Converses de Vinoteca (IX): Carles Sans

Un gran. En l’escenari no parla, però fora d’ell n’hi ha prou en treure-li el tema dels vinsper quèparli molt i bé. Aquesta tercera ‘roda’ del Tricicle, que amb els seus companys acaba de llençar unes memòries enciclopèdiques ‘Tricicle, de la Z a la A’, és ungourmetde peus a cap, un enamorat dels vins. Aquí ens relata en primera persona el seu amor, això sí, tardà, perl'enologia.

“Sóc molt de vins, sempre m’han interessat moltíssim. El més curiós és que vaig ser abstemifins bastant tard. Vaig començar després de casar-me; la meva dona em deia que com podia ser quefoscapaç d’acompanyar amb aigua alguns plats molt elaborats. Vaig pensar que tenia raó, i vaig començar amb un bon vi, i aquest va ser el meu gran encert. A partir d’aquí em vaig acostumar a veure bon vi i vaig anar educant el paladar, i em va venir l’afició d’investigar. Ara sóc dels que compra publicacions especialitzades, dels que està pendent dels punts que dóna RobertParker, dels que va a la botiga a deixar-se aconsellar, dels que llegeix una ressenya favorable i va a comprar-lo...

En general els tres membre de Tricicle (completen el trio Joan Gràcia iPacoMir) som molt aficionats a visitar cellers,sobretotquan anem a La Rioja o a la zona de Valladolid, o quan estem a Catalunya. Els elaboradors sempre ens fan sentir molt bé perquè són gent molt hospitalària i es nota que estimen la seva feina i el viuen.

Quin tipus de vi m’agrada?Doncsdiria que depèn de l’època de l’any. Així, per exemple, a l’estiu sóc més de vi blanc perquè, encara que hi ha blancs magnífics que mereixen el gran respecte que se’ls hi dóna als negres, emfala impressióde quèsi un blanc se t’escalfa massa, potsposar-li un glaçó i no passa res... També m’agradaria anotar un descobriment que m’ha sorprès molt recentment: els vins devarietat godello,que eren imbevibles per mi fa uns anys i crec que ara s’han afinat molt; n’he descobert alguns molt interessants.

No sóc gaire de rosats, i potsersócinjust amb ells, perquè n’hi ha que estan molt bé, com els de Navarra, però sempre s’han associat al vi dels guiris... He d’admetre que un bon rosat pot anar molt bé amb segons quin tipus de plats.

Quan parlo de grans vins, però, penso en els negres. A Françan'hi had’ espectaculars i a Espanya en els últims 20 anys l’evolució ha sigut magnífica. No podria destacar una denominació d’origen. Què dic? Catalunya? Toro? És que em semblaria injust destacar una per sobre d’altres.

Una altra cosa que m’agrada dels vins és que han aparegut cellers atrevits. M’agrada molt aquest canvi en els noms, i que ara els vins passen de dir-semarquèsde no sé què i comte de no sé qui, a tenir noms i etiquetes inversemblants. Això és molt divertit.”

Gastronomistas