Celler ideal... celler real
D'acord amb les ensenyances del coaching, somiar ajuda a visualitzar el que hom vol, per d'aquesta manera atraure-ho. Així doncs, començaré parlant de com seria el meu celler ideal.
El celler perfecte -( la factura seria per algú altre...)- estaria ubicat al soterrani, mirant a l'oest, no només per raons de feng-shui, si no per evitar moltes hores d'exposició al sol.
El cert és que moltes vegades no tenim prou espai, per aquest motiu, una nevera de vins amb un 80% d'humitat i amb una temperatura constant de 16-18 graus podria ser la solució ... Però no podríem dir això tan distingit de “baixem al celler a veure quin vi està en el seu moment òptim de maduresa...”.
N'hi ha de diferents mides i no són barates però sí molt pràctiques. Si en volem una més low cost, caldria deixar les ampolles a la caixa de cartró de la qual procedeixen, en un lloc fresc, perquè facin d'aïllant tèrmic.
Dos apunts importants:
· No deixeu el vi a la cuina, es convertirà en una veritable sopa.
· La nevera no és el millor hàbitat. La manca d'humitat ressecarà el suro i adéu vi.
Seguim somiant .... Si tinguéssim un restaurant i un munt d'amics amb qui compartir grans vins, seria genial comprar caixes de diferents anyades del mateix vi. Posem per cas el Mas La Plana. Podríem fer tasts verticals de les seves anyades mítiques: 1971, 1982, 1996, 2007 i 2010. Així apreciaríem com li senten els anys i l'especificitat de cada collita.
Però davant de tanta ciència-ficció, una dosi de realitat: El que sí podem fer és tenir sempre l'anyada que ens ven la botiga especialitzada confiant que és l'òptima per al moment de consum.
En aquest món de somni tindríem l'aplicació del mòbil en ordre per saber sempre el que hem begut i com ho hem valorat. Serveixi per a la resta de mortals apuntar en una llibreta les notes de tast personals, utilitzant una agenda per ordenar els vins.
Recordeu que no només hem d'escriure el nom del celler i del vi, sinó que és imprescindible prendre nota de l'anyada, ja que es tracta de la seva història líquida. I si voleu souvenirs romàntics guardeu el suro signat en un bonic recipient transparent: el vi gaudit és una gran obra d'art!
En un celler de pel·lícula crearíem el nostre "cementiri d'ampolles", els millors vins, les millors anyades .... i penjaríem a cada ampolla una pissarreta on hi escriuríem les anyades amb guix ... fins i tot deixaríem alguna teranyina (tot i que el decàleg recomana bona ventilació) per fer-la més vintage i romàntica, encara que els excel·lents destaquen per la seva exquisida netedat.
És de vital importància conservar el vi en posició horitzontal amb l'etiqueta mirant cap amunt. De manera que els pòsits descansin a la contra etiqueta i els puguem veure amb més facilitat.
Ara, una cosa que vull que quedi molt clara: no per envellir més temps serà millor vi. Si conservem un vi jove durant massa primaveres només aconseguirem que es torni vinagre.
No us oblideu tastar els blancs i rosats durant l'any i deixeu els que tinguin més criança per consumir-los quan el maridatge ho requereixi.
Perquè al celler ideal, així com al real, els vins són per gaudir-los i fer que qualsevol dia sigui especial... com ara, avui!
No esperem més o s'ho beuran els nostres néts!
Meritxell Falgueras