La cinquena generació està impulsant amb força aquest projecte de recuperació iniciat fa més de tres dècades

Mireia Torres i Miquel Torres, membres de la cinquena generació de Família Torres, han impartit aquest dilluns 3 de febrer, a la Barcelona Wine Week, un tast magistral de vins elaborats amb varietats ancestrals recuperades per mostrar el seu gran potencial enològic i capacitat per afrontar el canvi climàtic. El celler familiar del Penedès, que aquest any fa 150 anys de la seva fundació, està cristal·litzant aquest projecte de més de trenta anys, en vins únics que han començat a sortir al mercat i que són el testimoni d’un patrimoni vitivinícola ric en varietats que poden convertir-se en solucions per a la viticultura actual davant del repte de l’escalfament global.

Segons Miquel Torres, director general de Família Torres, “l’escenari climàtic està canviant i hem d’estar preparats per a poder continuar elaborant grans vins. Hem de buscar varietats més resistents, replantejar-nos quins ceps plantem avui a les nostres vinyes i fins i tot trobar nous escenaris que en un futur poden ser idonis pel cultiu de la vinya”. Gràcies al projecte de recuperació de varietats prefil·loxèriques, iniciat a principis dels anys vuitanta per Miguel A. Torres, president i quarta generació de Família Torres, el celler ha recuperat més de 50 varietats desconegudes i ha decidit focalitzar-se en 6 d’elles, aquelles que mostren un major potencial enològic i adaptació al nou escenari climàtic.

Segons Mireia Torres, directora d’Innovació i coneixement de Família Torres, “inicialment vam posar en marxa aquest projecte per conèixer el patrimoni vitivinícola que hi havia a Catalunya abans de l’arribada de la fil·loxera, però davant les evidències del canvi climàtic, vam establir com a paràmetres de selecció de les varietats, no només l’interès enològic sinó la resistència a la sequera i a les altes temperatures”.

Els 60 professionals assistents al tast han tingut l’oportunitat de tastar quatre d’aquestes varietats prefil·loxèriques, batejades com a forcada, moneu, pirene i gonfaus. Totes elles de maduració tardana – que permet contrarestar l’avenç de les veremes que comporta l’augment de les temperatures – i que donen lloc a vins expressius, d’acidesa marcada. El tast ha finalitzat amb Grans Muralles 2015 (DO Conca de Barberà), el primer exponent d’aquest projecte que incorpora al seu cupatge les primeres varietats recuperades per Família Torres, la garró i la querol, des de l’anyada 2009.

Varietats adaptades a la nova realitat climàtica
Una vegada determinat el potencial enològic d’aquestes varietats mitjançant microvinificacions, es realitzen diferents assajos de camp per descobrir en quines condicions climàtiques i tipus de sol s’expressa millor cada una d’elles, abans d’assignar-les a una finca determinada.

En el cas de la forcada, una varietat blanca autoritzada per la DO Penedès que Família Torres ja ha començat a comercialitzar a l’alta restauració, està plantada a Mas Palau, una vinya de sols argilosos situats a 450 metres d’alçada, a l’Alt Penedès, lluny de la influència marítima. Aquesta varietat madura aquí a mitjans d’octubre, un mes més tard que la chardonnay, i sorprèn per la seva intensitat aromàtica i frescor. Forcada 2016, tot i ser una anyada càlida, manté una acidesa molt marcada i mostra potencial d’envelliment. Per a Miquel Torres, “aconseguir al Penedès acideses similars a les dels vins atlàntics, és molt sorprenent”.

La finca del Castell de la Bleda, situada a Santa Margarida i els Monjos, al Penedès, a prop de la seva finca més emblemàtica Mas La Plana, s’ha consagrat majoritàriament al cultiu de la moneu, un raïm negre, també autoritzat per la DO Penedès, que resisteix molt bé la calor i la sequera. Moneu 2019 és un vi hedonista, amb una fruita fresca i perfumada i nivells moderats d’alcohol, tot i haver collit el raïm a principis d’octubre.

La varietat pirene està plantada a la finca que la Família Torres té a Tremp, a Costers del Segre, a 950 metres d’alçada. Madura de manera pausada, a principis d’octubre, i manté una gran acidesa. També a Costers del Segre, però a la finca Purgatori, al cor de Les Garrigues, amb un clima extremadament sec i oscil·lacions tèrmiques molt acusades entre el dia i la nit, és on millor s’expressa la gonfaus, una varietat femenina i molt poc productiva. Pirene i gonfaus, els dos de l’anyada 2018, són vins frescos i aromàtics, molt expressius.

El canvi climàtic és, sens dubte, el major repte a què s’enfronta avui la viticultura. Miquel Torres ho veu com una oportunitat perquè Espanya es converteixi en líder en viticultura orgànica amb baixes emissions de CO2. “Tenim les condicions adequades per fer que la nostra viticultura sigui molt sana i que els nostres cellers abanderin la lluita contra el canvi climàtic, reduint les emissions de CO2”, conclou Miquel Torres.