La recuperació sorprenent del linx ibèric

04 juliol 2022
Ejemplar de lince ibérico en el campo

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

 

La península Ibèrica disposa, entre les diferents joies vives que componen el seu patrimoni natural, del felí més amenaçat del món: el linx ibèric (Lynx pardinus). Molt més petit que el linx europeu o boreal (Lynx lynx) i molt allunyat de les formes i mides dels grans felins asiàtics, africans i sud-americans, el nostre linx és un carnívor de mida mitjana, mimètic, perfectament adaptat a la supervivència al seu entorn exclusiu: el bosc mediterrani.

 

Ejemplar de lince ibérico en el campo 

Exemplar de linx ibèric al camp.

  

Amb un pelatge superior tigrat, de color crema i pigallat de negre i les parts inferiors blanques, la seva silueta és inconfusible. En ella hi destaca el seu cap, gran, amb un disseny facial emmarcat per les patilles llargues i els pinzells de les orelles, i uns ulls bellíssims de color verd clar que destaquen encara més entre les ulleres blanques.

 

La seva cua curta, acabada en un pinzell negre cridaner, li acaba de conferir un port esvelt, compacte i molt elegant. Fa seixanta centímetres d'alçària a la creu (a l'espatlla) i al voltant d'un metre de longitud (des del morro fins a la cua). Pesa al voltant de dotze quilos i no sol viure més de 15 anys, 12 de mitjana.

 

El seu comportament, crepuscular, prudent i sigil·lós, i l'escassetat de les seves poblacions, localitzades bàsicament a les deveses i les àrees de matoll de la meitat sud peninsular, l'havien convertit en un animal rar i esquívol, molt difícil de veure. Tanmateix, i per sort, tot això està canviant.

 

L'ús indiscriminat de verí al camp, la caça furtiva, la disminució de les poblacions de conill, base de la seva dieta, degut al flagell constant de les plagues i la fragmentació dels seus hàbitats silvestres per les infraestructures viàries (l'atropellament s'ha convertit en una de les causes principals de mortalitat) van enfonsar les poblacions del linx ibèric a Espanya.

 

Tanmateix, en els darrers anys, gràcies a la col·laboració institucional, el finançament europeu aportat pels diferents Projectes Life, la feina incansable de les organitzacions conservacionistes, la col·laboració dels caçadors i dels agents forestals i, molt especialment, l'interès ciutadà per salvar l'espècie, s'ha aconseguit frenar el seu declivi i promoure la seva recuperació.

 

Als anys vuitanta del segle passat es desconeixia amb exactitud l'estat de conservació del linx ibèric, l'única àrea de distribució del qual en tot el planeta se circumscriu a la nostra península. Alguns censos xifraven la seva població en menys de mig miler. Tanmateix, a principis dels 2000, els estudis científics duts a terme per determinar el seu estat real de conservació van fer saltar totes les alarmes a nivell internacional: en realitat quedaven menys d'un centenar de linxs ibèrics al planeta, l'espècie més emblemàtica de la fauna ibèrica estava a un pas de l'extinció.

 

A partir d'aquí i, com assenyalava, gràcies als esforços duts a terme per part de tothom, es va poder invertir la situació i va arribar la gran remuntada. Cap al 2010, els censos es van aconseguir equiparar als dels anys 80 i es va assolir una altra vegada el mig miler d'exemplars. I avui dia ja són més de miler i mig, fins i tot podrien arribar a prop dels dos mil els linxs que ronden pels seus antics territoris, recuperats gràcies als programes de cria en captivitat i reintroducció duts a terme tant a Espanya com a Portugal.

 

La situació s'ha tornat tan favorable per a l'espècie que una de les organitzacions que ha vetllat més per la seva recuperació i salvaguarda, la WWF, acaba de presentar una proposta per reclassificar l'estatus de conservació del linx ibèric i treure'l del llistat d'espècies en declivi per passar-lo al d'espècies en Estat de conservació favorable (ECF).

 

La proposta arriba després que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UINC) rebaixés l'any 2015 la categoria d'amenaça de l'espècie, que va passar de 'En perill crític' a 'En perill' i és degut a que, segons la WWF, la població de femelles podrien superar en breu les 750, la qual cosa afiançaria la recuperació sorprenent del linx ibèric i garantiria la salvació d'un dels felins més bells del planeta.

The subscriber's email address.
No et perdis les novetats i ofertes de Familia Torres