El territori del llop ibèric

01 febrer 2022

A les nits fosques i fredes de l'hivern, els enclavaments més recòndits de les nostres serralades acullen un dels sons més imponents de la fauna ibèrica: l'udol del llop.

Contràriament al que pensa molta gent, a la península Ibèrica els llops no solen establir els seus territoris a les muntanyes nevades, ni als boscos més enlairats o espessos. Molt al contrari, tot i que pot campejar per tot arreu, el llop ibèric prefereix sens dubte els espais oberts de les planes: ginestars, sots, erms, estepes i guarets. I per suposat terres conreades, incloses les vinyes. D'aquí que sigui molt freqüent trobar les seves petjades entre els solcs dels ceps.

El llop ibèric (Canis lupus signatus) és una de les espècies de mida més petita de les que hi ha al planeta. El seu pelatge, de color ocre amb tons marrons i grisos, es torna més curt i desgastat a l'estiu. El cap triangular, amb orelles curtes i rígides, melena espessa i un morro prominent i afinat a la punta, mostra una cara inconfusible, on hi destaquen els seus ulls de color castany de mirada profunda.

Imatge
Ejemplar de lobo ibérico, en un bosque.

Exemplar de llop ibèric, a un bosc.

Amb una longitud de 110 a 135 cm i una altura a la creu (dalt del llom) de 75 cm, pesa entre 30 i 60 kg, una cua llarga i espessa de tons negres, les seves potes davanteres, fermes i primes, estan assenyalades amb dues ratlles longitudinals exclusives de la subespècie ibèrica, per això el seu nom: signatus. Aquest tret resulta inconfusible per identificar-lo.

Tot aquest equipament biològic respon al d'un perfecte caçador: les orelles punxegudes senyalen una oïda molt aguda, el morro prolongat facilita un olfacte molt fi, i els ulls oblics permeten una visió perfecta de superfícies àmplies de terreny.

Animal social, la bandada té establertes una sèrie de pautes de comportament que marquen els temps de vigilància, aguait i atac. La tècnica de caça més emprada és l'acorralament en carrera, tot separant la presa del ramat fins a arraconar-la. Sovint trien individus joves o malalts, però a vegades, i amb determinades preses com ara el porc senglar, es poden produir combats violents en què el llop pot quedar ferit de gravetat.

El cicle reproductor de l'espècie s'inicia a finals de gener, quan el grup es disgrega davant la proximitat del zel. És un moment de tensió a les bandades, de lluites per l'establiment de les jerarquies i d'acomiadament dels joves i els vells líders.

Una vegada fetes les còpules i transcorregut el període de gestació, que durarà aproximadament dos mesos, la femella es retirarà al seu cau per dur al món entre 3 i 5 cries. Durant la lactància, a la primavera, la lloba i els llobets són atesos pel mascle al voltant del cau. A l'estiu, els llobatons es dedicaran als jocs i a les estratègies d'aprenentatge sota la vigilància atenta de la seva mare, fins a l'arribada de la tardor.

Imatge
Ejemplar de lobo ibérico.

Exemplar de llop ibèric.

Omnívor i carronyaire, el llop és el gran depredador de la fauna ibèrica. S'alimenta de tot tipus de preses, des de petits rosegadors fins a grans fitòfags. Allà on hi hagi mamífers salvatges, com el cérvol, el porc senglar, la daina, el mufló, la cabra salvatge o el cabirol, hi tindrà bona part de la seva dieta. Només la reducció de les seves preses naturals degut a la pressió cinegètica exercida per l'home, i l'absència de vigilància i control del bestiar que pastura lliurement a les comarques lloperes, on els pagesos saben que viu el llop, el poden convertir en un enemic del bestiar domèstic, especialment dels ramats d'ovelles i cabres.

Tractat com a enemic en àmplies regions del nord peninsular, les batudes i l'exhibició de les restes eren un ritual molt comú en els pobles de les serralades ibèriques, i encara avui se segueixen donant aquests espectacles tan lamentables a les comarques lloperes, on el so atàvic i salvatge del llop genera inquietud i desencadena les pitjors passions entre alguns.

Tanmateix, el valor de l'espècie per a l'ecosistema, on ocupa el nivell més alt de la cadena tròfica, és insubstituïble i justifica plenament la seva conservació. El repte consisteix a conciliar els dos interessos, el dels que defensen la conservació de la natura i el de la gent del camp que depèn del bestiar per al seu aliment i veu en el llop una amenaça per a la seva supervivència. Només si s'apropen les dues postures podrem seguir gaudint d'una natura completa en què aquesta espècie amenaçada segueixi essent una de les joies de la nostra biodiversitat.

Imatge
Ejemplar de lobo ibérico, en un atardecer de invierno.

Exemplar de llop ibèric, en un capvespre d’hivern.

I és que actualment el llop ibèric només habita una tercera part de la seva antiga àrea de distribució. Hi ha al voltant de tres-centes bandades a Espanya, formades per grups d'entre cinc i deu individus, que es concentren bàsicament al nord-oest peninsular, des d'on l'espècie intenta tornar als seus antics territoris.

Per afavorir-ho, el llop ibèric acaba de ser inclòs al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial per la qual cosa ha deixat de ser considerat com a espècie cinegètica i n'ha quedat prohibida la seva caça esportiva.

The subscriber's email address.
No et perdis les novetats i ofertes de Familia Torres