Dones, cites i vins

“La cultura ajuda a triar bons vins i, com a efecte col·lateral, la cultura ajuda a fer l’amor millor, perquè de pas, tries millor amb qui. Així que llegeix-te tot el que es posi al teu abast sobre vins. Llegeix aquest bloc de cap a cap.”

Si ets una dona moderna, independent, amb caràcter i ganes de gaudir, però l'únic que reps són anodines propostes de migdia d'homes infidels; floretes que no progressen a l'oficina i tens la bústia delMessangerplena de missatgets de desconeguts amb els socorreguts "podríem prendre un cafè" i aquests avorridíssims "parla’m de tu"...“Algo pasa con Mary” i val la pena que et plantis.

Et recomano que si has arribat a aquest punt, diguis prou i apostis per les teves [no molt] decents intencions sense pèls a la llengua, sense manies i amb una sola condició: si quedes, quedes per prendre una copa de vi, o vàries. Aquesta és la clau i si no ... Doncs no quedis.

Traducció de la clau: si quedes, quedes per gaudir, no perquè t’inflin el cap amb bombolles o et facin servir per oblidar a l'exa base de cafès de mitja tarda.

Per això serà bo que aplics aquesta metàfora ("ens creiem mamífers, però som metàfores", deia el poeta) i deixis que les cerveses i els cafès i tot el que representen se'ls prenguin amb les altres. Tu aniràs de vins.

Te n'has de convèncer: amb tu tot serà fantàstic per poc que facis teu allò de "in vino veritas" i et llancis a per la teva VERITAT.

Que sí ... que ja sé que si estàs com deia al principi més “mensajeada que satisfecha" és precisament perquè no tens ni idea de la teva veritat, i això et perjudica, però per això estan els exemples inspiradors que em trec de la màniga. A veure si algun et posa en marxa les ganes de veritat que et falten:

-Vull Satisfacció.

-Vull que no m’escalfin el cap amb les cosetes de la feina.

-Vull que no em menteixin perquè jo no ho faig: Qui es mostra tal com és, no està obligada a més (ni menys!)

-Passi el que passi no et presentaré als meus pares ni m'interessen els teus.

I si has arribat fins aquí, però no ets ni moderna, ni independent, ni se t'havia passat pel cap res de tot això i has aixecat una cella escèptica ... Millor!

Si em fas cas, seràs i ho voldràs tot, garantit. Segueix llegint o queda’t per sempre amb el dubte de què podria haver passat d'haver-me fet cas, per provar dic, que la vida és una.

Que com va això del vi i la teva veritat? Això va de posar al mascle sobre avís. O a la femella. O a tots dos (recomano provar-ho tot, pel de triar amb criteri, que d'això va aquest article).

El primer que has de fer és una mica de teràpia, fer-te a un costat i centrar-te. Però no les teràpies de cap de setmana de meditació, ni les de sopar amb les amigues, ni els tallers de biodansa. Faràs teràpia fina, d’aquesta de "vull descobrir allò què m'agrada i després ho descobrireu vosaltres ".

Perquè si saps el que t'agrada, sabràs també agradar. Sembla una ximpleria però pensa-ho una mica... a tu ... què t'agrada?

Doncs per això t'ho dic. Perquè costa saber el que t'agrada. Una vida sencera, de vegades, però hi ha dreceres per aprofitar el temps i no deixar-ho per quan et donin la targeta or.

Costa, molt. No ens han educat per això, però val tant la pena que ens vindrà de gust tenir agulletes a les neurones de tant exercitar-lo. Si saps el que t'agrada ja tens la meitat del camí fet. Si saps el que t'agrada tot anirà a millor.

-Mary, Negre o blanc?

Doncs hem d’aconseguir que la Mary demani la carta la vins i triï amb criteri.Com? Amb cultura.

La cultura ajuda a triar bons vins i, com a efecte col·lateral, la cultura ajuda a ser millor al llit, perquè de passada, tries millor amb qui. De manera que llegeix-te tot el que es posi al teu abast sobre vins. Llegeix aquest bloc de cap a cap. Acosta't a un bon celler i tast. Descobreix els vins que t'agraden i fes llistes. I compra't una ampolla o dues a la setmana i tasta`l a soles i si no t'agrada ... doncs fora! És un exercici molt sa: en un parell de mesos ja estaràs entrenada.

Podràs dedicar-te a tu mateixa un "m'agrada" d'allò més alliberador, hauràs donat amb els teus vins favorits i sobretot, hauràs iniciat el metafòric camí cap a la teva veritat i ja no voldràs fer marxa enrere.

No t'ho creus? Atenció al següent exemple:

-Podríem Quedar per prendre alguna cosa, Mary.

-Em Encantarà agafar-me un Viña Esmeralda.

-¿Viña Esmeralda?

-Fes Un Google.

- ...

-Mary-dos Dies més tard-,ja he trobat on el tenen, ¿reservo per dijous?

Doncs si. Que reservi. Perquè la selecció natural ha funcionat. Si ha superat la prova pots confiar que li agrades molt, val la pena prendre aquest vi amb ell i està disposat a complaure't, i amb això i una mica de la teva part tindreu una excel·lent vetllada, sense “espelmes”.

Perquè li hauràs deixat clar: vols el que t'agrada, no et conformaràs amb menys, i si no t'agrada, doncs l'hi diràs tan tranquil·la, moderna, sincera i sense manies, com et vas presentar d'entrada, com es presenta un bon vi, amb tot claret a l'etiqueta. Tastes un glopet sense por i si està picat es torna i es demana una altra ampolla.

Que la vida és una, insisteixo. Però amb la teva veritat, "in vino veritas", és millor.

Imatge

Roser Amills és una escriptora i periodista mallorquina que viu a Barcelona.

El seu lema: el principal pecat al llit és avorrir o avorrir-se.