Jo vull ser una copa de vi blanc...

Perquè sóc fresc, perquè a 8-12 graus la meva acidesa irònica queda dissimulada i les meves notes cítriques vénen més de gust que mai... Sedueixo pel meu perfum, mou-me fins que no puguis resistir tastar-me. Busca en el teu diccionari experiencial: toparàs amb la resposta. És normal que per assimilació cromàtica et recordi flors, fruites blanques i llençols nets. Pren-me i relaxa’t. Però no em simplifiquis, no sóc fàcil. Descobreix les meves complexitats i atreveix-te a compartir amb mi molt més que un aperitiu. Les meves aromes no són només primàries, tinc altres buquets quan m’he criat amb els llevats, els que m’han convertit en vi i que després reposen al meu costat a la barrica, per donar als qui besen la meva copa més sensació de boca plena, de mig cos. Sóc un vi important: depenent de com em maduris et regalaré fruites seques, especiades, com el pa torrat.

Sóc molt versàtil: puc acompanyar-te en els entrants, puc casar meravellosament amb el peix i amb les exquisideses. Puc ser el que tu vulguis sempre que m’assaboreixis amb consideració, degustant tota la meva química natural. Et sorprendré si em prens amb formatges, perquè veuràs que resulto més interessant que un vi negre. I si em prens dolç amb un snack de foie, el contrast t’emocionarà. Diuen que sóc efímer, però no és cert. Si em dónes fustes resisteixo molt més que un parell d’anyades. Puc ser lleuger, però també tenir més de tretze graus d’alcohol, depèn de les hores d’insolació que convertiran els meus components en sucre per fermentar després en acer inoxidable. Els meus colors van del llimona al daurat, passant pels reflexos que l’oxidació va deixant traslluir al ribet. Com més jove sóc, més verdós; com més temps passa des de la verema, més em torno or vell. De bon cep, no pot sortir mal sarment, i t’espero en cada glop per estimar les teves papil·les gustatives, acaronar-les i despentinar-les. Et regalo un dia entre abril i març perquè et decideixis a seduir-me... ¿o seré jo, qui t’enamori?

Petons de xarel·lo, amb un xic de sauvignon blanc.

Meritxell Falgueras