VI I VINYA: DE MADURESA I HUMANITAT

Resulta difícil definir, amb paràmetres objectius, què és viure. Una cosa que ens ve donat; ens sabem vius. De la mateixa manera, hem dotat de la qualitat d'ens vivent a la vinya, i en un context de major profunditat metafòrica, al propi vi.

En lo físic…

Hi ha, però, una sèrie d'atributs biològics comuns que ens igualen, en essència, a la vinya. I per extensió, a tot el món animal i vegetal. Fet que hauria de servir de reflexió i reubicació de la consciència de l'ésser humà a una escala de modèstia més gran.

[[{"fid":"20424","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":701,"width":1051,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]Cep en fase de brotació, ala vinya de l'Aranyó(DO Costers del Segre), propietatde Família Torres.

Així, vinya i ser organitzen la seva carcassa entròpica, des del minúscul de les cèl·lules. Comparteixen funcions metabòliques i interactuen amb els estímuls de l'entorn, regulant funcions internes que garanteixen la nostra / seva supervivència.

Creixem, ens reproduïm i amb la maduresa veiem limitades certes funcions, en un progressiu i inexorable procés d'oxidació que ens portarà al nostre final natural.

…i lo metafòric

Vinya i Ser. Com un de sol. Un mirall arrelat a la terra del d'aprendre a veure i saber-se. Perquè atendre al cicle vegetatiu és contemplar: una joventut rotunda i productiva, excessiva vitalitat que requereix de pausa i atenció per limitar el vigor inconscient de tal explosió vital.

[[{"fid":"20425","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":917,"width":1376,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Envelliment del vi Purgatori al celler reformat de l’Aranyó (DO Costers del Segre), propietat de Familia Torres

Al cap i a la fi, la maduresa no és més que un sender a manera de cronologia; un pas iniciàtic de descoberta del propi potencial, un camí en el qual aprenem a domar la gestió dels recursos i de les nostres energies, amb majors limitacions i xacres, però amb major equilibri i assentat coneixement.

Perquè l'edat és un filtre, un embut; un tamís, si es vol; que depura errors i busca l'equilibri. El nostre vigor es debilita, però el nostre fruit i les nostres accions cobren més sentit, més vàlua.

Així, en la sàvia senectut, cant de cigne, vinya i ser esgoten hores i dies en oferir l'essència destil·lada, mínima i concentrada, de tota una vida.

Vi i Ser. Com un de sol. Parlar de vins vius pot entendre, des d'una certa controvèrsia, com un axioma alguna cosa grandiloqüent. Però si atenem a la seva elaboració i posterior evolució comprendrem que la interacció dels seus components vius crea un altre ésser, únic i irreproduïble; que a mans del seu propi esdevenir es veurà definit pel potencial d'aquests components: Llevats, bacteris i cèl·lules vegetals.

La geografia de la matèria queda definida en un nou ésser, un nou vi, que comparteix mirall i virtuós cicle entròpic amb Vinya i Ser; que parteix de l'exuberància de la joventut frugal i intensa, indomable implosió vitalista multicolor.

[[{"fid":"20427","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":776,"width":507,"style":"width: 327px; height: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Cua de bou desossada amb escuma de patata, maridat amb Purgatori(Rest. Mas Rabell)

Amb la maduresa arriba l'equilibri. Les arestes es llimen, com un riu talla un canó, es tempera el caràcter, aconseguint una serenitat organolèptica, elegant i de personalitat formada. Excessos i defectes queden polits per oferir-nos una versió nua i material d'allò que entenem per vida. Vida que s'oxida i s'apaga. Vinya, Ser i Vi estan subjectes a les mateixes normes i regulacions biològiques. Un epíleg natural i inevitable. Un cicle, un cercle on es solapen principi i final. Anar-se'n és tornar.

Sigui el que sigui 'viure', ens sembla inevitable compartir camí i destí amb la vinya i el seu fruit. Un enteniment atàvic que fa de les nostres vides miralls i, dels nostres passos, sender.