EL VIATGE INTERIOR DEL VI

Durant el seu viatge, el vi ens explica una història, ens descriu el seu origen, ens apunta detalls de la seva elaboració, de la seva evolució, i ens regala la seva ànima varietal per, des dels nostres sentits, [re] interpretar-lo, desxifrar-lo, entendre’l, gaudir-ne i albergar en el nostre arxiu sensorial per sempre.

[[{"fid":"18649","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":1079,"width":1617,"style":"height: 334px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Capvespre al Celler Waltraud (Pacs del Penedès)

Aquesta relació és la que distingeix al vi d'altres aliments. Una comprensió mútua originada en l'aprenentatge i l'experiència. Una relació, al cap i a la fi, que subratlla el caràcter cultural i humà del fet vitivinícola, i que culmina el seu cicle després d'una comunicació molt especial, atàvica, que requereix dels nostres sentits per tornar-la experiència. Perquè el vi ens parla:

“Del celler a la sala. De l'horitzontalitat a la verticalitat. De la letargia al destapament, fent de la taula tron i regne. Així dóna inici el meu viatge.”

[[{"fid":"18651","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":542,"width":813,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

I em faig visible després del vidre fi. Em veus. Capa, rivet i límpida profunditat robí delaten la meva edat. Noto la teva mirada en mi, assertiva i curiosa; quan brolla una llàgrima plena de vida que recorre la corba de la teva copa, avanç de la trobada desitjada.

En vols més, i rotes el meu continent sencer, el meu món, per després portar-lo al teu nas, on implosiono en un ventall olfactiu que mires d'ordenar mentalment, a la recerca d'analogies referenciades a l'arxiu; la teva memòria sensorial. Un viatge d'introspecció momentània que obre i tanca portes de vivències que creies oblidades.

[[{"fid":"18653","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":646,"width":647,"style":"height: 499px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]

Apel·lo al teu desig i et parlo de la meva essència varietal, fruita viva que porta el meu nom. De la complexitat especiada del roure, del meu origen i bressol i, si pares atenció, del propi terrer parcel·lat en què un dia vaig ser baia i vinya. On m'ho vas donar tot, de manera que, d'igual a igual, corresponc en conseqüència: T'ho dono tot.

El límit de la copa crida als teus llavis. I m'endinso i desplego i acaricio els racons de la santedat de la teva boca. Un sender que transita per la teva llengua on la meva complexitat organolèptica es desconstrueix en parts d'un tot: a la punta, calidesa i dolçor; en els laterals, la meva llisa acidesa. És aleshores quan el teu paladar reconstrueix la meva essència i la torna en sabor, complet i perfecte. Tangible. Perdurable.

I atracar al port, que és la teva memòria, per ancorar la meva empremta en la teva experiència. Em recordaràs i em sabré recordat; passant a formar part del celler de momentums de la teva vida. Paraula de vi.