Tota l'actualitat i les notícies més interessants de Família Torres

L’impost al carboni és la solució més eficaç per afrontar l’emergència climàtica, segons els experts

Esdeveniment / 2019 · 06 · 06

Els experts reunits aquest dimecres, 5 de juny, a les VIII Jornades Ambientals organitzades per la Universitat de Barcelona, ​​Família Torres i el meteoròleg i professor de la UB Tomàs Molina, van coincidir que l'impost al carboni és una solució eficaç per descarbonitzar l'economia i frenar l'escalfament global, però no l'única, i hauria de fer-se de manera global i coordinada entre tots els països per garantir l'èxit i l’acceptació per part dels ciutadans. També van instar als governs a actuar de forma immediata, ja que en l'actual situació d'emergència climàtica ja no hi ha excuses.

Aquestes són les principals conclusions del certamen celebrat a Barcelona, en l’edifici històric de la UB, sota el lema ‘Són els impostos la solució al canvi climàtic?’, que va comptar amb la participació d’una dotzena d’experts nacionals i internacionals i l’assistència d’unes 200 persones. La inauguració va anar a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Damià Calvet, del president de Família Torres Miguel A. Torres i del vicerector de Doctorat i Promoció de la recerca de la UB Francesc Xavier Roigé, qui va definir el canvi climàtic com “el major desafiament de la nostra història”.

Miguel A. Torres va apuntar que “els polítics haurien de ser conscients de l’extrema gravetat del canvi climàtic” i va criticar que actualment hi hagi més subvencions al petroli que a les renovables. “És un problema de tots i cadascú de nosaltres ha de fer alguna cosa per descarbonitzar l’economia”, va sentenciar.

Damià Calvet va defensar la fiscalitat al carboni, tot i les dificultats amb què s’estan trobant. “S’ha de recaptar de manera més eficient per donar els senyals correctes i invertir en energies baixes en carboni”, va assenyalar. Calvet va destacar la declaració d’emergència climàtica impulsada des de la Generalitat, que demostra la preocupació del govern en aquesta matèria. “Això ens ha de portar a ser més conscients i a revisar els instruments previstos amb més celeritat”, va comentar Calvet.

Maite Vilalta, vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la UB, va ser l’encarregada de centrar el tema dels impostos des del punt de vista acadèmic, entenent els gravàmens climàtics com a “mecanismes per penalitzar o castigar béns amb externalitats negatives”. “Són impostos correctors de conductes, sense ànim recaptatori”, va comentar, però va alertar que aquest tipus d’impostos són costosos de gestionar i administrar i que els governs disposen també d’altres instruments per regular el mercat.  

Jeroen Van den Berg, professor d’investigació de l’ICREA a l’ICTA-UAB i catedràtic d’economia ambiental a la Universitat Lliure d’Amsterdam, va assegurar que hi ha por i resistència per part dels governs, que es resisteixen a implementar mesures que podrien afectar negativament la competitivitat de les empreses. El professor assegura que sense una política harmonitzada que impliqui a tots els països i inclogui impostos al carboni, no se solucionarà l’emergència climàtica. Emilio de las Heras, expert en finançament internacional i autor del blog Canvi Climàtic i Economia del diari Expansión, va indicar que “Espanya necessita una llei ambiciosa de fiscalitat climàtica”, amb un càrrec al carboni de forma progressiva, que s’internalitzi i s’implementi a perpetuïtat.

Gemma Barricarte, portaveu de Fridays for Future Barcelona, es va lamentar de la inacció dels governs i els ciutadans per frenar el desastre climàtic. “La continuïtat de la vida al planeta tal com el coneixem està al caire de l’abisme”, va assegurar, indicant que la reducció d’emissions és l’única via possible “per assegurar-nos un futur”.

Dave Sawyer, economista en cap de l’Institut per al Clima i el Desenvolupament Net de Canadà, va exposar el cas exemplar de Canadà amb l’impost al carboni, destacant la coordinació entre el govern federal i els governs provincials per establir els objectius i polítiques adaptades a les necessitats de cada lloc. Segons Sawyer, la quantia de l’impost s’estableix en funció de la quantitat de carboni dels combustibles fòssils. Aquest impost, que el paguen els distribuïdors, repercuteix als consumidors, però aquests reben del govern un reembors per costejar la seva factura energètica. L’economista va assegurar que aquestes mesures tindrien un cost més assequible si s’implementessin de forma global, alineant costos i aconseguint una regulació climàtica cohesionada.

El periodista Josep Cabayol, moderador de la taula rodona, va enfocar l’emergència climàtica des d’un punt de vista humà: “segons la OMS, 800 mil persones pateixen una mort prematura per les males condicions de l’aire a Europa”, i va manifestar els seus dubtes de resoldre l’emergència climàtica amb el sistema capitalista actual. Javier Martin-Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB, va repassar els efectes del canvi climàtic amb casos reals, com l’acceleració de 19 dies de la floració de l’olivera comparat amb el segle passat. Enric Tello, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UB, va posar el focus en la congruència del missatge que projecten els mitjans de comunicació i el mercat; “s’ha d’aconseguir que el missatge sigui congruent en totes les seves dimensions”, va assegurar. Aida Vila, Project Manager d’Integrity a GreenPeace Internacional, va argumentar que part de la problemàtica és del sistema, que fa que s’associï la recerca de la felicitat amb el creixement personal i col·lectiu, afirmant que “vivim en un sistema que ens desconnecta del medi ambient”. Vila va recordar que la ciutadania té el poder per votar a aquells polítics que es comprometin a actuar.

Laura Rahola, responsable de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va exposar les conclusions de la jornada, assegurant que “tenim els instruments i els estudis necessaris per a què els nostres governs actuïn, amb accions coordinades i amb un gravamen al carboni que impliqui la devolució de les recaptacions a la ciutadania, ja que l’augment de preu podria ser la solució per canviar els hàbits de consum”. Segons Rahola, les reticències dels governants podrien acabar si els tècnics els demostren que la solució és numèricament factible. El meteoròleg Albert Barniol, conductor de la jornada, va concloure que els mitjans de comunicació tenen el compromís d’informar sobre aquesta problemàtica.

VI Premi Torres & Earth a la Innovació Ambiental

En el marc de les Jornades Ambientals, es va entregar el ‘VI Premi Torres & Earth a la Innovació Ambiental’, que va recaure en l’estudi ‘Potabilització de l’aigua i gestió de residus de Madina Souane’, dels estudiants de Ciències Ambientals de la UB David Asensio, Gemma Bargalló, Lucia Blanc i Mar Pradell.

Aquest reconeixement té l’objectiu de donar a conèixer i premiar els projectes, experiències i iniciatives dels estudiants i grups científics que actuen a favor de la preservació del medi ambient. En aquesta edició, es van presentar 8 treballs, que van ser exposats durant la celebració de la jornada i votats pels assistents i el comitè científic de les Jornades Ambientals.