més.

M.F: Ara és més fàcil saber el que beuen els altres. Descobrir noves etiquetes, conèixer el que passa a les presentacions sense estar-hi, veure el que pensa tal crític de tal anyada. Poder descobrir a internet tot el que abans no sabies si no anaves a les fires o els cellers.

Però existeix una gran quantitat de "soroll "... Com distingir el gra de la palla? A qui seguir?

C.A: Em ve a la memòria l'anècdota d'Ortega i Gasset amb el torero El Gallo quan li diu que és filòsof i ell respon que "ha d'haver-hi gent per tot". El mateix passa a les xarxes i aquest és el "quid" de la qüestió. Aparentment són fàcils d'utilitzar i la tecnologia intuïtiva està al servei de l'usuari. Però crec que és molt més complex. Les xarxes ocupen molt de temps, cal analitzar a cada individu, conèixer la seva trajectòria, analitzar què t'aporta, fer un seguiment… Les màscares i els egos estan a l'ordre del dia.

R.T: Ens trobem en el moment de la història amb més mitjans i eines comunicatives, però també és més difícil que mai informar-se bé. Crec que s’ha de fer l’exercici de reconèixer les fonts autoritzades i els professionals que ens aporten coneixement i que escriuen i publiquen amb rigor i creativitat. La xarxa aplica una selecció natural. És qüestió de temps saber i diagnosticar qui té èxit i qui no. I sovint els que en tenen són els que innoven, creen, aposten per noves formes de comunicar el món del vi, s’hi apropen des de la seva vessant professional. Cadascú s’ho ha de portar al seu terreny. Jo de vins n’estic aprenent ara amb el curs de sommelier. Per això vaig començar a parlar de les persones, dels paisatges, dels moments. I quant a les empreses, crec que és un error que parlin d’elles exclusivament: han de comunicar el territori, la història, les passions, els valors, i només així aconseguiran que terceres persones ho facin per ells. La figura del prescriptor és importantíssima i s’ha de tenir ben present.

M.F: Jo segueixo als periodistes més influents (Jancis Robinson, Robert Parker, Oz Clarke, Tim Adkins, Víctor de la Serna entre d'altres) per saber que es cou. Però també admiro molts sommeliers o blocaires que em donen una informació més directa dels vins que hi ha al mercat nacional.

Tasts, fires, activitats enoturístiques , proliferació de vinoteques ... Aquest aparent boom de la cultura del vi és passatger o està aquí per quedar-se?

C.A: No crec que sigui passatger, portem molts anys amb l'anomenat boom del vi. Està i estarà per molts anys si les coses es fan bé i s'adapta a cada moment. El món del vi evoluciona i hem de reinventar-nos constantment tenint visió de futur. Estic segura que encara ens queda molt per descobrir i gaudir.

R.T: Crec que vivim en un moment d’eufòria. Per moltes raons: la primera és la viticultura i l’enologia de qualitat que es fa al nostre país, la segona el fet que l’enoturisme està agafant embranzida. Hi ha cellers que venen el 60% de la seva producció al mateix celler i aquest és l’objectiu, a més de tenir la possibilitat de descobrir els orígens del vi que un tasta. Penso que ningú millor que qui l’elabora per explicar-te’l. Quan visites un celler no t’emportes una ampolla de vi, sinó una història per explicar el dia que l’obres a taula i la comparteixes. L’increment de l’exportació i la valoració internacional dels vins catalans ens ha donat el punt d’autoestima que sempre ens falta, i després crec que hi ha projectes que creuen (i és fonamental fer-ho) en comunicar bé. Si no comuniquem, no existim. I si no coneixem no podem estimar, no podem recomanar, no podem vendre, en definitiva. Per tant és una conjunció de moltes coses. El vi hi ha estat sempre a la nostra cultura, hi és des de fa més de 2500 anys i s’ha de traslladar la passió i emoció amb què s’ha viscut, abans i ara, a les generacions futures. Hi ha joves elaboradors que tindran un paper decisiu perquè els nous consumidors necessiten també nous referents.

M.F: I anirà a més! Encara ens queda camí per arribar a la gran organització de Napa Valley... I encara falta que el vi tingui un lloc al tron dels mitjans al costat dels programes de cuina.

No obstant això sembla que els elaboradors estem buscant la manera d'arribar a un públic més jove sense gaire èxit ... Quines són les principals barreres per les quals no se senten còmodes davant el vi?

C.A: El públic jove té el seu propis codis que cal saber desxifrar. El llenguatge, la imatge, les seves expectatives, els vincles, sentiments ... Cal saber connectar amb ells perquè el vi és una beguda molt especial i també té els seus propis codis. Donar per rebre...

R.T: El que deia just a la resposta anterior. Fa poc vaig ser a la Toscana i totes les taules d’una pizzeria plena de gent jove tenien ampolles de vi obertes. Emocionant, realment. Aquí també és possible, per què no? Si els vins joves, frescos, fàcils, afruitats hi són, per què no els consumeixen els més joves? No els coneixem prou, perquè no ens hem educat en la cultura del vi i de la gastronomia catalana, per extensió, i això que és un aliment inclòs a la Dieta Mediterrània, declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Cal fer accions adreçades als joves i pensades per al seu estil de vida i d’oci. Fa un any a la fira Reus Viu el Vi es va organitzar una Disco Wine Rave que va demostrar l’interès del públic universitari pel món del vi, amb elaboradors joves descobrint les seves referències i música en directe, en un espai obert de la ciutat.

M.F: Utilitzar el seu llenguatge per descriure el vi. Passar del “aquest vi és un 100 punts”, a "aquest vi mola perquè et quedes amb el teu jefe".

Per finalitzar, en aquest nou escenari digital, amb noves regles del joc, què se'ls ha de demanar avui als cellers i a tots aquells que parlem de vi? Quin rol hem d’exercir?

C.A: A les xarxes cal ser social i no individual, mantenir un discurs públic, dinàmic, interactuar i ser coherent. Hem passat del JO al NOSALTRES. Cal escoltar. l'entorn digital és una oportunitat per apropar-se, atendre i aprendre de les necessitats dels consumidors.

R.T: Formació, en primer terme. Professionalitat, en segon. Saber comunicar amb honestedat i elegància els tangibles i els intangibles del món del vi. Fer evidents crides al consum responsable i traslladar als consumidors el que som: un país de llarga tradició i riquesa vitivinícola. Amb un paisatge únic, un clima mediterrani envejable, varietats autòctones de les quals en resulten vins excepcionals, i que hi ha un treball ingent de generacions i generacions que han fet possible arribar allà a on ara som. I tenir en compte com vaig sentir dir al gran viticultor René Barbier que el preu del raïm és el preu de la dignitat del pagès. I entre tots hem de fer possible que sigui el més elevat possible. Ells són els mantenidors del paisatge com sempre diu Josep Maria Cots, viticultor de Falset. I crec que el món del vi, l’enoturisme i tots els projectes de restauració, hostaleria, empreses de serveis que giren al voltant, han de treballar en aquesta direcció. Ser autèntics, naturals, únics. Ens hem de sentir orgullosos del sector vitivinícola que tenim i hi ha moltes veus i molt autoritzades per explicar-ho, tant a dins com a fora de Catalunya.

M.F: Explicar didàcticament que fa que el vi sigui una beguda única, a mig camí del plaer, la gastronomia i la nostra història.