Immortalitzant el vi. La enofoto.

Per a alguns és un tic insuportable. Per a altres, part irrenunciable de l'experiència gastronòmica. El cas és que fotografiar el que mengem o bevem i compartir-ho amb tothom s'ha convertit en una cosa molt habitual. I en un tema recurrent de discussió, és clar.

Un assumpte sobre el qual ja hi ha desenes d'estudis i titulars. Des de l'anomenada dieta Instagram que assegura que veure el que mengem és una bona idea per treure la gana i reduir els quilos, fins als que diuen exactament el contrari: res com un passeig per aquesta xarxa social per voler devorar el menú complet.

¿Telèfons sobre de la taula a l'hora de dinar, si o no? Un altre debat obert que ha portat a alguns cuiners a intentar prohibir les fotografies en els seus restaurants -sense aconseguir-ho, és clar- mentre alguns locals han dissenyat vaixelles específiques per facilitar la feina dels addictes a Instagram. L'important és el titular.

Però més enllà de les opinions enfrontades, una cosa està clara: si hem de fotografiar el nostre menú, millor fer-ho bé. Una cosa que, si parlem de vi, resulta una mica més complicat perquè, com tots els aficionats i professionals de la fotografia saben, aquesta beguda no és especialment fotogènica.

Fotografiar vi no és fàcil

En l’estudi i amb el material i la il·luminació adequada es poden aconseguir resultats espectaculars. Però, què passa enmig d'un sopar a casa o al restaurant, de visita a un celler o aquell dia que t'animes a destapar alguna cosa especial i vols explicar-ho a tothom?

[[{"fid":"8443","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","link_text":null,"attributes":{"height":603,"width":599,"class":"media-element file-default"}}]]

Els reflexos de l'ampolla, el color del vi, la manca de llum al restaurant o celler, la manca d'acció en la imatge, una copa que no està perfecta i només ho veiem després de fer la foto ... La llista de problemes habituals és llarga i bastant coneguda.

És veritat que sempre es pot optar per fotografiar l'etiqueta com si es tractés d'una prova pericial i conformar-se amb això com a record. Però si l'objectiu és aconseguir alguna cosa més atractiva -cosa que sol ser i així hauria- hi ha alguns trucs i consells que poden ajudar-nos:

Llum i contrallum

La fotografia és llum. Evident, però mai està de més recordar que la seva presència o absència marcaran no només la qualitat de la imatge, sinó també el to, l'estil i, al capdavall, el que aquesta instantània transmet.

L'ideal és tenir molta llum. Millor que sobri que no que falti, que de restar sempre hi ha temps. Però llum de qualitat, és clar. La llum artificial és moltes vegades un enemic del fotògraf, sobretot si treballem amb un telèfon mòbil i no tenim eines per a arreglar-ho.

[[{"fid":"8449","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","link_text":null,"attributes":{"height":599,"width":600,"class":"media-element file-default"}}]]

Per això, sempre que es pugui cal buscar la llum natural. Dit d'una altra manera: la taula al costat de la finestra del restaurant és el lloc pel qual lluitar a l'hora de seure si tenim intenció de fotografiar el menjar i el vi.

Llum lateral, suau o indirecta -unes cortines transparents són de gran ajuda per fer que no sigui tan fort aquesta llum- i a disparar. Només amb això ja tenim resolt un 50% del problema.

De totes maneres, amb els vins funciona molt bé el contrallum. És a dir, que la llum entre des del darrere i il·lumini l'interior de l'ampolla o la copa, donant molta més vida i color al vi. Si no tenim llum natural, buscar una font de llum artificial -o convèncer a algú perquè ens il·lumini amb el seu mòbil- ​​pot ser un bon recurs.

Cal tenir en compte que la barreja de llums (artificial i natural) sol ser un gran problema, perquè genera colors estranys difícils de corregir després. Sobretot, si pretenem que a la nostra foto el vi tingui un color semblant a l'original. Encara que, ara que no ens sent cap enòleg, un secret: millor que llueixi bonic que no pas idèntic a l'original.

Restaurant, vinya o celler

Les fotos preses a contrallum també ens ajudaran a evitar els reflexos de l'ampolla, un dels problemes més recurrents. Si no hi ha forma d'esquivar-los, moure'ns una mica, elevant l'alçada de la presa o, al contrari, des de baix, pot ajudar-nos. Si res funciona, un enfoc zenital (des de dalt) és una bona solució. La copa plena sobre una taula sempre és una composició que funciona.

[[{"fid":"8444","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","link_text":null,"attributes":{"height":407,"width":620,"class":"media-element file-default"}}]]

I és que, tan important com la llum, és la composició. Si som en una vinya, tot és més fàcil. L'ampolla entre vinyes, un detall de raïm, la copa amb la filera de ceps... El mateix al celler, on cal jugar amb l'escassa llum ambient perquè es noti l'atmosfera. En aquests casos, és gairebé millor una foto una mica fosca i càlida que alguna cosa amb molta llum.

Per cert, encara no ho hem dit, però res d'utilitzar el flash del mòbil. Els resultats poques vegades convencen i les imatges que produeix són fredes i molt artificials.

Compondre no és més que situar els objectes en l'escena. És bàsic tenir en compte no només el que es veu en primer pla (l'ampolla, per exemple) sinó el fons. Cal cuidar tots els detalls i donar-se compte abans de disparar. En tot cas, millor revisar bé la foto en pantalla i repetir-la abans que ens haguem begut el vi i sigui tard.

El factor humà

Les fotos d'ampolles i copes són avorrides? La veritat és que de vegades una mica. La solució és introduir més elements en l'escena que acompanyen el vi però sense restar-li protagonisme. Res funciona millor que el factor humà.

[[{"fid":"8447","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","link_text":null,"attributes":{"height":436,"width":620,"class":"media-element file-default"}}]]

Una persona destapant l'ampolla, servint el vi, bevent, subjectant la copa ... Tot d'una, el nostre avorrit bodegó s'ha convertit en una escena viva que sembla convidar a obrir una ampolla i prendre una copa.

Un detall del suro, per exemple, és una altra idea per resoldre una foto de vi diferent. O el reflex de la copa sobre la taula. O un brindis fotografiat des de dalt amb diverses copes (ull que els vídeos curts també funcionen molt bé). O la copa ja buida. Sortir-se d’allò clàssic sempre és un recurs eficaç.

Aplicacions per a retocar

Més enllà de la qualitat del nostre telèfon, és important fer alguns ajustos a les fotos abans de publicar-les. No es tracta de passar més temps retocant que fotografiant, sinó quatre senzills trucs que donaran força a la imatge.

Encara que hi ha aplicacions molt completes i gratuïtes (Snapseed) la majoria de vegades no hi ha ni de sortir d’ Instagram. Triar un filtre que ens agradi i que no sigui massa agressiu amb els colors, pujar una mica el contrast i la saturació, aplicar una mica de vinyetejat i ja està. En un minut la nostra foto haurà guanyat molts punts.

Però, sobretot, el millor truc i consell és veure moltes fotos. Res com observar el que fan altres per aprendre del que és bo i descartar lo dolent. I si acompanyem aquesta recerca i aprenentatge d'una copa de vi, molt millor!