A la salut del més antic dels remeis

Sedant, tranquil·litzant, analgèsic, vasodilatador, anestèsic, diürètic, antisèptic, antidepressiu... Tots aquests adjectius saludables parlen del que el vi pot fer per la salut. Però no medicalitzem el vi.

El vi és una beguda totèmica, de comunió amb els altres. És veritat que té un alt contingut enresveratrol(component del vi que es troba sobretot en els raïms negres i que té acció antiinflamatòria i antioxidant) i per això va bé pel cor.

“El vi alegra al trist, reanima al vell, inspira al jove i fa oblidar el cansament al fatigat”

Lord Byron

Precisament la “paradoxa francesa” tracta d’això. Un exemple: A França la incidència de malalties cardiovasculars és menor que als Estats Units encara que segueixen una dieta més rica en grasses saturades.

FIVIN, des de la seva creació en el 1992, orienta les seves activitats en valorar els possibles efectes protectors del consum moderat de vi i cava en el nostre organisme i sobre la salut humana des d’un punt de vista mèdic. Per això realitza un treball continuat d’investigació i recopilació sobre vi i salut, sota la supervisió d’un comitè científic format per metges, tècnics en salut i nutrició, enòlegs, etc., de reconegut prestigi nacional i internacional. “El demés bevedors d’alcohol tenen una taxa de mortalitat més alta que els bevedors de vi”, diu el doctor Morten Gronbaek, professor d’epidemiologia a la Universitat de Copenhague.

Resulta que el menor risc de malaltia cardiovascular que presenten els bevedors moderats de vi està relacionat, entre altres factors, amb una reducció del LDL-colesterol (“colesterol dolent”) i de la seva capacitat d’oxidació, una reducció de la capacitat d’agregació plaquetària i un augment de l’activitat fibrinolíticai antitrombina. I precisament la premissa “Wine in Moderation” (Art de vivre), ens ensenya a apreciar el vi, degustant-lo lentament, acompanyant-lo d’un bon menjar i entendre. Sota aquest concepte s’acceptaria:

• Fins a dues begudes al dia per dona

• Tres pels homes

En excés, el vi és un excitant neurovascular, depressor del sistema nerviós central, fa desaparèixer inhibicions, trastorna l’equilibri i la coordinació. Plató ja prohibia el vi als joves perquè “és un error afegir foc al foc” i és veritat que davant del temut “botellón” només podem educar en la degustació sensorial i el beure poc i bo. Posar el vi en valor.

El vi s’ha utilitzat com a medicament en la història. En l’epopeia de Gilgamesh el vi era font d’immortalitat. En la medicina d’Hipòcrates el vi ocupa un lloc important per tractar les malalties segons la tipologia: els àcids són els més diürètics, els tànnics són antidiarreics. Teofastro de Eresos utilitzava el vi per elaborar pomades per tractar el reumatisme.

En el Romanticisme es creia que la melancolia era una malaltia i per això es recomanava beure vi. Aquesta època a prop de la Medieval és quan el consum del vi ha sigut més elevat, ja que en un moment que l’aigua podria estar en mal estat “el vi és la més sana i higiènica de les begudes” com va dir segles després Louis Pasteur. Per això brindem “salute”, “cheers”, “Santé”, per beneir les copes i augurar bona “salut”.

El vi amb moderació, s’assaboreix millor.

Meritxell Falgueras