VIDRE I VI

Els envasos de vidre destinats a la salvaguarda, servei i consum del vi han contribuït de manera decisiva a la seva salubritat, higiene i transport.

Malgrat pugui sorprendre, el vidre era ja quelcom conegut a l'antiguitat, encara que el seu ús requeria cert estatus social. Així i tot, no va ser fins al s. XVIII que les ampolles d'aquest material es van convertir en una realitat quotidiana i accessible per a un món que veia com els continus avenços i transformacions en el sector vinícola requerien una solució per arribar a totes les capes socials.

A continuació us oferim una síntesi dels principals fets i particularitats històriques que han fet del vidre el principal aliat per al transport del vi del celler a les copes i a les nostres vides; suposant, tanmateix, un desafiament ecològic.

Un doble repte on els cellers s’han d'enfrontar; disminuir la seva petjada de carboni i preservar la qualitat dels seus vins.

• Prop de l'any 4000 aC el vidre ja era conegut a tot l'Orient Mitjà, tot i que el seu ús era principalment ornamental. No obstant això, és a la Grècia del s. XIII aC quan, a causa de les seves propietats biològicament inactives, el vidre sorgeix com a contenidor apropiat per a la salvaguarda del vi.

• Una invenció que perdura. S'atribueix a Síria¹, quan aquesta formava part de l'Imperi Romà, el descobriment del vidre bufat, encara que aquesta tècnica va decaure en paral·lel amb l'Imperi romà. L'edat mitjana es presentava com un enorme forat negre a tot Europa. Essent un material tan fràgil, s’entén que a l'antiguitat s'empressin materials com ara les àmfores de fang o les botes de pell animal.

De Venècia a tot el Vèneto, i d'aquí, com la pólvora, a la Toscana.

• A causa de la seva estreta relació comercial amb Orient, Venècia va ser el bressol del renaixement de l'artesania del vidre. Il Cristallo, o vidre, fa acte de presència a l'artesania italiana a 1463, encara que aquesta invenció no podria evitar la caiguda de Venècia com a imperi del vidre més endavant, centrant-se en la República Txeca i Alemanya com a centre de l'alta artesania i elaboració de peces de vidre de qualitat.

És a partir de la primera dècada de 1800, quan el continent era ja més econòmic que el vi contingut, que s'inicia l'elaboració del vi embotellat de manera contínua.

• Les enormes transformacions succeïdes durant els segles XVII i XVIII van provocar un fort impacte en les estructures comercials i d'elaboració. L'aparició de vins de qualitat van requerir la indústria del vidre una garantia per envelliments adequats. Els primers grans vins que evolucionen en l'ambient reductiu de l'ampolla es converteixen, en pocs anys, en joies enològiques de gran valor.

Avui, en aquest gairebé naixent s. XXI, la consciència ecològica arriba a cotes de preocupació elevades. És moment, no només pels cellers, sinó per a tot l'abast del sector, des de la vinya fins al transport final, de reivindicar la sostenibilitat en les seves elaboracions, com a motors d'impuls d'un canvi necessari en tot el teixit empresarial; emprenent per a aquesta causa programes que incloguin, entre moltes altres accions, eliminar part del gramatge de les seves ampolles. A Família Torres portem a terme una sèrie de programes propis, emmarcats dins el projecte Torres & Earth, on tractem d'aportar solucions tangibles per aconseguir aquests objectius. D'altra banda, també vam traslladar part de l'èxit, en forma de reconeixements, a les parts involucrades i compromeses a reduir els efectes del canvi climàtic durant tot el procés.

Perquè l'amenaça és seriosa i real, entre tots, fem d'aquest món una mica del que ens sentim orgullosos. Una llar perquè les futures generacions puguin permetre ser un de sol amb la terra; heretar pràctiques culturals i una manera d'entendre la viticultura que ha de trobar l'equilibri per créixer des de la qualitat, l'expressió del terrer i un mínim impacte mediambiental.

__________________________________

( ¹D'acord amb les tesis de l'escriptor Eduard PuigVayreda, que apareixen en la seva obra “ElJardídeDionís“. )